tag:blogger.com,1999:blog-11945452624879070952024-03-14T07:08:47.630+01:00El peletero"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.comBlogger1267125tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-676590902178476182024-02-26T20:47:00.002+01:002024-02-26T20:47:32.837+01:00Peret (26-02-2008)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRWILxlM_A4gTEjoV6PRhiOkb_P0uThgY_tLulun0_0JsUFO0uL0UlK_MLYqeJeup_lsVB80_aE4X6VRtEzmHVd6jLNOKxajVZ2uUyepU3BW0Kt6eRHEiZw3TiknarvtYBsPT0qjvISLDqlUJhfE204HyEkgcduBQ2C300V3q2EE58aVjr1Cj6cRO1fU8/s2285/IMG_20240226_155419_660.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2285" data-original-width="1828" height="415" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRWILxlM_A4gTEjoV6PRhiOkb_P0uThgY_tLulun0_0JsUFO0uL0UlK_MLYqeJeup_lsVB80_aE4X6VRtEzmHVd6jLNOKxajVZ2uUyepU3BW0Kt6eRHEiZw3TiknarvtYBsPT0qjvISLDqlUJhfE204HyEkgcduBQ2C300V3q2EE58aVjr1Cj6cRO1fU8/w333-h415/IMG_20240226_155419_660.jpg" width="333" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-family: arial;"><b>Peret (26-02-2008)</b></span></p><p><span style="font-family: arial;">Hi ha turons assolellats amb boscos que el vent acarona suaument,</span></p><p><span style="font-family: arial;">amb rossinyols entre les branques per damunt de rius d’aigua argentada.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Els animals parlants indiquen per on es va al mar.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Però també hi ha amples i llargues planes daurades de blat i panís,</span></p><p><span style="font-family: arial;">on els migdies d’estiu es fonen com lava ardent amb els canals de rec.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Fruiters, horts i gallines dominant enmig de l’univers.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Les caderneres fan la migdiada, les sargantanes s’escalfen</span></p><p><span style="font-family: arial;">i les formigues amigues tresquen esperant la llum de l’albada,</span></p><p><span style="font-family: arial;">que aviat arribarà.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Li dic al meu pare: papa, dóna’m la mà i anem a llençar pedres al riu;</span></p><p><span style="font-family: arial;">les fem saltar com patinadors experts, una i una altre vegada,</span></p><p><span style="font-family: arial;">amb un préssec a la mà ell és un nen, i jo semblo una criatura.</span></p><p><span style="font-family: arial;">i així seguim fent petar les trompetetes fetes de fulles de joncs</span></p><p><span style="font-family: arial;">mentre s’acosta la nit, que aviat arribarà.</span></p><p><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p><span style="font-family: arial;">Pere, un dolç petó del teu fill Albert.</span></p>El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-42131763820798917572023-04-25T12:37:00.005+02:002023-04-25T17:08:21.635+02:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWSiY3xYtM4-OEbuMTLNAMGJfdWr8dfU8u_Q2nNJhrNwLMhiJmbmaOERA-psRGPSZH1RJxQHqjY3tBF1qIkIOkfjYq2v3uKFIe3pXqFJGenrUn-4iSuJgb2plS69pnOjwPFwxWEEL0m_bDloiBc67-NuHnwYZDqNlx-r8wcMH2zauCxXXxidsTN2X/s4080/Mama%20a%20Monjuic.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4080" data-original-width="3060" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWSiY3xYtM4-OEbuMTLNAMGJfdWr8dfU8u_Q2nNJhrNwLMhiJmbmaOERA-psRGPSZH1RJxQHqjY3tBF1qIkIOkfjYq2v3uKFIe3pXqFJGenrUn-4iSuJgb2plS69pnOjwPFwxWEEL0m_bDloiBc67-NuHnwYZDqNlx-r8wcMH2zauCxXXxidsTN2X/s320/Mama%20a%20Monjuic.jpg" width="240" /></a></div><br /> <p></p><h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 32px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variation-settings: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative;"><a href="http://www.el-peletero.com/2022/04/veni-25-04-2008.html" style="color: #33aaff; text-decoration-line: none;">Veni (25-04-2008)</a></h3><div><br /></div><div><div><span style="font-family: arial;">Baixant per la font del gat veig els teus ulls, i la teva bellesa em captiva, com a tothom,</span></div><div><span style="font-family: arial;">i perquè sé que no en trobaré cap altre d’igual, perquè és inexplicable, perquè és un</span></div><div><span style="font-family: arial;">miracle. M’agradaria sentir ara la teva veu, l’escalfor de la teva galta, la joia de veure’t</span></div><div><span style="font-family: arial;">viva. Quan arribo al paral·lel veig l’esquerda a la paret i una joveneta fugint de les</span></div><div><span style="font-family: arial;">bombes, amb un llapis i paper perquè els pensaments s’han d’escriure, i ensenyar als</span></div><div><span style="font-family: arial;">infants la saviesa i la bondat, un altre miracle. Em preguntes què passa quan dos</span></div><div><span style="font-family: arial;">desconeguts es miren insistentment, i després et poses a ballar amb el teu enamorat,</span></div><div><span style="font-family: arial;">galta contra galta perquè a ell també li dóna confiança la teva escalfor. A l'igual que</span></div><div><span style="font-family: arial;">l’any passat, els núvols i els somnis vaguen pel cel lluny i a prop. A la tarda tornaran a</span></div><div><span style="font-family: arial;">caure les ombres sobre el mar, boscos i camps i sobre tota la ciutat, i el món</span></div><div><span style="font-family: arial;">descansarà, i jo seré un any més a prop teu en el viatge improvisat del temps. Avui</span></div><div><span style="font-family: arial;">encara és Abril. Avui ja es demà.</span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;">Un dolç petó del teu fill Albert</span></div></div>El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-5961374976448097702023-02-25T17:15:00.000+01:002023-02-26T00:47:03.246+01:00Peret (26-02-2008)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0eItVlXyumKoz2gZON26V0Hl05KW8gdlLBRiQGWh94nrP-43ZRWEbLl2r1q0uQ1oQKhfYO-rjOJb8QeIJTDQqsCzAt2BxNolu8LckvJuSMk5VQ7UWZUeGWDtrctn4Ysce1hTIYNKMKQzm14p3DreJPM5LpiwuAnPV1dRbyvdr_dZIWhJM5WsjaX8S/s3737/Foto%20del%20papa_26_02_2023.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3737" data-original-width="2765" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0eItVlXyumKoz2gZON26V0Hl05KW8gdlLBRiQGWh94nrP-43ZRWEbLl2r1q0uQ1oQKhfYO-rjOJb8QeIJTDQqsCzAt2BxNolu8LckvJuSMk5VQ7UWZUeGWDtrctn4Ysce1hTIYNKMKQzm14p3DreJPM5LpiwuAnPV1dRbyvdr_dZIWhJM5WsjaX8S/w296-h400/Foto%20del%20papa_26_02_2023.jpg" width="296" /></a></div><br /> <div><span style="font-family: arial;"><b>Peret (26-02-2008)</b></span><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">La lluna es una
rosa fantasma,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">el soroll del món
plora i riu,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">i la mar és
llunyana i propera al sol.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Al port, l’aigua gasada
ens refresca,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">com les pomeres i
els camps de blat,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">i la ment enyora
l’impossible futur.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">El sol <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és una gran poma sagrada,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">el silenci estrident
riu i plora,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">i la plana és
aquí al canal de la lluna.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Al <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>carrer, la sabata ens porta a l’exili, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">com els llibres
que hem de llegir,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">i la ment<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>saluda l’imminent passat.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">(Poema de l'Albert)</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;"><i>Un dolç petó del teu fill Albert.</i></span></span></p><p class="MsoNormal"><br /></p></div>El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-50415376139471172292022-04-25T13:41:00.009+02:002022-04-26T12:44:36.206+02:00Veni (25-04-2008)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDlhq_nKrEjh-4pFoYAcfAYE0TNj1JGYFRWSIWBbIlu-5LsDWxxsaQKjybbzJnWqbPMGaiLDCBucuzc7fS5nUd9PKgz_vuuYhMg-fjC4AkOkoArHSfDme2UriaUeXy8QC5KXg-p5Yl3pccILa2riMPjvTTVMfK6jk3HMGLWXb44_T9qUdCksWMiFlb/s1360/Mama%20joveneta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1360" data-original-width="651" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDlhq_nKrEjh-4pFoYAcfAYE0TNj1JGYFRWSIWBbIlu-5LsDWxxsaQKjybbzJnWqbPMGaiLDCBucuzc7fS5nUd9PKgz_vuuYhMg-fjC4AkOkoArHSfDme2UriaUeXy8QC5KXg-p5Yl3pccILa2riMPjvTTVMfK6jk3HMGLWXb44_T9qUdCksWMiFlb/s320/Mama%20joveneta.jpg" width="153" /></a></div><br /> <p></p><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 16pt; mso-ansi-language: CA;">No llencis les cartes d'amor</span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 16pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No llencis les cartes d'amor</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Elles no us abandonaran.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El temps passarà,
s'esborrarà el desig</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">-aquesta fletxa d'ombra-</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">i els sensuals rostres,
bells i intel·ligents,</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">s'amagaran en tu, al fons
d'un mirall.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cauran els anys. Et cansaran
els llibres.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Baixaràs encara més</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">i, fins i tot, perdràs la
poesia.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El soroll de ciutat als
vidres</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">acabarà per ser la teva
única música,</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">i les cartes d'amor que
haureu guardat</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">seran la teva darrera
literatura.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No llencis les cartes d'amor</span></i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Margarit</b>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">--------------------------------</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">Et perfil.les el contorn dels ulls, i la línia final que s’aixeca els allarga. No puc oblidar-los</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">quan no et veig, ni quan em parlen apuntant-me; no puc perquè no existeixen cap</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">d’iguals; miren amb ingenuitat i coquetería i a tots ens fascinen, però encara no ho</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">sabem i tu tampoc. No és només que siguis bella, ets, a més, una princesa que quan</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">obres l’aire al teu pas el perfum d’Esmirna somriu desmaiat i cada passeig queda</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">registrat a la crónica de la teva cort. Quan surts de la perruqueria o entres al mercat,</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">els arbres, els coloms i el pa de viena queden cautivats per la simpatía que escampes i</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">la tendresa que reserves per als teus fills i marit.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">Liz és el teu nom de ploma, i amb el mateix zel que poses per a lluïr la teva bellesa i</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">pulir la manicura, el poses per a lliurar el teu carisme i la teva bondat.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">Com els núvols que vaguen sota el mantell del cel, així els meus pensaments i records</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">vaguen pel món, lluny, molt lluny, i també molt a prop. A la tarda tornaran a caure les</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">ombres sobre boscos i camps i sobre tota la ciutat, i el món descansarà.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">I jo seré un any més a prop teu en el viatge improvisat del temps.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">Un dolç petó del teu fill Albert</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><br /><p></p>El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-77962336861039599112022-02-26T13:26:00.000+01:002022-02-26T13:26:19.905+01:00Peret (26-02-2008)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjjxlGLEJ2kMKzaCziWFI8QjrvPel-TaRWcYT8KjDbZYXcJGJEKjRFq7u6WIF539oPh6WxZbHeY5PrVKil45qsqBY3GlS-LiOpvynsVAtg04O8AbtE3-aIhgvYlcf_TVPKsn4p2Qd_f_0x4lzZHPo7iFA4STy4unziimzxyMeKykrCLVMgiY9C6Igpp=s567" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="567" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjjxlGLEJ2kMKzaCziWFI8QjrvPel-TaRWcYT8KjDbZYXcJGJEKjRFq7u6WIF539oPh6WxZbHeY5PrVKil45qsqBY3GlS-LiOpvynsVAtg04O8AbtE3-aIhgvYlcf_TVPKsn4p2Qd_f_0x4lzZHPo7iFA4STy4unziimzxyMeKykrCLVMgiY9C6Igpp=w400-h278" width="400" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><a href="http://www.el-peletero.com/2020/02/un-poema-de-lalbert-pel-pare.html"><span lang="CA" style="background: white; color: windowtext; mso-ansi-language: CA; text-decoration: none; text-underline: none;">Peret (26-02-2008)</span></a></span><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">El papa s’ha adormit. I tot al voltant.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Dorm el sostre, el llit, els quadres, les parets,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">la taula, la catifa, els coixins i la vitrina,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">la tauleta, la porta, les cortines, la cuina.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Dormits l'ampolla, el got, el gibrell,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">el pa i el seu ganivet, porcellana i vidre,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">culleres, culleretes i cullerots dormen,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">la vaixella, el rellotge, el llum petit,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">roba blanca i armaris, els flascons, l'escala<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">i les portes, adormides. Tot és la nit.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">I la nit està en tot: batega a cada racó,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">als ulls, als llençols, als papers, i al sabó,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">en el vestit a punt i en totes les paraules,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">al diari d’ahir, als llibres i al calendari,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">En camises i sabates, en guants i en les ombres<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">del mirall i l'alcova, la cadira i la seva
esquena,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">corbates, bufandes, tovallons i maletes,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">la pica i la dutxa, tovalloles, retrats i
cobrellits,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">l'escombra de la galeria, sabatilles i butaca.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Amb el cap enfonsat a l’ala dorm la cadernera.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Es va adormir la finestra, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la rosada a la finestra,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">S'han adormit els arcs, els murs, les finestres,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">llambordes, façanes, reixes, i rams de flors,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">els portals i el seu ornament, les agulles, els
pals.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Dormides les portes, els ganxos, les manetes,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">forrellats, picaports, pestells i balcó.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">No se sent cap soroll, ni un xiuxiueig, ni un cop.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Només la foscor cruix. Tot dorm. I encara falta<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">per l'alba. Les cases, els patis. I els gossos de
nit.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">I als soterranis, gats amb orelles afilades.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Els ratolins, la gent. Tot Barcelona ja dorm<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">amb un somni profund. Els vaixells al port.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Sota el terrat, l'aigua estanca balbuceja<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">en el seu somni i es fon amb el cel adormit.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Les escombraries, el vigilant, també dormen.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Tota la ronda està sumida en un únic somni.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">El papa està adormit. I el mar juntament amb ell.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Les platges blanques somien plàcides i fosques.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Dormen aurons i pins, oms, cedres i avets,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">camins del mont jueu, rierols i senders.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Les libèl·lules i les cuques fosforescents.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Dorm el llop i les guineus. I l'ós al cau.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">També dormen els ocells, i amb ells el seu cant.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Ni tan sols a la nit el grunyit del corb,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">ni l'òliba i el seu riure. Calla Venus i la lluna.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Una estrella titella. Corre un ratolí, furtiu.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Tot dorm. Reposen en pau tots els morts<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">als seus fèretres. Mentrestant, als llits, els
vius<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">dormen entre llençols <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tan amples com oceans.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Sols. Profundament. Alguns, abraçats.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Tot dorm. Els rius, les muntanyes, el bosc,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">les feres i les aus, el món mort, i el viu.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Déu s'ha adormit. La terra és aliena.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Els ulls no veuen res, res capta l'orella.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">També el diable dorm. I al seu costat, adormida,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">reposa la discòrdia, i prop de l’àngel dorm el
perdó.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">La vida s’ha adormit i els pensaments volen
furtius,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">adormits en amplis camps de pomeres, panís i blat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">El papa s’ha adormit, i jo em desperto al seu
costat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Un dolç
petó del teu fill Albert<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">(Versió
lliure d’un fragment de “La gran elegia de John Donne” del poeta Joseph
Brodsky)<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-38586625303599677722021-04-25T18:13:00.000+02:002021-04-25T18:13:13.949+02:00Veni (25-04-2008)<div style="text-align: left;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-vXMUMG5YeE0/YIWU_tWEm4I/AAAAAAAA0hU/jaHkDfXWnmwIvRrcrSUzFZbdLx6vsgRJgCNcBGAsYHQ/s846/Mama-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="846" data-original-width="831" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-vXMUMG5YeE0/YIWU_tWEm4I/AAAAAAAA0hU/jaHkDfXWnmwIvRrcrSUzFZbdLx6vsgRJgCNcBGAsYHQ/s320/Mama-3.jpg" /></a></div><br /></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><br /></div><p><b style="font-family: verdana, sans-serif;">Veni (25-04-2008)</b></p><span face="verdana, sans-serif" style="font-size: 12.8px;"><div><span face="verdana, sans-serif"><br /></span></div>Fa un any estàvem ben a punt </span><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">per anar a fer un llarg passeig,</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">els meus budells i jo mateix.</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif"><br /></span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">Fa tretze anys que no et veig,</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">però cada dia t'explico on sóc.</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">I tot d'una em vas venir a veure.</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif"><br /></span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">Una foto teva </span><span face="verdana, sans-serif">que mai havia vist</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">inesperadament em va venir volant. </span><span face="verdana, sans-serif"><br /></span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">Jove i bonica em vas somriure.</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif"><br /></span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">Sol, amb l'oxigen i l'anestèsia</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">et vas aparèixer des del futur.</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">per lligar bé allò que vas crear.</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif"><br /></span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">L'heura va anar creixent a dins</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">amb el perfum tan teu, tan dolç,</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">com les cançons del passat.</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif"><br /></span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><div><div><span face="verdana, sans-serif">Com la teva veu d'ara mateix<br /></span></div><div><span face="verdana, sans-serif">de </span><span face="verdana, sans-serif">quan jo tenia quatre anys.</span><br /></div></div><div><span face="verdana, sans-serif">Ara, en temps de perill.</span></div></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><br /></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif">...........</span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif"><br /></span></div><div style="font-family: sans-serif; font-size: 12.8px;"><span face="verdana, sans-serif" style="font-size: xx-small;"><i>Un tendre petó del teu fill Albert.</i></span></div>El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-85425140404545481252021-02-26T12:36:00.000+01:002021-02-26T12:36:00.829+01:00Peret (26-02-2008)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-W1ihkPz64EM/YDjcJ7FrXkI/AAAAAAAA0d0/VUfSn-k4oGgJjUK6A6XLPbaxOTiBgXiUwCNcBGAsYHQ/s2048/20210209_010008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="485" src="https://1.bp.blogspot.com/-W1ihkPz64EM/YDjcJ7FrXkI/AAAAAAAA0d0/VUfSn-k4oGgJjUK6A6XLPbaxOTiBgXiUwCNcBGAsYHQ/w485-h485/20210209_010008.jpg" width="485" /></a></div><br /><p><br /> </p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 9.0pt; mso-outline-level: 3;"><span style="font-family: arial;"><a href="http://www.el-peletero.com/2020/02/un-poema-de-lalbert-pel-pare.html"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; text-decoration: none; text-underline: none;">Peret (26-02-2008)</span></a><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Papa,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Ha passat just un any, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">un any que un cranc em va mossegar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Com va poder ser?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Ho deuria somiar? <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">No tenim sorra de platja, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">tampoc riu rialler.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Potser un rabiós escurçó?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">però, de quina sorra de desert?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">La bèstia va entrar pel celobert,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">i tu la vas esclafar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">La vas lligar a una canya,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">com aquells crancs penjats <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">anant i tornant els diumenges<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">en els vaixells de joguina del port.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Aquelles naus sense veles<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">salpaven entre ones quietes,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">entre peixos opacs i taques de petroli<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">que el sol reflectia com a diamants.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Enormes edificis marins<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">amagaven secrets,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">i llunyanes sirenes<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">s’obrien pas cap a Istanbul.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Llavors, res estava escrit,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">l’aventura era una imaginada certesa,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">i el vent s’omplia de misteri, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">més enllà de l’escullera on ens portava.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Amb tu res tenia que témer,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">i el meu cap volava i volava<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">fent com els herois de paper,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">de la ràdio i el cinema.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">No vas permetre que el cranc fes mal a l’Albert,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">i tu el vas esclafar, ben mort està.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Quan la nit tanca les seves ales<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">penso en els camins que s’esvaeixen<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">i que ens porten a les estrelles,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">l’última aventura, el darrer vaixell.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Un dolç petó del teu fill. Albert</span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 8.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></i></p>El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-30309092724345675872020-04-26T00:20:00.002+02:002020-04-26T00:27:14.023+02:00Veni (25-04-2008)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-q6YFA6nRWsE/XqS3jBCrVUI/AAAAAAAAzyw/Va3Y-cmo2SQa9W1iBolSE-AOgtsyzFkMgCNcBGAsYHQ/s1600/Scan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="663" data-original-width="963" height="275" src="https://1.bp.blogspot.com/-q6YFA6nRWsE/XqS3jBCrVUI/AAAAAAAAzyw/Va3Y-cmo2SQa9W1iBolSE-AOgtsyzFkMgCNcBGAsYHQ/s400/Scan.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Veni (25-04-2008)</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Avui
es diumenge!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’olor
dels llençols i del cafè,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">escalfen
l’últim son.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">A
la ràdio sonen boleros,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">i
mentre em pentines, xiulo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">i
retallo l’últim soldadet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Anem
a canviar cromos<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">perquè
Sant Antoni és nostre,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">com
el balcó de casa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ajudo
a parar taula, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">mirant
la bellesa de la Sigrid<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">salvada
del desastre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El
Xavier dorm la migdiada,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">i
fluixet escolto “<i>toda una vida</i>”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">junt
la remor dels plats a la pica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ja
tinc preparada la redacció<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">que
ella em repassarà, amarat<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">per
la flaire de sabó i de perfum.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’atzar no sap on va ni tampoc d’on ve,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA;">marxa pels camins que no duen enlloc,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA;">cec, feixuc i a poc a poc,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA;">i no sap quines llavors sembra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA;">En mi, van créixer les millors, mama.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 13.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tota una vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Un dolç petó
del teu fill Albert.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"></span>El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-84690086915883717422020-02-27T13:16:00.001+01:002020-02-28T18:43:16.783+01:00Peret (26-02-2008)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-cUiA0ixR3kM/XleyZ_coEbI/AAAAAAAAzbA/mF0tSVfUiNUbHfPMhrR7a8INOlS6FQbwwCNcBGAsYHQ/s1600/Papa_Albert_Badalona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="610" data-original-width="429" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-cUiA0ixR3kM/XleyZ_coEbI/AAAAAAAAzbA/mF0tSVfUiNUbHfPMhrR7a8INOlS6FQbwwCNcBGAsYHQ/s400/Papa_Albert_Badalona.jpg" width="281" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Platja de Badalona.</span></div>
<br />
<br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif;">Avui és diumenge! </span><br />
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aigua d'olor, llet i galetes, </span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ben mudats anem al museu </span><br />
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">de la Ciutadella</span><br />
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">i caminem fins la Parés.</span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dinarem macarrons i pollastre</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">abans que la tarda es faci vella.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Albert, compra'm dues cigarretes</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Chesterfield.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Mentre la llum somorta</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ens acosta el dilluns,</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">m'ajudes a dibuixar amb fil</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">el triangle de color verd</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">i el cercle blau del temps.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tardor, hivern,</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">i refredats envoltat d'aventures</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">de paper.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Amb la sal i el sol de l'estiu, </span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">la foscor refrigerada </span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">anima aventures de llum.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Per sempre papa, la teva mirada.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;"><br /></span></i></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Un dolç petó del teu fill Albert</span></i></div>
<div>
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;"><br /></span></i></div>
El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-21528830893939273632019-07-19T15:02:00.001+02:002019-07-19T15:02:17.562+02:00La muntanya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-PzeaT8qhamA/XTG8cfLs5nI/AAAAAAAAyFs/Tsc7M1qhSpgPIu450BqKti_Qqx1nuxOAwCLcBGAs/s1600/blue-ridge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="620" data-original-width="1175" height="336" src="https://1.bp.blogspot.com/-PzeaT8qhamA/XTG8cfLs5nI/AAAAAAAAyFs/Tsc7M1qhSpgPIu450BqKti_Qqx1nuxOAwCLcBGAs/s640/blue-ridge.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: #e6ecf9; color: #222222; font-size: 16px;">Les </span><b style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; color: #222222; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">muntanyes Blue Ridge</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; color: #222222; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></b></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-image: none; border: 0px; color: #222222; font-size: 16px; font-stretch: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diari d’estiu (2)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La muntanya.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Llegit avui al <span style="color: #3d85c6;"><a href="https://www.nytimes.com/2019/07/13/opinion/sunday/scaling-wokeback-mountain.html">N.Y.T.</a></span>
(més o menys) i en relació a l’Alexandria Ocasio-Cortex i els dilemes de les
feministes americanes i les lluites de poder als USA i en el cosmos del partit demòcrata:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Puges a la muntanya per poder veure el món o la puges per a que el món et
vegi a tu?<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">O a l’inrevés.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No puges a la muntanya perquè no vols veure el món o no ho fas per a que el
món no et vegi a tu?<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El dilema m’agrada perquè és
essencialment moral a més d’epistemològic, amb derivades psicològiques, socials
i polítiques evidents. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La frase afecta a tothom, a
la hipocresia o sinceritat de qualsevol persona pública i també privada, famosa
o anònima, rica o pobre, culta o analfabeta. A l’autoengany, al cinisme i a la
seducció necessàries que cal emprar per sobreviure. A la justícia de qualsevol
causa i del preu personal que se n’ha de pagar per remeiar-la o fer veure que
no hi és. I, naturalment, a la veritat i les terribles conseqüències que d’ella
sempre se’n deriven. A aquesta veritat, que com els meteors que cauen i
esclaten, qualsevol pot veure i contemplar, aterrit o fascinat, com llampega i
trona i l’aigua i el foc s’ho enduen tot malgrat tanquis els ulls o et tapis
les orelles i la boca per no sentir la
brama de la por i l’alè somort de l’ànima que se t’escapa per morir
definitivament després d’haver fet mal us del temps que graciosament se’ns ha
regalat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/BnxRXIO3QT4" width="480"></iframe><br />
<br />
<div class="kp-header" data-ved="2ahUKEwiuuszIhMHjAhUMAGMBHbB5DasQ3z4oAHoECAoQAQ" lang="ca-ES" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: left;">
<div class="kp-hc" style="display: inline-block; margin-bottom: 0px; padding-bottom: 12px; padding-top: 12px; position: relative; width: 638px;">
<div class="NFQFxe Hhmu2e viOShc LKPcQc mod" data-hveid="CAoQAg" data-md="16" data-ved="2ahUKEwiuuszIhMHjAhUMAGMBHbB5DasQhygoADAAegQIChAC" lang="ca-ES" style="border-radius: 8px; clear: none; padding-top: 0px;">
<div class="Ftghae iirjIb" style="margin-top: 0px; padding-left: 16px; padding-right: 16px; position: relative;">
<div class="SPZz6b">
<div class="kno-ecr-pt kno-fb-ctx PZPZlf gsmt EaHP9c" data-attrid="title" data-local-attribute="d3bn" data-ved="2ahUKEwiuuszIhMHjAhUMAGMBHbB5DasQ3B0oADAAegQIChAD" style="color: rgba(0, 0, 0, 0.87); display: inline; font-family: arial, sans-serif-light, sans-serif; line-height: 1.2; margin-bottom: -3px; overflow-wrap: break-word; overflow: hidden; position: relative; transform-origin: left top;">
Blue Ridge Mountains</div>
<div class="wwUB2c kno-fb-ctx PZPZlf" data-attrid="subtitle" style="color: #777777; font-size: small; margin: 4px 0px; overflow: hidden;">
<span data-ved="2ahUKEwiuuszIhMHjAhUMAGMBHbB5DasQ2kooATAAegQIChAE"><a data-ved="2ahUKEwiuuszIhMHjAhUMAGMBHbB5DasQMTAAegQIChAF" href="https://www.google.com/search?q=Fleet+Foxes&stick=H4sIAAAAAAAAAONgVuLSz9U3MC7MLSrIWcTK7ZaTmlqi4JZfkVoMAHIcFA8cAAAA&sa=X&ved=2ahUKEwiuuszIhMHjAhUMAGMBHbB5DasQMTAAegQIChAF" style="color: #660099; cursor: pointer; text-decoration-line: none;">Fleet Foxes</a></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="SALvLe farUxc mJ2Mod" style="background-color: white; border-top: 1px solid rgb(235, 235, 235); color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
<div class="i4J0ge">
<div class="NFQFxe siXlze yp1CPe mod" data-attrid="kc:/music/recording_cluster:lyrics" data-md="113" lang="ca-ES" style="border-radius: 8px; clear: none; padding-bottom: 16px; padding-top: 0px;">
<div data-hveid="CAoQBg" data-lang-code-from="en" data-lang-code-to="ca" data-song-title="Blue Ridge Mountains" data-ved="2ahUKEwiuuszIhMHjAhUMAGMBHbB5DasQsEwoATABegQIChAG" jscontroller="ym6Dpd">
<div class="Oh5wg" style="margin: 0px 16px;">
<div class="y yp" data-async-type="lyrics_translate" data-jiis="up" data-ved="2ahUKEwiuuszIhMHjAhUMAGMBHbB5DasQqP0CKAAwAXoECAoQBw" id="gws-plugins-knowledge-verticals-music__translated-lyrics-container" jsname="GDPwke">
</div>
<div class="M1CzJc PZPZlf MtKf9c kno-fb-ctx" data-lyricid="Lyricfind002-731283" jsname="rdVbIe" style="margin-top: 12px;">
<div jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.24; margin-bottom: 12px;">
<span jsname="YS01Ge">Light up with me, my dear,</span><br /><span jsname="YS01Ge">Light up</span><br /><span jsname="YS01Ge">Under stormy night, tell nobody</span></div>
<div jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.24; margin-bottom: 12px;">
<span jsname="YS01Ge">My brother, where do you intend to go tonight?</span><br /><span jsname="YS01Ge">I heard that you missed your connecting flight,</span><br /><span jsname="YS01Ge">To the Blue Ridge Mountains, over near Tennessee</span></div>
<div jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.24; margin-bottom: 12px;">
<span jsname="YS01Ge">You're ever welcome with me any time you like,</span><br /><span jsname="YS01Ge">Let's drive to the country side, </span><br /><span jsname="YS01Ge">Leave behind some green-eyed look-a-likes,</span><br /><span jsname="YS01Ge">So no one gets worried, no</span><br /><span jsname="YS01Ge">So no one gets worried, no</span></div>
<div jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.24; margin-bottom: 12px;">
<span jsname="YS01Ge">But, Sean, don't get callous,</span><br /><span jsname="YS01Ge">I'm sure it'll be fine</span><br /><span jsname="YS01Ge">I love you, I love you,</span><br /><span jsname="YS01Ge">Oh brother of mine</span></div>
<div class="OULBYb" jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.24; margin-bottom: 0px;">
<span jsname="YS01Ge">In the quivering forest,</span><br /><span jsname="YS01Ge">Where the shivering dog rests,</span><br /><span jsname="YS01Ge">Our good grandfather</span><br /><span jsname="YS01Ge">Built a wooden nest</span><br /><span jsname="YS01Ge">And the river got frozen,</span><br /><span jsname="YS01Ge">And the hole got snowed in,</span><br /><span jsname="YS01Ge">And the yellow moon glowed bright</span><br /><span jsname="YS01Ge">Till the</span><span class="arsnrd">…</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-61779801199746923272019-07-06T17:38:00.000+02:002019-07-06T17:38:10.482+02:00Sodoma, els mansos i els voltors del Temple.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-OfXDOkcdmhI/XSC_uo2OY8I/AAAAAAAAx9k/hasHu1R1b5APPkxfrY5qx10h0sB4qsXSACLcBGAs/s1600/sodoma-y-gomorra-.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="645" data-original-width="1600" height="257" src="https://1.bp.blogspot.com/-OfXDOkcdmhI/XSC_uo2OY8I/AAAAAAAAx9k/hasHu1R1b5APPkxfrY5qx10h0sB4qsXSACLcBGAs/s640/sodoma-y-gomorra-.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Diari d’estiu (1)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Sodoma, els mansos i els voltors
del Temple.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="background: white; color: #222222;">Ben volgut amic meu, s'acosten
mals temps per a Barcelona i per a Catalunya en general, sort que el nou
empresariat, gent de 30 a 45 anys està tirant el país endavant. Espanya i
els espanyols no ens perdonen ni ens perdonaran mai que ens en vulguem anar, en
una mostra característica de la seva sempiterna manera de ser colonial i del
seu objectiu a la vida i a la història, convertir en espanyols aquells que no
ho volen ser. </span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Però
els mals temps han arribat també per culpa nostra i la característica volada de
galls dels catalans. La situació està travada com uns lluitadors de judo.
Tothom enrocat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El Quim
Torra és bon home, però no té l'autoritat d'un veritable President de la
Generalitat, és realment un Vicari d'un que sí que la té però que es troba en
situació de debilitat. Ell és el veritablement ens subversiu, el perillós, i ho
és perquè no es rendeix i vol també que damunt de la taula hi hagi el seu cas. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Qué hay de lo mío</i>? Ell, i no pas el
Junqueres que fa veure que s’ha cregut la dita que els mansos heretaran la
terra (sí, però al final dels temps) i que a la pràctica usa les millors
tàctiques hipòcrites del cardenal Mazzarino o del general Petain. El de Bèlgica
és el que veritablement posa a l'Estat espanyol en entredit i en evidència, ell
és també el que posarà en el seu moment en evidència a ERC, ell és l'home a
batre per tothom, també pels seus, un partit, però, aquesta cosa rara i mal
girbada del PDCat que no controla, un partit que no ha deixat de ser (no els
seus votants) la més cavernícola Convergència, un partit que vol, amb en Mas al
capdavant (la seva inhabilitació acaba el proper febrer), foragitar-lo i tornar
a la política de sempre i qui dia passa any empeny. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo
sempre vaig dir que la Colau seria la que recolliria els ferits i enterraria
els morts. I no sé, a dia d'avui, si la vaig encertar o em vaig equivocar. Però
sí que és cert, com demostra el Pedro Sánchez, que l'escola del Rajoy té molts
bons alumnes. El no fer res, el fer mutis por el foro, callar i emmudir que el
temps tot ho soluciona o ho podreix, ambdues coses són el mateix. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Barcelona
està descontrolada i Colau no té ni força ni idees ni ganes i ni pot ni li dona
la gana revertir la situació, ella sempre serà la nena dels antidesnonaments. Els
seus socis de Iniciativa Verds estan en fase de concurs de creditors, deuen una
pasterada. Alberto Garzón ja ha trencat també amb els seus socis catalans i ha
obert sucursal pròpia. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">A
Madrid, amb aquesta colla de personatges que ara la dirigiran, tampoc té bon
futur.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El
model de Barcelona ja s’ha acabat, s’ha exhaurit i ha mort per fatiga. Mica en
mica els voltors es quedaran amb la ciutat i serà camp de guerres mafioses i el
millor prat per l’espoli també dels que no tenen res de res i anhelen menjar el
que no volen menjarles rates. Aquí, en el barri de la botiga, veig parelletes
estrangeres, gent jove, que van i venen de la platja com si Barna fos, amb tots
els meus respectes, Lloret o Platja d'Aro. Són estrangers de vacances en busca
de sol i platja, paelles i sangria i res millor que Barcelona. Els veus pel
carrer amb banyador i amb la tovallola plena de sorra a les mans. Per altra
banda a alguns turistes els hi roben rellotges de 25.000 i 50.000 euros que
també té collons. Té collons dur al canyell rellotges així.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui he
vist una escena sorprenent per a mi i també per a tu. Ens he vist a nosaltres quan els pares van començar a poder fer alguna escapada. Un matrimoni de
quaranta i pico, amb dues criatures, nen i nena d'uns 10 i 12 anys. Eren uns
turistes que anaven contents i somrients, tots quatre, la mar de feliços, era
maco veure'ls, típica família de classe mitja que venia a passar uns dies a
Barcelona, Fins aquí tot normal, però el sorprenent i que demostra com està
canviant el món, és que eren o tenien tot l'aspecte de hindús, baixets, fins, esvelts,
cos petit i pell molt fosca, trets fins i afilats de rostre, vestits igual que
qualsevol turista europeu o nord-americà. Igual eren americans d'origen hindú.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest
matí he saludat al Vicenç Partal a la cantonada de la Ronda amb Casanova. Li he
desitjat bon dia i l’he felicitat per la tasca que fa. M’ho ha agraït. I a mi m’alegra’t
el dia poder saludar a una persona honesta que ignoro si seria suficient per
salvar Sodoma de l’ira de Déu, del temps i dels mansos que no expulsen a cops
de fuet els voltors del Temple. </span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-85655101572798970042019-05-11T18:46:00.003+02:002019-05-11T18:46:52.165+02:00L’Estat i els seus homes.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-c4paZGHu1JQ/XNb5QMA7ypI/AAAAAAAAwrc/Fy-e8YGSkiYC_Y0H3ViWyUu1QW5HbWMLQCLcBGAs/s1600/Rubalcaba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="589" data-original-width="785" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-c4paZGHu1JQ/XNb5QMA7ypI/AAAAAAAAwrc/Fy-e8YGSkiYC_Y0H3ViWyUu1QW5HbWMLQCLcBGAs/s400/Rubalcaba.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’Estat i els seus homes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diari de primavera (2)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’Estat i els seus homes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que algú que ha ostentat
poder real, molt poder, en les sales de màquines del vaixell i en la carlinga
del capità d’un Estat com Espanya, digui sense embuts ni avergonyir-se que
Espanya haurà de pagar el preu de mantenir a Catalunya en el seu si, no
significa altra cosa que la voluntat i la necessitat expressa, no amagada, de
vulnerar la llei. Això és “pagar el preu”, tal qual, i no pas cap més altra
cosa significa la denominació sofística i cínica d“Home d’Estat” amb la que han
qualificat a Alfredo Pérez Rubalcaba com si fos un elogi ara que s’ha mort.
Ara, quan veurà el seu cos definitivament abatut pel temps, serà quan aprendrà
la darrera lliçó de Química Orgànica, matèria de la que n’era Doctor: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">de mitjana un cos humà viu consta de 50-75
per cent d'aigua, i cada quilogram de massa corporal seca finalment allibera a
terra 32 g de nitrogen, 10 g de fòsfor, 4 g de potassi i 1 g de magnesi.”</i> I
contra això no si pot fer res ni pagant cap preu. Descansi en pau.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La lliçó, però, que en cada
sessió està donant el Tribunal Suprem en el judici al procés català correspon a
una altra branca de la Química encara per batejar. Una lliçó magistral i
radical perquè ens mostra les arrels del sistema i la lògica del poder. Dit ras
i curt, les forces de seguretat de l’Estat no són ni han vingut per protegir al
dèbil, sinó el contrari. La seva missió en el món és sotmetre al feble i fer-ho
obeint l’únic objectiu que se’ls ha encomanat: amagar tot allò que realment
posi en evidència els veritables pecats i vergonyes de la família. No treure’ls
a la llum, no, no denunciar-los, no, amagar-los. Per més greus que siguin han
de romandre sempre en el secret, per més que el papa ens hagi violat durant
anys i maltractat amb pallisses a la mama, o hagi assassinat als tiets, mai,
mai dels mai, s’ha de saber. Ells són el braç armat d’una Espanya que només té
un objectiu a la Història, convertir en espanyols a tots aquells que no ho
volen ser. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els testimonis de la gent
que va anar a votar l’u d’octubre i les cares que fan els magistrats del
tribunal, la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, al sentir les seves
declaracions, són antològiques. No els hi cap al cervell d’homes d’Estat, que
tot allò que senten sia possible, no pot ser, es diuen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquests buròcrates que no
saben distingir una factura d’un abonament i una factura proforma d’un
pressupost s’estriparien escandalitzats les seves togues amb punyetes si el
reglament els ho permetés. i ho farien igual que pregunten, sense emoció. En
veure'ls penso una vegada més que Hannah Arendt tenia raó.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els uns i els altres
representen dos móns tan allunyats com ho està la veritat de la mentida i les
seves derivades.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><span style="font-size: x-small;"> --------------------------</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Diario de primavera (2)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El Estado y sus hombres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Que alguien que ha ostentado poder real, mucho poder, en las salas de
máquinas del barco y en la carlinga del capitán de un Estado como España, diga
sin rodeos ni avergonzarse que España tendrá que pagar el precio de mantener a
Cataluña en su seno, no significa otra cosa que la voluntad y la necesidad
expresa, no escondida, de vulnerar la ley. Esto es "pagar el precio",
tal cual, y no ninguna otra cosa significa la denominación sofística y cínica
de "Hombre de Estado" con la que han calificado a Alfredo Pérez
Rubalcaba como si fuera un elogio ahora que ha fallecido. Ahora, cuando verá su
cuerpo definitivamente abatido por el tiempo, será cuando aprenderá la última
lección de Química Orgánica, materia de la que era Doctor: "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">en promedio un cuerpo humano vivo consta de
50-75 por ciento de agua, y cada kilogramo de masa corporal seca finalmente
libera a tierra 32 g de nitrógeno, 10 g de fósforo, 4 g de potasio y 1 g de
magnesio”</i>. Y contra eso no puede hacerse nada ni pagando ningún precio.
Descanse en paz.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La lección, sin embargo, que en cada sesión está dando el Tribunal
Supremo en el juicio al proceso catalán corresponde a otra rama de la Química
aún por bautizar. Una lección magistral y radical porque nos muestra las raíces
del sistema y la lógica del poder. Dicho en pocas palabras, las fuerzas de
seguridad del Estado no son ni han venido para proteger al débil, sino lo
contrario. Su misión en el mundo es someter al débil y hacerlo obedeciendo el
único objetivo que se les ha encomendado: ocultar todo aquello que realmente
ponga en evidencia los verdaderos pecados y vergüenzas de la familia. No
sacarlos a la luz, no, no denunciarlos, no, esconderlos. Por más graves que
sean deben permanecer siempre en el secreto, por más que papá nos haya violado
durante años y maltratado con palizas a mamá, o haya asesinado a los tíos, jamás,
jamás de los jamases, se debe saber. Ellos son el brazo armado de una España
que sólo tiene un objetivo en la Historia, convertir en españoles a todos
aquellos que no lo quieren ser.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Los testimonios de la gente que fue a votar el uno de octubre y las
caras que hacen los magistrados del tribunal, la fiscalía y la abogacía del
Estado, al escuchar sus declaraciones, son antológicas. No les cabe en la
cabeza de hombres de Estado, que todo lo que oyen y escuchan sea posible, no
puede ser, se dicen.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Estos burócratas que no saben distinguir una factura de un abono y una
factura proforma de un presupuesto se desgarrarían escandalizados sus togas con
puñetas si el reglamento se lo permitiera y lo harían igual que preguntan, sin
emoción. Al verlos pienso una vez más que Hannah Arendt tenía razón.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Unos y otros representan dos mundos tan alejados entre sí como lo está
la verdad de la mentira y sus derivadas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br /><br />
El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-84293302495720092212019-04-25T12:48:00.000+02:002019-04-25T12:48:25.593+02:00Veni (25-04-2008)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Veni (25-04-2008)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: verdana, sans-serif;">Mama, he trobat aquests dos poemes que te'ls dedico; el de L'ATMETLLER FLORIT és d'en Guillem Viladot en forma de prosa. Enguany, que la tieta Encarna ja et fa també companyia, he pensat que aquesta foto és un miracle. La tieta Miracle encara omple els dies amb el seu batec. Quan aquesta foto amb el Xavier als teus braços, jo ja feia uns cinc anys que trescava entre rajoles policromades. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-YbTYqyNYTlc/XMGNny2RvjI/AAAAAAAAwas/pjH33Y-nWR42qbYBk2MLeT2VRnlIQKSWwCLcBGAs/s1600/20190424_201808.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-YbTYqyNYTlc/XMGNny2RvjI/AAAAAAAAwas/pjH33Y-nWR42qbYBk2MLeT2VRnlIQKSWwCLcBGAs/s400/20190424_201808.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Germanes i germans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'altre poema, DOMINI MÀGIC, expressa com una espurna roent l'inexplicable, que és el que sento quan et miro agafant-me la mà.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span class="im" style="background-color: white; color: #500050;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un dolç petó del teu fill Albert.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-BHeruev4cRo/XMGN8cr7TCI/AAAAAAAAwa0/qG8igjf6BkMzGO1bPc6UkOzb_Dz9J56ZQCLcBGAs/s1600/20190424_204618.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-BHeruev4cRo/XMGN8cr7TCI/AAAAAAAAwa0/qG8igjf6BkMzGO1bPc6UkOzb_Dz9J56ZQCLcBGAs/s400/20190424_204618.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-75Ig17bmqLE/XMGOV-dJ2LI/AAAAAAAAwa8/U9aT36MDQLYNUDJQOlTUTvC8IjDG26O9QCLcBGAs/s1600/20190424_204803.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-75Ig17bmqLE/XMGOV-dJ2LI/AAAAAAAAwa8/U9aT36MDQLYNUDJQOlTUTvC8IjDG26O9QCLcBGAs/s400/20190424_204803.jpg" width="300" /></a></div>
<br />El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-69290864999945472082019-03-21T20:06:00.000+01:002019-03-21T20:06:12.290+01:00La no batalla del riu Washita.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-qDEVRObzSvQ/XJPbAxQxFWI/AAAAAAAAvi8/3CgnurmxrP4r6heE2deYFFObK_vYhoJFQCLcBGAs/s1600/George_Armostrong_Custer-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1301" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-qDEVRObzSvQ/XJPbAxQxFWI/AAAAAAAAvi8/3CgnurmxrP4r6heE2deYFFObK_vYhoJFQCLcBGAs/s400/George_Armostrong_Custer-2.jpg" width="325" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: start;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">George Armstrong Custer</span></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diari de
primavera (1)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La no batalla del
riu Washita.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>O converses caòtiques entre amics al WhatsApp<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">España no és conscient del terrible i irreparable dany
que li està causant</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> el biaix
que els guàrdies civils que declaren al <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>judici
del Suprem li estan donant al seu relat: </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">"</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">No entiendo sus caras de odio, ¿porque éramos
guardias civiles? Ni por qué nos insultaban i nos escupían, gente de todas las
edades se comportaron como delincuentes</span></i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">". Estan llançant
pedres contra el seu propi taulat</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">, no física, naturalment, però Espanya trigarà dècades a superar el mal que
s’està fent a sí mateixa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-small;">----------------</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tens raó, é</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">s incomprensible, és tal com dèiem: un mirall</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">. </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">El fumut</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">, però,</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> és que els espanyols no s'</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">assabenten, </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">miren </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">cap a una altra direcció</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">, i així</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> no és poden pas veure reflectits</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> al mirall.</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Un cop han quedat tranquils sabent que no marxem (perquè
no ens deixen) </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">la resta</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> tant els fa, no els
interessa gens.</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Catalunya la consideren
territori propi.</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Amb això ja està dit tot.
No val cap més altre discussió. Res, zero </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">absolut, -273.15°C</span>. Catalunya és
Espanya i uns lladres els hi han volgut prendre. Inaudit, pensen. S’ha de
convertir Catalunya en una altra Galícia, i l’idioma català en un altre gallec,
simple folklore, material de museu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I d’aquí no en sortirem, i tothom ho sap. Començant pels
partits, i per això ara és tracte de canviar el miratge autonòmic i de crear-ne
un altre i anar fent via cap al desconegut que és el no res, digues-li ampliar
la base o conflicte permanent. Cap dels dos té sortida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">----------------</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">"</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">No entiendo sus caras de odio, ¿porque éramos
guardias civiles? Ni por qué nos insultaban i nos escupían, gente de todas las
edades se comportaron como delincuentes</span></i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">" Sembla una frase
pronunciada pel coronel George Armstrong Custer a la <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Washita_River">batalla del riu
Washita</a> que no va ser pas cap batalla.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">----------</span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Diario de primavera (1)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La no batalla del río Washita.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">O conversaciones caóticas entre amigos en el WhatsApp</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">España no es consciente del terrible e irreparable daño que
le está causando el sesgo que los guardias civiles que declaran en el juicio
del Supremo le están dando a su relato: "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">No entiendo sus caras de odio, ¿Porque éramos guardias civiles? Ni por
qué nos insultaban y nos escupían, gente de toda las edades se comportaron como
delincuentes".</i> Están lanzando piedras sobre su propio tejado, no
física, naturalmente, pero España tardará décadas en superar el daño que se
está haciendo a sí misma.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">----------------</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tienes razón, es incomprensible, es tal como decíamos: un
espejo. Lo grave, sin embargo, es que los españoles no se enteran, miran hacia otro
lado, y así no se pueden ver reflejados en él. Una vez han quedado tranquilos
sabiendo que no nos vamos (porque no nos dejan) el resto les da igual, no les
interesa nada. Cataluña la consideran territorio propio. Con esto ya está dicho
todo. No vale ninguna otra consideración. Nada, cero absoluto, -273.15 ° C.
Cataluña es España y unos ladrones han querido llevársela. Inaudito, piensan.
Hay que convertir Cataluña en otra Galicia y el idioma catalán en otro gallego,
simple folclore, carne de museo. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">No hay salida, y todo el mundo lo sabe. Empezando por los
partidos, y por eso ahora se trata de cambiar el espejismo autonómico y de
crear otro e ir haciendo camino hacia lo desconocido que es la nada, dile
ampliar la base o conflicto permanente. Ninguno de los dos tiene salida.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">----------------</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"<i style="mso-bidi-font-style: normal;">No entiendo sus
caras de odio, ¿Porque éramos guardias civiles? Ni por qué nos insultaban y nos
escupían, gente de toda las edades se comportaron como delincuentes".</i> Parece
una frase pronunciada por el coronel George Armstrong Custer en la batalla del
río Washita que no fue ninguna batalla.</span></div>
<br />El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-17496931085461554272019-03-06T14:04:00.001+01:002019-03-07T16:51:52.117+01:00Pijoaparte versus Mohamed<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/3atIHSIgUtk" width="459"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.5pt;">Diari
d’hivern (9)</span><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt;"> </span><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.5pt;">Pijoaparte <i style="mso-bidi-font-style: normal;">versus</i> Mohamed</span><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt;"> </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.5pt;"><br /></span></i>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.5pt;">Quin és el pitjor enemic d’un pobre?</span><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt;"> </span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">Com
afirma l’Enric Vila: “</span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">A mesura que una
societat perd la capacitat de fer propostes constructives la gent busca
l’oxigen en les seves febleses i traumes particulars i la cultura i la política
es tornen comèdies impostades que omplen de palla els cervells prometedors.
Quan tens un passat en runes, és més fàcil que l’esperança es redueixi a les
qüestions pràctiques de la supervivència, i que la hipersensibilitat disfressi
de paraules pomposes les manies persecutòries més absurdes</i><span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">.” </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.5pt;">Per
aquesta raó, tot i que Catalunya ha canviat molt en les darreres dècades, la
seva cultura del greuge ha perdurat com ho fan les cançons de bressol, arribant
a contaminar igualment als colons, que com a gossos marquen el territori de la
colònia amb pixums pudents i que senten els seus privilegis d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">hijosdalgo</i> en
perill al tenir que buscar-se la vida fora de casa i comprovar amb desolació
que ja no queden ni Tereses ni Montserrats ni tampoc Nuries per seduir ni amb
problemes d’identitat per rebatejar-les de nou amb aigua beneita de la Santa
Verge del Pilar.</span><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt;"> </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.5pt;">El
seu esquelet mental es fonamenta i és manté erecte i ferm mentre es pensen que
la jerarquia de la que formen gustosament part té encara la força suficient per
protegir-los y allunyar-los de la casta dels intocables nadius i els acosta
falsament a la dels senyors que els van expulsar de casa seva. Però ara, els
intocables han mutat i estan començant a ensumar les seductores aromes de les
Yolandes i les Vanesses. Tot plegat crea les condicions adients per cometre un
error estratègic tràgic enemistant-se amb els seus propis hereus i pubilles que
en l’actualitat venen del Magreb o de més enllà. Aquest és un error
característic i redundant que també el veiem a altres terres, a França, a
Holanda, al Regne Unit... i que queda posat en evidència quan apareixen els
nous Marsé de color negre o amb ulls <i style="mso-bidi-font-style: normal;">axinats</i> i
pell descolorida construint històries que generen tot un nou material simbòlic,
un veritable futur esperançat i somnis plens de promeses. Però això els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hijosdalgo</i> no
ho saben ni ho sabran mai perquè malauradament no són capaços de distingir del
tot el seu passat en runes, les seves febleses i traumes que tot fill d’aquesta
terra dissortada pateix, de les grans epopeies humanes que els seus avis,
pares, i ells mateixos, han protagonitzat sense ser-ne cabalment conscients.</span><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt;"> </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">Després
de la Teresa ha vingut la Yolanda i ja espera el seu torn la Fàtima amb més fam
de justícia que les altres dues. Benvinguda a casa, noia, tu, la teva nissaga i
el teu futur perquè a Espanya tot és vell, tant com la seva fam que no sempre
és de justícia. </span><br />
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">“</span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">Un altre pobre</i><span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">”,
va respondre el Profeta, sia sempre lloat.</span></div>
<o:p></o:p>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">------------------------</span><span style="color: black; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<o:p></o:p>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;">Diario de invierno (9)<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;">Pijoaparte <i style="mso-bidi-font-style: normal;">versus</i> Mohamed<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt;">¿Cuál es el peor enemigo de un pobre?</span></i><span style="color: black; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><o:p></o:p>
</span><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;">Como afirma Enric Vila: "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">A medida que una
sociedad pierde la capacidad de hacer propuestas constructivas la gente busca
el oxígeno en sus debilidades y traumas particulares y la cultura y la política
se vuelven comedias impostadas que llenan de paja los cerebros prometedores.
Cuando tienes un pasado en ruinas, es más fácil que la esperanza se reduzca a
las cuestiones prácticas de la supervivencia, y que la hipersensibilidad
disfrace de palabras pomposas las manías persecutorias más absurdas</i>."<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;">Por esta razón, aunque Cataluña ha cambiado mucho en las últimas
décadas, su cultura del agravio ha perdurado como lo hacen las canciones de
cuna, llegando a contaminar igualmente a los colonos, que como perros marcan el
territorio de la colonia con orines malolientes y que sienten sus privilegios
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hijosdalgo</i> en
peligro al tener que buscarse la vida fuera de casa y comprobar con desolación
que ya no quedan ni Teresas ni Montserrats ni tampoco Nurias para seducir ni con
problemas de identidad para rebautizarlas de nuevo con agua bendita de la Santa
Virgen del Pilar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;">Su esqueleto mental se fundamenta y se mantiene erecto y firme
mientras piensan que la jerarquía de la que forman gustosamente parte tiene
todavía la fuerza suficiente para protegerlos y alejarlos de la casta de los intocables
nativos y los acerca falsamente a la de los señores que los expulsaron de su
casa. Pero ahora, los intocables han mutado y están empezando a oler las
seductoras aromas de las Yolandas y Vanessas. Todo ello crea las condiciones
adecuadas para cometer un error estratégico trágico enemistándose con sus
propios herederos y herederas que en la actualidad vienen del Magreb o de más
allá. Este es un error característico y redundante que también lo vemos en
otras tierras, en Francia, en Holanda, en el Reino Unido... y que queda puesto
en evidencia cuando aparecen los nuevos Marsé de color negro o con ojos
achinados y piel descolorida construyendo historias que generan todo un nuevo
material simbólico, un verdadero futuro esperanzado y sueños llenos de promesas.
Pero eso los <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hijosdalgo</i> no
lo saben ni lo sabrán porque desgraciadamente no son capaces de distinguir del
todo su pasado en ruinas, sus debilidades y traumas que todo hijo de esta
tierra desdichada sufre, de las grandes epopeyas humanas que sus abuelos,
padres, y ellos mismos, han protagonizado sin ser cabalmente conscientes.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;">Después de Teresa ha venido Yolanda y ya espera su turno Fátima
con más hambre de justicia que las otras dos. Bienvenida a casa, chica, tú, tu
estirpe y tu futuro porque en España todo es viejo, tanto como su hambre que no
siempre es de justicia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;">"<i>Otro pobre</i>", respondió el Profeta, sea siempre
alabado.<o:p></o:p></span></div>
<br /></div>
</div>
El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-33645422361147779452019-03-02T14:34:00.003+01:002019-03-02T17:28:08.471+01:00La sort i l’encuny<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-jO_FsDPr02s/XHqGA4lt_yI/AAAAAAAAvIM/I25FIFpXzzAx1fgv6N0fEvFszPjDsjPBgCLcBGAs/s1600/DSC_2487.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-jO_FsDPr02s/XHqGA4lt_yI/AAAAAAAAvIM/I25FIFpXzzAx1fgv6N0fEvFszPjDsjPBgCLcBGAs/s400/DSC_2487.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fotografia d'un servidor.</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diari d’hivern.
(8)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La sort i l’encuny<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fa pocs dies que
un amic em confessava amb ironia que si fos ric, intel·ligent, més jove,
físicament ben format i, en conseqüència, un home guapo i atractiu, no tindria
cap dificultat en ser també una bona persona. Si a més fos lliure, continuà,
podria tenir i mostrar criteris justos sobre la vida dels altres i exercir amb generositat la
misericòrdia, la pietat i la caritat envers els pobres, els deformes, els
diferents, els bojos, els esclaus i, sobre tot, els desafortunats. Si fos
ciutadà d’un país autodeterminat em permetria contemplar, deia ell, amb clemència els que no ho són i d’aquesta manera jutjar-los amb equitat i condemnar-los
a penes legals, és a dir, justes, adequades, proporcionades i alhora exemplars
per a la resta de ciutadans que intentin gaudir de la sort moral de no ser responsables,
com jo, de tot allò que no depèn d’ells. Per aquest motiu, em confessava amb
sornegueria el meu amic, que no entén al senyor Jordi Cuixart quan afirma amb lucidesa com si ens mostrés una ferida lluminosa que
ara casa seva és la presó i que en ella ha après a ser un home lliure. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Jo, que no posseeixo
cap de les virtuts que fan ser bona persona a un ésser bípede, li vaig recordar
l’exemple de T.H. Lawrence tan ben relatat en el seu tercer i darrer llibre, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’encuny</i>. En ell, l’heroi de la Gran
Guerra, ens explica la seva experiència voluntària d’ocultació i de pèrdua d’identitat,
status, fama i jerarquia com a soldat ras en una unitat d’aviació de la R.A.F. on,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb les seves pròpies paraules,</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> <span style="background: white; color: black;">"<i>Els
soldats d’aviació no tenen possessió alguna, escassos llaços, poques
preocupacions quotidianes. Pel que a mi es refereix, el deure només
m’exigeix ara que els cinc botons del </i></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">meu pit brillin</span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">".</span> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Segurament
l’exèrcit britànic, </span><st1:personname productid="la RAF" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: black; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: left; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;" u1:st="on">la
RAF</st1:personname><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"> més
concretament, li devia semblar al soldat ras Lawrence un lloc sanitàriament més
segur i fiable per eclipsar-se en ella amb una nova personalitat i un nom fals:
John Hume Ross, que li permetés, el que cita la contraportada de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Huerga & Fierro, editors</i>: "</span><i style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; mso-bidi-font-style: normal; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">I el profit que he tret d’això
és que mai tornaré a tenir por dels homes. Doncs aquí he après la solidaritat
amb ells. No és que siguem molt semblants ni que ho anem a ser. Em vaig
allistar amb grans esperances de compartir els seus gustos, les seves maneres i
la seva vida, però la meva naturalesa segueix veient totes les coses en el
mirall de si mateixa</i><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">".</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En el mirall de
sí mateixa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Està clar que jo
no sóc en Lawrence ni en Cuixart però sé de què parlen i entenc a Joan Margarit
quan afirma poèticament, com Jordi Cuixart, que cal guanyar la guerra per tenir casa; una manera
millor, sens dubte i segons el meu humil parer de primat bípede, de ser bona
persona i convocar la sort com aquell que busca l’amor i una bona història per
ser viscuda amb valor i coratge a l’empara de la poesia, perquè, com diu l’Enric
Vila<i style="mso-bidi-font-style: normal;">: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Si la por et tenalla, tens una vida petita.
Si tens una vida petita, no tens experiències grans o genuïnes. Si no tens
experiències grans o genuïnes, no generes històries noves. Si no
generes històries noves, no enriqueixes la cultura. Quan la cultura
s’aprima, les pors es van fent llargues com les ombres dels xiprers dels
cementiris abans de fondre’s amb la nit.” <o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Així doncs, generarem
històries noves i en elles trobarem la sort i l’amor com si fos la porta d’un
mur que no en té, i deixarem la moral, la riquesa i la bellesa als reis i als seus
lacais.</span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">-----------------------</span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La suerte y el troquel<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hace pocos días que un amigo me confesaba con
ironía que si fuera rico, inteligente, más joven, físicamente bien formado y,
en consecuencia, un hombre guapo y atractivo, no tendría ninguna dificultad en
ser también una buena persona. Si además fuera libre, continuó, podría tener y
mostrar criterios justos sobre la vida de los demás y ejercer con generosidad
la misericordia, la piedad y la caridad para con los pobres, los deformes, los
diferentes, los locos, los esclavos y, sobre todo, los desafortunados. Si fuera
ciudadano de un país autodeterminado me permitiría contemplar, decía él, con
clemencia los que no lo son y de esta manera juzgarlos con equidad y condenarlos
a penas legales, es decir, justas, adecuadas, proporcionadas y a la vez
ejemplares para el resto de ciudadanos que intenten disfrutar de la suerte
moral de no ser responsables, como yo, de todo aquello que no depende de ellos.
Por este motivo, me confesaba con socarronería mi amigo, que no entiende al
señor Jordi Cuixart cuando afirma con lucidez como si nos mostrara una herida
luminosa que ahora su casa es la cárcel y que en ella ha aprendido a ser un
hombre libre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Yo, que no poseo ninguna de las virtudes que
hacen ser buena persona a un ser bípedo, le recordé el ejemplo de T.H. Lawrence
tan bien relatado en su tercer y último libro, El<i> troquel</i>. En él, el héroe de la Gran Guerra, nos cuenta su
experiencia voluntaria de ocultación y de pérdida de identidad, status, fama y
jerarquía como soldado raso en una unidad de aviación de la R.A.F. donde, con
sus propias palabras, "<i>Los soldados
de aviación no tienen posesión alguna, escasos lazos, pocas preocupaciones
cotidianas. Por lo que a mí se refiere, el deber sólo me exige ahora que los cinco
botones de mi pecho brillen".<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Seguramente el ejército británico, la RAF más
concretamente, le debió parecer al soldado raso Lawrence un lugar
sanitariamente más seguro y fiable para eclipsarse en ella con una nueva
personalidad y un nombre falso: John Hume Ross, que le permitiera, lo que cita
la contraportada de <i>Huerga & Fierro,
editores</i>: "<i>Y el provecho que he
sacado de ello es que nunca volveré a tener miedo de los hombres. Pues aquí he
aprendido la solidaridad con ellos. No es que seamos muy similares ni que lo vayamos
a ser. Me alisté con grandes esperanzas de compartir sus gustos, sus formas y
su vida, pero mi naturaleza sigue viendo todas las cosas en el espejo de sí
misma".</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En el espejo de sí misma.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Está claro que yo no soy Lawrence ni Cuixart
pero sé de qué hablan y entiendo a Joan Margarit cuando afirma poéticamente,
como Jordi Cuixart, que hay que ganar la guerra para tener casa; una manera
mejor, sin duda y según mi humilde opinión de primate bípedo, de ser buena
persona y convocar a la suerte como aquel que busca el amor y una buena
historia para ser vivida con valor y coraje al amparo de la poesía, porque,
como dice Enric Vila: "<i>Si el miedo
te atenaza, tienes una vida pequeña. Si tienes una vida pequeña, no tienes
experiencias grandes o genuinas. Si no tienes experiencias grandes o genuinas,
no generas historias nuevas. Si no generas historias nuevas, no enriqueces la
cultura. Cuando la cultura se adelgaza, los miedos se van haciendo largas como
las sombras de los cipreses de los cementerios antes de fundirse con la noche.</i>" </span></span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif; font-size: 10pt;">Así pues, generaremos historias nuevas y en
ellas encontraremos la suerte y el amor como si fuera la puerta de un muro sin
ella, y dejaremos la moral, la riqueza y la belleza a los reyes y a sus
lacayos.</span></div>
</div>
<br />El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-15535618056517778302019-02-26T00:26:00.000+01:002019-02-26T12:20:41.791+01:00Peret (26-02-2008)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GHxi9tshVic/XHQwYM12U7I/AAAAAAAAvG4/Iex6S4DHTSMmxw_Pb3_6TF4zqtb1L8UHQCLcBGAs/s1600/Papa-1.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="958" data-original-width="790" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-GHxi9tshVic/XHQwYM12U7I/AAAAAAAAvG4/Iex6S4DHTSMmxw_Pb3_6TF4zqtb1L8UHQCLcBGAs/s400/Papa-1.bmp" width="327" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Interpretació fotogràfica del pare</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b>Peret (26-02-2008)</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Retall de: <i><b>Inici de càntic en el temple</b></i> de Salvador Espriu. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ara digueu: “La ginesta floreix,</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">arreu als camps hi ha vermell de roselles.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb nova falç comencem a segar</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">el blat madur i, amb ell, les males herbes”.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">------------------</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Yom-sg2bAcU/XHUgVghc1aI/AAAAAAAAvHE/A48dYS4SxrYKWPZL3YdzoSw4UPCmTgmSgCLcBGAs/s1600/Papa_lluita%2Blliure%2Bculler%25C3%25A9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-Yom-sg2bAcU/XHUgVghc1aI/AAAAAAAAvHE/A48dYS4SxrYKWPZL3YdzoSw4UPCmTgmSgCLcBGAs/s400/Papa_lluita%2Blliure%2Bculler%25C3%25A9.jpg" width="300" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">De l'Albert:</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Papa, he trobat aquesta foto teva fent de punt al llibre “Un hivern fascinant” d’en Joan Margarit, just en aquest poema que et dedico.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tancaran el local, sí, i el tornaren a obrir per aixopluc de tants anys. I ens el feren tancar de nou. Però no temis, el tornem a obrir cada dia en passar-hi, amb la mirada florida, blanca com la nostàlgia i la veritat de l’amor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">També et vull dir que cada matí, des de fa onze anys, la cadernera canta el teu nom, no se'n oblida mai.</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un dolç petó del teu fill Albert.</span></span></div>
El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-70476432245300815832019-02-15T14:02:00.001+01:002019-02-15T17:30:42.833+01:00No t’espantis. (epistolari caòtic)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-3lhcVNVwUeM/XGa3youtbtI/AAAAAAAAu7Q/AWcTEYTqZxUUef0l-sjxy81AmXnEAwkfQCLcBGAs/s1600/samuel-django-movie.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="449" data-original-width="595" height="301" src="https://2.bp.blogspot.com/-3lhcVNVwUeM/XGa3youtbtI/AAAAAAAAu7Q/AWcTEYTqZxUUef0l-sjxy81AmXnEAwkfQCLcBGAs/s400/samuel-django-movie.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'esclau fidel a Django desencadenat</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diari d’hivern (7)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No t’espantis. (epistolari caòtic)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span lang="CA" style="color: #222222;">“A molts catalans els costa de
relacionar la destrucció del seu propi país amb la destrucció dels seus amors i
dels seus interessos més pregons, que són els que fructifiquen més a llarg
termini. Com deia Ciceró, l’estigma de l’esclau és parlar la llengua del seu
amo i, per tant, veure el seu propi món a través de la sensibilitat d’un
estranger”</span></i><span lang="CA" style="color: #222222;"> </span><a href="https://www.elnacional.cat/ca/opinio/enric-vila-equivocarse_354780_102.html"><span lang="CA">Enric Vila</span></a><span lang="CA" style="color: #222222;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Benvolgut amic Joan,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">T’escric només per recalcar que no estiguis espantat. Tal com et vaig
comentar ahir nit tot sopant a casa teva no ho estiguis perquè no passarà res d’extraordinari
i el temps acabarà posant a cadascú al seu lloc i li donarà el que es mereix.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ja sé que tot plegat és inenarrable, indicible, quasi inexpressable, però a banda
de que tots ells, els espanyols d’allà i els d’aquí, han fet pinya contra
"El Gran Enemic", pensa que el país <i>rojigualda</i> està segrestat per la seva pròpia por i vergonya. Tu i
jo sabem molt bé que el menys suportable, el que la majoria tolera de menys
grat, és que la posin en evidència i a Espanya l’hem posada en evidència en els
seus fonaments, en tot allò que la fa ser el que és i que no vol ni pot evitar.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">Ara que tothom parla de mals tractaments, de violacions i pederàstia,
comprovem de manera fefaent que sempre es procuren amagar les evidències que
ens delaten en la nostra misèria com a persones i com a pobles. En qualsevol
acusació s’activa immediatament el mecanisme de l’<i>omertà</i>. I també que el silenci còmplice i criminal on més escampa
verinosament la seva pèrfida metzina és en els nius, en el sí de les famílies
on en elles el pitjor no és pas el delicte en sí mateix sinó la seva
notorietat, no que el pare violi a la
filla durant anys, no, sinó que se sàpiga. Qualsevol cosa abans que l’escàndol
i la publicitat. A Espanya igual. Qualsevol cosa abans que el reconeixement de
l’escarni i la misèria en la que s’ha edificat. L'Estat espanyol, com afirma la
</span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/judici-contra-el-proces-opinio-marta-rojals/"><span lang="CA">Marta Rojals a Vilaweb</span></a><span lang="CA" style="color: #222222;">, que no ha estat capaç durant quaranta anys de jutjar
els seus criminals franquistes ara vol fer, per enèsima vegada, de jutge just amb els
catalans. Espanya que només acabarà disputant-se les despulles dels seus
esclaus com si fossin trofeus de caça i que l’únic objectiu que té al món, com
va dir Casado, és convertir en espanyols aquells que no ho volen ser. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’Estat profund no vol perdre els privilegis de 300 anys ni que es revisi l’espoli
criminal del franquisme i de les grans fortunes que hi han col·laborat i que
s’han beneficiat robant. Espoli mai jutjat, mai considerat per les lleis
d’aquesta Espanya. Els <i>media</i> perquè
no els retirin les subvencions perquè si no desapareixen. Els artistes, els periodistes
i els covards intel·lectuals espanyols acollonits, temorosos de no dir res que
pugui afectar els seus llocs de treball en els medis on treballen, parlen i
publiquen. La plebs, muda també, buscant assedegada motius per sentir-se
orgullosa en els crims dels seus patricis. Patricis que tampoc són capaços ni
de formular una proposta <i>lampedusiana</i>
pel seu país.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La corrupció vessa per tot arreu, i no ho ha deixat mai de fer. Una
corrupció no només econòmica, també moral i política. Com l’autonomia catalana que
ha estat tota ella corrupta perquè ha estat una enganyifa descomunal,
l’autonomia de la <i>senyoreta Pepis</i> que
no ha fet altra cosa que amagar el colonialisme espanyol i el descomunal espoli
que hem patit. Una corrupció tan desvergonyida com impune. I un partit socialista
i col·laboracionista amb els lladres, un partit que fomenta aquesta <i>omertà</i>, un partit més dividit que mai
que finalment caurà i deixarà pas a tota la fauna del nou tripartit. O no.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">M'acaben d'entrar uns noiets amb aspecte pakistanès, d'uns catorze anys que
em venien a vendre cosetes que diuen que fan ells mateixos, penjolls, anells i
polseres, per pagar-se un viatge amb l'escola. Els he comprat una polsera, vuit
euros, avui que no he venut res els he comprat una polsera a aquests noiets i
m'he gastat vuit euros. Els he preguntat on pensaven anar amb l'escola. Jo
m'imaginava no sé què, Madrid, París, Roma... i el més alt m'ha contestat que a
Banyoles!! I aleshores he pensat en les sortides que feia amb els escolapis a
les Planes. En fi, pura tendresa i nostàlgia de quan érem més pobres que ara,
però manteníem els nostres epistolaris i dietaris endreçats i lligats amb una
cinta groga.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-52354975737657510192019-02-01T13:09:00.002+01:002019-02-01T19:03:08.695+01:00Ploraners<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-v3r07N_pXps/XFQ2eIfgfnI/AAAAAAAAusE/n4L4rcDBHCUhwDcat6a-4WsMuwXJoiuawCLcBGAs/s1600/antonio-bricec3b1o1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="600" src="https://3.bp.blogspot.com/-v3r07N_pXps/XFQ2eIfgfnI/AAAAAAAAusE/n4L4rcDBHCUhwDcat6a-4WsMuwXJoiuawCLcBGAs/s1600/antonio-bricec3b1o1.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Antonio Briceño</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diari d'hivern (6)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ploraners.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ens lamentem com a ploraners, captius i esclaus pel que no hem sabut defensar com a ciutadans lliures. Que caigui sobre nosaltres, doncs, la penitència dels covards que ni l'Esperit Sant de Lledoners ens podrà deslliurà amb la seva retòrica de mossèn il·lusionista.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">--------------</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La fotografia d'Antonio Briceño està feta en un concurs de "plañideras" a San Juan del Río el dia dels morts de l'any passat. Si els catalans ens hi haguéssim presentat segur que l'hauríem guanyat.</span></div>
El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-33624846549120168872019-01-31T17:07:00.000+01:002019-02-01T13:09:52.148+01:00Ai dels mentiders!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-h2w5wX4TUCk/XFMbFNkfJMI/AAAAAAAAur4/TE-NGXyaKRUL-RjHUqXKMeSzyx2vKn73wCLcBGAs/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo-3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="600" src="https://2.bp.blogspot.com/-h2w5wX4TUCk/XFMbFNkfJMI/AAAAAAAAur4/TE-NGXyaKRUL-RjHUqXKMeSzyx2vKn73wCLcBGAs/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo-3.png" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diari d'hivern (5)</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ai dels mentiders!</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ai dels mentiders que amb paraules ensucrades i sentimentals enganyen reiteradament a la gent simple aprofitant la seva necessitat d'esperança, la seva fam i sed de justícia. Ai d'ells que viuran en una presó pitjor d'aquesta de la que ara volen sortir amb reixes de ferro.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">-------------------------------</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Llegit avui en un diari digital més alguna aportació meva treta de la Viquipèdia:</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ciceró va dir que: <i>“totes les coses fingides cauen com flors pansides, perquè cap simulació pot durar molt de temps”.</i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sèneca va dir que: <i>“cap vent és favorable, si no saps on vols anar”.</i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Viquipèdia:</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><i>Sobre Ciceró:</i></b></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Quan Cèsar fou assassinat, el març de 44 aC, Ciceró tornà a la política i s'oposà amb totes les seves forces a Marc Antoni, lloctinent de Cèsar, tot escrivint contra ell les famoses Filípiques, i fins i tot establint amistat amb el fill adoptiu de Cèsar, Octavi (que n'era renebot natural). Cap a la fi de l'any 43 aC Marc Antoni ordenà secretament la seva execució juntament amb setze persones més. Ciceró fou advertit de les intencions d'aquest i fugí amb diversos de la seva vila a Túsculum embarcant a Àntium, però inclemències del temps el feren desembarcar a Circeis d'on anà fins a la seva vila a Fòrmies. En aquest trajecte fou interceptat pels soldats de Marc Antoni que li van tallar el cap i les mans, que foren enviats a Marc Antoni i que ordenà que fossin empalades i exposades als rostra del fòrum romà.</i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><i>I sobre Sòcrates:</i></b></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Segona part (44b-46a)</i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br />Després Critó intenta, mitjançant una sèrie d'arguments, convèncer Sòcrates perquè fugi. El primer que li diu és que, si no se salvés, es veuria privat d'un molt bon amic; el segon és que la gent no es creuria que Sòcrates no ha volgut escapar i pensarien que, en realitat, els seus amics s'estimen més els diners que a Sòcrates, i això seria molt vergonyós. Després li explica que si el que li preocupa són els sicofants, no ha de tenir por perquè són tan barats que no costaria gens fer-los callar amb una mica de diners. També li comenta que no té per què preocupar-se d'on anar, ja que pot anar a Tessàlia, on uns amics de Critó l'acolliran amb els braços oberts. A més, li diu que quedar-se allà seria com trair-se a si mateix. Després li parla dels fills, diu que no pot abandonar els seus fills, que els fills s'han de cuidar i no deixar-los sols. Finalment, li diu que seria de covards agafar el camí més fàcil (deixar-se morir) i no el més difícil, és a dir, salvar la vida.</i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Tercera part (46b-50a)</i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br />Més tard, Sòcrates respon als arguments de Critó i dóna arguments de per què no ha de marxar. El primer que diu Sòcrates és que tot el que havia dit durant el judici i durant tota la seva vida no pot, ara que les circumstàncies són desfavorables, tirar-ho per terra i fer-se'n enrere. També li diu que el més important no és viure sinó viure bé. Li diu també que mai s'ha de tornar una injustícia amb més injustícia, ja que la injustícia és més perjudicial per a qui la comet que per a qui la pateix.</i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Sòcrates, Critó i "les lleis" (50a-54d)</i></span></div>
<div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br />Finalment, Sòcrates fa com si parlés amb les lleis, per fer entendre a Critó el seu punt de vista. El primer que "les lleis" li diuen a Sòcrates és que, en certa manera, si Sòcrates fugís seria com destruir la ciutat, perquè unes lleis que no es compleixen no són lleis i sense lleis no pot existir una ciutat. Després "les lleis" li pregunten què té Sòcrates contra elles, ja que sempre ha estat d'acord amb elles, no va posar cap objecció a les lleis que van permetre que el seu pare es casés amb la seva mare, ni a les lleis que el van educar. "Les lleis" també li diuen que, si alguna vegada no ha estat content amb elles o les ha cregudes injustes, podia haver-se'n anat i ningú li ho hauria prohibit, però no ho va fer i això fa pensar que les considera justes. També li diuen "les lleis" que, encara que fugi, no se'n podrà anar a una ciutat amb bones lleis perquè hi arribarà com un enemic, perquè seria un destructor de lleis. I si se'n va a una ciutat amb males lleis, no podrà viure com sempre, perquè ¿quin sentit pot tenir parlar de la virtut havent fet una cosa tan injusta? I, respecte als fills, no els seria gens favorable viure en una ciutat sense cap mena de llei i a més com a estrangers. Per altra banda, podrien cuidar els seus fills els seus amics si va a Tessàlia, com si va a l'hades.</i></span></div>
</div>
El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-333766635074848192019-01-28T19:25:00.000+01:002019-01-31T21:02:54.656+01:00El silenci dels nostres amics.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-nRGCPzJD01c/XE9Im8MQlaI/AAAAAAAAuqU/nuROoYr9waM1lDRybOvDDVXsgisFh8FDQCLcBGAs/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="600" src="https://3.bp.blogspot.com/-nRGCPzJD01c/XE9Im8MQlaI/AAAAAAAAuqU/nuROoYr9waM1lDRybOvDDVXsgisFh8FDQCLcBGAs/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo-1.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Imitant Malevitch</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diari d’hivern
(4)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">E</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">l silenci dels nostres amics</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Poques vegades
re-publico sencer un article, però avui ho faré perquè nomes cal
llegir-lo per comprendre les raons. L’autor, en Xavier Díez, fa esment de tres conseqüències
de l’anomenat procés català, i jo com ell considero que la més inquietant és la
tercera, la corrupció moral de bona part de la població espanyola que ja ens
anticipa en la primera de les conseqüències al recordar-nos a Martin Luther
King quan afirmava que el pitjor no havien estat “</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">els insults dels nostres enemics, sinó el silenci dels
nostres amics.</span></i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">”</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Tres conseqüències del postprocés</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">(26-01-2019)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 12.95pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: middle;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per: <a href="https://www.vilaweb.cat/autors/xavier-diez/" style="box-sizing: border-box;"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Xavier Díez</span></a><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/opinio-xavier-diez-postproces/">https://www.vilaweb.cat/noticies/opinio-xavier-diez-postproces/</a><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>No revelaré cap
secret si reconec la confusió a l’hora de definir el moment que travessem. Si
voleu cap concepte que ajudi a situar-nos, proposo el de llimbs, aquest espai
indefinit, una mica una sala d’espera, entre el postprocés i la República
declarada i encara no efectiva. Si m’ho permeteu, m’atreviria a parafrasejar
Antonio Gramsci per ubicar-nos en el perillós lapse temporal entre la República
que no acaba de néixer i el franquisme monàrquic que es resisteix a
desaparèixer: en aquest interval és on apareixen els monstres. Diria que, a
més, no són uns monstres metafòrics, sinó els vells coneguts del feixisme que
tracta de reivindicar-se mitjançant el ranci i arnat nacionalisme espanyol,
combinat amb el nou reaccionarisme que emergeix a Occident, amb ideòlegs
nord-americans i il·liberals europeus.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>L’empenta del
nostre nou republicanisme ha transformat radicalment el panorama… O potser no
tant, perquè s’ha limitat a fer visible allò que vivia en la penombra: que
vivíem en una democràcia de fireta, en una llibertat vigilada. El
republicanisme català ho ha transformat tot, a tots els nivells, i ens ha
portat a un conflicte que molts pensàvem que podia passar i que a molts altres
els ha sorprès, malgrat que íntimament sabíem que els vells fantasmes i els zombis
podrien ressorgir del Valle de los Caídos en qualsevol moment.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Passen i han
passat moltes coses. Tanmateix, em centraré en tres idees, tres conseqüències
que, des de la meva perspectiva d’historiador, crec que són les més rellevants
a l’hora d’avaluar les transformacions profundes en la psicologia col·lectiva:
la ruptura emocional, la reconfiguració de la identitat i la corrupció moral.
Totes tres representen fenòmens històrics molt significatius que reflecteixen
en profunditat la magnitud del canvi, que fa que les coses no puguin tenir
marxa enrere.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>La primera,
potser la més perceptible de totes, m’agrada denominar-la ‘la ruptura
emocional’, tot i que alguns altres, com Francesc-Marc Álvaro fan servir
l’expressió de ‘desconnexió’. Penso que la majoria de ciutadans d’aquest país
no teníem cap problema a identificar-nos amb una identitat dual entre Catalunya
i Espanya. Parlem totes dues llengües, compartim referents, vivències, famílies
i amics. Es tractava d’un món on, si bé no mancaven picabaralles episòdiques i
algunes desavinences, ens permetien de restar còmodes en una identitat ambigua.
Tanmateix, a partir del moment en què el senyor Aznar va fer ressuscitar un
franquisme desacomplexat, a partir del moment en què el nacionalisme espanyol
va recuperar cert essencialisme religiós i es va començar a fer servir l’opinió
publicada per a atacar Catalunya i els seus elements fonamentals –per exemple,
les campanyes contra la immersió lingüística–, les coses van començar a
canviar. Vull recordar que aquests elements d’anticatalanisme restaven amarats
de franquisme. Per mi, un dels moments històrics fonamentals va ser el 1995,
quan es va desencadenar la polèmica dels papers de Salamanca i fins i tot algú
com Torrente Ballester va arribar a afirmar davant milers de persones que ‘els
papers els pertanyien per dret de conquesta’. Llavors aquests lligams
personals, emocionals, van començar a cruixir. Les polítiques de desgast i
erosió de l’autonomia, amb un Aznar desbocat a començament d’aquest segle, van
influir prou en els ressorts de l’estat profund espanyol per fer involucionar,
la relació no solament entre Espanya i Catalunya, sinó entre la mateixa Espanya
franquista i la que havia estat enviada a les cunetes de tot el país. Perquè, i
això convé que no s’oblidi, Catalunya esdevenia una peça més en la reacció
contra les tímides i avortades polítiques de memòria històrica que pretenien de
qüestionar l’statu quo present en base les indagacions sobre el passat.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Jo crec que la
majoria de la societat catalana és poc nacionalista. Jo mateix sento una gran
incomoditat, al més pur estil Georges Brassens, a grans masses, moviments,
banderes i himnes: Ara, com la immensa majoria dels catalans, independentment
de la procedència dels cognoms, som fills i néts dels republicans, dels
defensors de la democràcia o dels principis de llibertat, igualtat o
fraternitat enfront el feixisme que va imposar el terror i la repressió del
1939 ençà. L’anticatalanisme, l’hostilitat contra tots nosaltres, s’ha anat
afermant a mesura que ressorgia el feixisme de l’estat profund, present per
terra, mar i aire al fons dels poders reals: les forces armades, la policia,
els jutges, els negocis, els alts funcionaris, l’Església i, molt especialment,
els mitjans de comunicació. A mi m’agrada ser molt provocador, perquè considero
que Catalunya és Espanya, encara que no l’Espanya que s’imaginen, sinó
l’Espanya republicana que va sobreviure a l’holocaust espanyol. Ep! Aquest
concepte no és meu, sinó d’un historiador i hispanista tan prestigiós com Paul
Preston. Per això ens odien tant i fan ressuscitar el llenguatge de la cruzada.
Som la dissidència molesta, el record de l’antifeixisme que ha arribat a la
conclusió que l’opció més realista és la independència.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>La pitjor cosa de
tot això ha estat, tot recordant Martin Luther King, no pas els insults dels
nostres enemics, sinó el silenci dels nostres amics. Abans, i sobretot després
del primer d’octubre, i amb excepcions comptades, aquella xarxa d’amics,
coneguts, saludats, col·legues, que creia que ens eren pròxims, sigui per por,
convenciment, o unanimisme, o han callat o s’han afegit al cor dels qui ens
acusen de tots els mals. Això ha fet un mal terrible: Una ruptura personal
veritable, una desconnexió brutal. Persones pròximes, que tenen el castellà com
a llengua habitual, ja no es miren els mitjans espanyols. Especialment els més
joves, que, si es volen informar, tiren dels mitjans en anglès o francès. Han
llençat els llibres de Pérez Reverte o no han tornat a escoltar mai més Sabina.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Segona qüestió:
la reconfiguració de la identitat. La propaganda catalanofòbica (que, per cert,
fa servir mecanismes intel·lectuals idèntics als de l’antisemitisme) ens acusa
d’aïllar-nos de manera narcisista en un nacionalisme català autoreferencial.
Radicalment fals! Tret, potser, de nuclis anecdòtics, Catalunya és avui menys
espanyola, encara que això no significa que sigui més catalana. Simplement, és
més europea o intercultural. Com dèiem abans, i especialment entre les
generacions més joves (i que la demoscòpia assenyala com a independentista per
majoria absoluta), avesats a compartir espai i temps amb persones de tot el
món, no té sentit de retornar envers una identitat espanyola com agradaria als
de Cs. No mirem toros, sinó Netflix. No mirem a Madrid, sinó a París o Nova
York. Les sevillanes ens resulten tan pròximes, o tan llunyanes, com el tango o
el regueton. La catalana, una identitat híbrida i dinàmica, és cada vegada més
postnacional, en el sentit que ens assemblem més, culturalment parlant, als
australians, als argentins o als canadencs que no pas als espanyols o als
alemanys. No creiem en el ius sanguinis, com alemanys o espanyols, sinó en el
ius solis, com nord-americans o canadencs, perquè, ni volent, fruit d’una
barreja secular, podríem ser etnicistes. Per als independentistes, la qüestió
de la construcció de la identitat ens resulta menys angoixant que per al
nacionalisme espanyol, perquè estem acostumats a reinventar-nos a cada
generació. Ara, allò que angoixa al nacionalisme espanyol és la constatació de
les transformacions profundes en la població catalana. Perquè és cert que hi ha
117.000 extremenys residint al país. Però per què han de tenir més drets, o
menys, que els 207.000 marroquins? Entre els residents a Catalunya, segons
l’Idescat, hi ha 1.301.000 nascuts al territori espanyol. Però els nascuts als
altres llocs del món ja són més: 1.378.000, i la cosa va en augment. El
problema de la identitat no és a Catalunya, sinó que Espanya és conscient que
Catalunya evoluciona en una direcció que l’horroritza: és menys espanyola i més
global.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Finalment, la
reflexió més inquietant: la corrupció moral. Atesa l’angoixa de la constatació
que Catalunya se’n va, Espanya, amb el seu règim del 78 –en el fons la
continuïtat i actualització del règim del 39– fa servir la repressió per a
nedar contra el corrent de la història. A mi m’agrada molt especialment una
frase de Benjamin Franklin que deia que ‘aquells pobles que sacrifiquen la
llibertat en nom de la seguretat no mereixen ni la llibertat ni la seguretat, i
acabaran perdent totes dues’. Doncs Espanya, entre milers de rojigualdes,
renuncia a la democràcia per preservar la unitat. De moment ha perdut la
primera, i molt probablement aquest sacrifici serà inútil perquè també perdrà
la segona. Malgrat això, la via de la violència, especialment parlo de la
violència institucional, ho embruta tot. Mentre s’empresona gent innocent, es
persegueix la dissidència, i la gent s’empassa les mentides en les quals vol
creure. Això vol dir que el nivell de corrupció moral de la societat espanyola
és cada vegada més gran. Sigui la por, sigui l’odi i el menyspreu contra els
catalans, va tacant les mans, no tan sols dels responsables polítics,
judicials, administratius o culturals, sinó de la mateixa gent, que, com hem
vist, s’abraça al monstre feixista, siguin votants de Vox o diputats
socialistes d’Extremadura. Així i tot, de manera més discreta, per posar un
exemple, entre bona part de la gent del PSC, o d’alguns catalans als quals fa
por un dels fonaments de la democràcia, que és l’autodeterminació, les coses
són potser pitjors. Hi ha alguns responsables polítics o dirigents comunitaris
que acaben afegint-se al bloc del 155 per obediència. I com ens recorda el
pedagog Lorenzo Milani, l’obediència no és mai una virtut. I això els fa caure
vergonyosament en una prevaricació moral, perquè col·laboren de manera perversa
amb allò que Hannah Arendt denuncià com ‘la banalitat del mal’.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tot i això, la
violència, ni que sigui simbòlica, també ens embruta i taca a tots nosaltres.
Jo, poc amant de banderes i molt crític amb el patriotisme, també confesso que
aquesta demostració d’odi contra el nostre país ens genera uns sentiments
foscs, si més no d’un ressentiment profund que difícilment podrem oblidar ni
perdonar. La violència, ni que sigui verbal, ens acaba afectant el raonament i
enterbolint les accions. També ens corromp a nosaltres; hauríem de ser-ne
conscients. I aquest també és un monstre que sorgeix entre la República que no
acaba de néixer i el franquisme que es resisteix a morir.</span><o:p></o:p></i></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></i></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Xavier Díez</span></i></span></div>
<br />El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-10491102788592496262019-01-22T21:32:00.001+01:002019-01-22T21:32:09.525+01:00Gent diferent fa coses iguals.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-UF1-yUwJO30/XEd8c8dXNUI/AAAAAAAAufw/--FKFX-swfY02dIaKd_S_VMc1FFlXrbvACLcBGAs/s1600/Indios-cazando.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="550" src="https://4.bp.blogspot.com/-UF1-yUwJO30/XEd8c8dXNUI/AAAAAAAAufw/--FKFX-swfY02dIaKd_S_VMc1FFlXrbvACLcBGAs/s1600/Indios-cazando.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">George Catlin</span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diari d’hivern
(3)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gent diferent fa
coses iguals.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Venen temps
sorprenents pels arqueòlegs als que la genètica els hi està removent els
fonaments com si un terratrèmol de grau màxim els sacsegés les prestatgeries
plenes de restes desenterrades en inacabables campanyes sota un sol indiferent
a tot allò que il·lumina. Els historiadors i els sociòlegs, igual que els
arqueòlegs, també es veuen interpel·lats pel sotrac al comprovar i tenir que
acceptar irremeiablement que alguns dels principis ben assentats fins ara, i que
deien que gent igual fa coses iguals, ja no són certs. Un magnífic article de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://terraeantiqvae.com/profiles/blogs/la-dificil-relacion-entre-la-arqueologia-y-la-genomica-antigua">Nature</a></i></b>
ens ho ve a dir de manera clara i precisa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La cultura del
vas campaniforme que es va estendre per tota Europa entre el 2900 i el 1800 aC feia
entendre, com en molts altres cassos, que els utensilis i les formes
característiques de les cases o dels enterraments havien estat protagonitzats
per poblacions sinó exactament iguals sí uniformes. Aquesta era una norma bàsica de l’arqueologia, els costums iguals que perduren en el temps
i s’estenen en l’espai, com la seva cultura material i simbòlica: les eines, la
decoració, etc., el fa la mateixa gent. Així doncs, quan en els diferents
nivells es veuen canvis, s’associen aquests també a les poblacions, variacions
que representaven fins ara noves migracions on unes poblacions substituïen a d’altres
aportant amb elles tot un nou bagatge d’usatges i artefactes. Doncs sembla ser
que no. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els genetistes
han demostrat en els darrers anys que hi hagut alternances enormes de
poblacions, grans migracions, que no han afectat en absolut a la cultura del
lloc. És a dir, gent diferent ha continuat fent coses iguals. Per què? Cal
suposar que als nou vinguts els hi deu haver paregut que la manera de fer que han
trobat a la seva nova terra era prou bona i que seria estúpid canviar-la, que
la forma de campana de les olles era magnífica i que la manera d’enterrar a la
gent era molt millor que la seva. Els arqueòlegs estan desconcertats perquè tot
plegat posa en qüestió molts dels seus mètodes, les tradicionals estratègies
per relacionar coses i donar sentit als canvis en l’espai i el temps. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però això és una
cosa que ja se sabia, o s’hauria d’haver sabut, perquè la teníem davant dels ulls.
Només un exemple que, modèstia a banda, conec. La famosíssima cultura nativa americana
dels plans agrupa de manera molt homogènia tota un ventall amplíssim de trets,
materials, simbòlics i estètics, que li confereixen la seva identitat
inconfusible. Però els plans de l’Amèrica del Nord abracen també una extensíssima
regió poblada per pobles tan diferents com les seves llengües infereixen, tan
separades com el xinés del celta, però que conflueixen, paradoxalment o no, en
una sòlida i uniforme manera de fer en tota l’àrea. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estic segur que
aquestes qüestions desnonen, dels raquítics cervells de molts, antigues i
malèvoles concepcions racistes i identitats de grup basades en la genètica,
donant pas, en canvi, als sentiments de pertinença que, per dir-ho de forma
simpàtica, es couen a les olles en forma de campana, en la mirada dels bisons
de banya curta i en les lleis justes que no espolien els territoris ni als seus
habitants. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-small;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>----------------------------</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Diario de invierno (3)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Gente diferente hace cosas iguales.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Vienen tiempos sorprendentes para los arqueólogos a los que
la genética les está removiendo los cimientos como si un terremoto de grado
máximo les sacudiera las estanterías llenas de restos desenterrados en
interminables campañas bajo un sol indiferente a todo aquello que ilumina. Los
historiadores y los sociólogos, al igual que los arqueólogos, también se ven interpelados
por el temblor al comprobar y tener que aceptar irremediablemente que algunos de
los principios bien asentados hasta ahora, y que decían que gente igual hace
cosas iguales, ya no son ciertos. Un magnífico artículo de </span><b><i><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><a href="https://terraeantiqvae.com/profiles/blogs/la-dificil-relacion-entre-la-arqueologia-y-la-genomica-antigua">Nature</a> </span></i></b><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">nos lo viene
a decir de una manera clara y precisa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La cultura del vaso campaniforme que se extendió por toda
Europa entre el 2900 y el 1800 aC daba a entender, como en muchos otros casos,
que los útiles y las formas características de las casas o de los
enterramientos habían sido protagonizados por poblaciones sino exactamente
iguales si uniformes. Esta era una norma básica de la arqueología,
las costumbres iguales que perduran en el tiempo y se extienden en el espacio,
como su cultura material y simbólica: las herramientas, la decoración, etc., lo
hace la misma gente. Así pues, cuando en los diferentes niveles se ven cambios,
se asocian estos también a las poblaciones, variaciones que representaban hasta
ahora nuevas migraciones donde unas poblaciones sustituían a otras aportando
todo un nuevo bagaje de usos y artefactos. Pues parece ser que no.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Los genetistas han demostrado en los últimos años que ha
habido alternancias enormes de poblaciones, grandes migraciones, que no han
afectado en absoluto a la cultura del lugar. Es decir, gente diferente ha
continuado haciendo cosas iguales. ¿Por qué? Es de suponer que los recién llegados
les habrá parecido que la manera de hacer que han encontrado en su nueva tierra
era bastante buena y que sería estúpido cambiarla, que la forma de campana de
las ollas era magnífica y que la manera de enterrar a la gente era mucho mejor
que la suya. Los arqueólogos están desconcertados porque todo esto pone en
cuestión muchos de sus métodos, las tradicionales estrategias para relacionar
cosas y dar sentido a los cambios en el espacio y el tiempo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Pero esto es algo que ya se sabía, o debería haberse sabido,
porque lo teníamos delante de los ojos. Sólo un ejemplo que, modestia aparte,
conozco. La famosísima cultura nativa norteamericana de los llanos agrupa de manera
muy homogénea todo un abanico amplísimo de objetos, materiales, simbólicos y
estéticos, que le confieren su identidad inconfundible. Pero las llanuras de
Norteamérica abarcan también una extensísima región poblada por pueblos tan
diferentes como sus lenguas infieren, tan separadas como el chino del celta,
pero que confluyen, paradójicamente o no, en una sólida y uniforme manera de
hacer en toda el área.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Estoy seguro que estas cuestiones desahucian, de los
raquíticos cerebros de muchos, antiguas y malévolas concepciones racistas e
identidades de grupo basadas en la genética, dando paso, en cambio, a los sentimientos
de pertenencia que, por decirlo de manera simpática, se cuecen en las ollas en
forma de campana, en la mirada de los bisontes de cuerno corto y en las leyes
justas que no expolian los territorios ni a sus habitantes. </span></div>
<br />El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-29227731302087709592019-01-18T17:00:00.002+01:002019-01-19T00:21:35.352+01:00La perspectiva.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-FAfUlJ_cyv0/XEH12LkRQ9I/AAAAAAAAuW0/rK0yTfmoyJc4jFwZc-36v_RPCIh2ziuOwCLcBGAs/s1600/49787316_2168846746699646_4728210774680403968_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="360" src="https://2.bp.blogspot.com/-FAfUlJ_cyv0/XEH12LkRQ9I/AAAAAAAAuW0/rK0yTfmoyJc4jFwZc-36v_RPCIh2ziuOwCLcBGAs/s640/49787316_2168846746699646_4728210774680403968_n.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Paolo Uccello
comprovant tristament que a l'altra vida no hi ha perspectiva. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diari d’hivern
(2)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La perspectiva.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fa uns dies l’Enric
Vila afirmava amb el seu característic estil confós, atapeït i maldestre una
veritat que ha perviscut des dels temps dels vells patriarques bíblics i que
tots els lladres, mentiders i sants profetes saben, que la gent, quan se sent
estafada, busca la veritat encara que sigui a l’infern.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Però per a
l’esposa del famós pintor Paolo Uccello l’única veritat que comptava era la tardança
del seu marit a fer-li companyia les nits, que, com tots sabem, són sempre fosques
i fantasmals, oblidant una dita també bíblica o corànica que ens diu que a la
taula i al llit s’ha d’anar al primer crit. El pobre Uccello, que veiem en la
fotografia que vaig tenir l’oportunitat de fer-li ja mols anys i uns quants
segles, es passava les vesprades i totes les hores en les que el món li dona
l’espatlla al sol, meravellat en el seu taller per la bellesa de la
perspectiva, un artefacte mental que permetia contemplar el temps a través de
l’espai i oblidar alhora l’escalfor que t’espera al llit i que conserva amb tot
el seu amor la millor esposa i companya que mai podràs tenir. Aquesta lletja omissió
és el signe, el senyal, que com una escarificació mai ben cicatritzada t’haurà
de recordar cada capvespre de cada dia el que em deia un bon professor, que
citant a Ernst H. Gombrticn que a la vegada citava també a la seva <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
imatge i l'ull</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>a Max
Liebermann que recordava al seu torn com jo faig ara a un professor seu, que
deia ni més ni menys que "<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">el que no es pot pintar de memòria no es pot
pintar</i></b>".<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Així és, el que
no es pot pintar de memòria és impossible de pintar perquè només som capaços de
reconèixer allò que podem recordar. Els orfes, petits o grans, nens o ancians,
ho sabem bé si som capaços d’adonar-nos, com fa en la fotografia el meu bon
amic Paolo, que a l’altra vida no hi ha perspectiva. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En aquestes
cabòries m’entotsolava jo abans d’ahir quan tot caminant tranquil·lament per la
Gran Via, em vaig trobar de sobte amb el futur en forma de dona asiàtica
vestida amb un extraordinari abric de visó blanc. No es va adonar que el passat
caminava al seu costat, només tenia ulls per a sí mateixa mirant-se vanitosa
als vidres dels aparadors, però... Però aquesta és una altra història que haurà
de ser contada en un altre moment. Una història que, com tot l’anterior també,
té derivades poètiques i polítiques que només els fills que no hem tingut ni
tindrem sabran veure. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-small;">---------------------------</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Diario de invierno (5)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">La perspectiva.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Hace unos días Enrique Vila afirmaba con su característico
estilo confuso, apretado y torpe una verdad que ha pervivido desde los
tiempos de los viejos patriarcas bíblicos y que todos los ladrones, mentirosos
y santos profetas saben, que la gente, cuando se siente estafada, busca la
verdad aunque sea en el infierno.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Pero para la esposa del famoso pintor Paolo Uccello la única
verdad que contaba era la tardanza de su marido para hacerle compañía por las
noches, que, como todos sabemos, son siempre oscuras y fantasmales, olvidando
un dicho también bíblico o coránico que nos dice que a la mesa y a la cama hay
que ir a la primera llamada. El pobre Uccello, que vemos en la fotografía que
tuve la oportunidad de realizar hará ya muchos años y unos cuantos siglos, se
pasaba las tardes y todas las horas en las que el mundo le da la espalda al
sol, maravillado en su taller por la belleza de la perspectiva, un artefacto
mental que permitía contemplar el tiempo a través del espacio y olvidar al
mismo tiempo el calor que te espera en la cama y que conserva con todo su amor
la mejor esposa y compañera que nunca podrás tener. Esta fea omisión es el
signo, la señal, que como una escarificación nunca bien cicatrizada te habrá de
recordar cada atardecer de cada día lo que me decía un buen profesor, que
citando a Ernst H. Gombrticn que a su vez citaba también en su <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
imagen y el ojo </i></b>a Max Liebermann que recordaba a su vez como yo hago
ahora a su profesor, que decía nada menos que "<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">lo que no se puede pintar de
memoria no se puede pintar</i></b>".</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Así es, lo que no se puede pintar de memoria es imposible de
pintar porque sólo somos capaces de reconocer lo que podemos recordar. Los
huérfanos, pequeños o mayores, niños o ancianos, lo sabemos bien si somos
capaces de darnos cuenta, como hace en la fotografía mi buen amigo Paolo, que
en la otra vida no hay perspectiva.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">En estas cavilaciones me ensimismaba yo antes de ayer cuando caminando tranquilamente por la Gran Vía, me encontré de repente con el
futuro en forma de mujer asiática vestida con un extraordinario abrigo de visón
blanco. No se dio cuenta de que el pasado caminaba a su lado, sólo tenía ojos
para sí misma mirándose vanidosa en los cristales de los escaparates, pero...
Pero esta es otra historia que deberá ser contada en otro momento. Una historia
que, como todo lo anterior también, tiene derivadas poéticas y políticas que
sólo los hijos que no hemos tenido ni tendremos sabrán ver.</span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-ETY4_7z6Mtg/XEH349KbUxI/AAAAAAAAuXA/95Ph1SsOjnQaS3DBN46cGNk1fvmUrh3qgCLcBGAs/s1600/49900551_2171702826414038_8113426056616083456_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="557" data-original-width="960" height="185" src="https://4.bp.blogspot.com/-ETY4_7z6Mtg/XEH349KbUxI/AAAAAAAAuXA/95Ph1SsOjnQaS3DBN46cGNk1fvmUrh3qgCLcBGAs/s320/49900551_2171702826414038_8113426056616083456_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-UnMj1-aWwF4/XEH37je0JKI/AAAAAAAAuXE/-xN3K2D1MC8QZHvjcoK5EooZ5nUvB43kwCLcBGAs/s1600/49864514_2171704356413885_5775256348983820288_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="960" height="198" src="https://1.bp.blogspot.com/-UnMj1-aWwF4/XEH37je0JKI/AAAAAAAAuXE/-xN3K2D1MC8QZHvjcoK5EooZ5nUvB43kwCLcBGAs/s320/49864514_2171704356413885_5775256348983820288_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-895459620668325022018-12-22T18:21:00.000+01:002018-12-22T21:00:34.904+01:00No, no som un sol poble. El secret de Camus.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-kcPNjIBzFl4/XB5wcENikjI/AAAAAAAAt7A/uHcqK0i8wWMJPm5F8bwNHQezRBGdihXYwCLcBGAs/s1600/oran-39-1200x486.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="1200" height="257" src="https://4.bp.blogspot.com/-kcPNjIBzFl4/XB5wcENikjI/AAAAAAAAt7A/uHcqK0i8wWMJPm5F8bwNHQezRBGdihXYwCLcBGAs/s640/oran-39-1200x486.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Orà, Algèria </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diari d’hivern (1)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No, no som un sol poble. El secret de Camus.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La base de qualsevol anàlisi d'una obra d'art ha
de ser la que va exposar en el seu dia E. Wölfflin (1864-1945) a: "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Prolegòmens per a una filosofia de
l'arquitectura</i>", (1866) i que més tard va reiterar el cèlebre
historiador alemany en el seu posterior i famós assaig: "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Renaixement i Barroc</i>" (1888), quan
va escriure que: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">"l'organització del
nostre cos és la forma sota la qual comprenem les formes corporals de
l'art"; (...) "les lleis de l'estètica formal no són sinó les
condicions de possibilitat del nostre benestar orgànic".<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les dues afirmacions les recullo de la presentació
que va realitzar, per al segon dels llibres citats, Bernard Teyssèdre (1930),
tesi que ens recorda ell mateix ja va ser expressada també per Jacob Buckhardt
(1818-1897) a l’afirmar: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">"el sentit
determinat de la forma ( que implica la gènesi d'un estil expressa) l'ésser
físic de l'home "," en una paraula, el sentit vital d'una època
".<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tant és així que l’espai terrestre habitat i les
seves diverses geometries que dibuixa pretén igualment configurar les formes
d’organització política i els límits d’aplicació de les lleis, les famoses
fronteres tan injuriades pels simples quan volen ser modificades. Espanya n’és
clarament un trist i penós exemple a l’amagar el seu colonialisme en la ben definida
forma peninsular. La península ibèrica és una realitat geogràfica com ho és
també l’escandinava, la balcànica, l’aràbiga, l’anatòlica, o la mateixa i
preciosa India i Indoxina, però cap d’elles representa una unitat política ni
falta que els hi fa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Molts iberistes de bona fe reclamen sovint la
unificació en un sol estat de tota la península. Entenc la seva utopia i les
raons que la sustenten però mai he vist en ella cap benefici. Desconec quins
podrien ser els guanys que en trauria Portugal, no diguem si, a més, fos
equiparat a una autonomia com la catalana. Tampoc comprenc del tot, fora dels
tòpics habituals, la mania de crear realitats supranacionals majors que les
parts que les haurien de formar i que acaben moltes d’elles imitant els relats
apocalíptics d’imperis malvats en una mena de profecia auto complida o d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">hamartia</i>, la paradoxa que t’avoca a la
tragèdia quan anheles evitar-la. L’Europa actual n’és un bon exemple. Però aquests
darrers anys ho estem comprovant també d’una manera que faria riure si no fes
plorar amb els intents d’Espanya i els espanyols, els que viuen allà i els que
viuen aquí, per impedir la marxa de Catalunya i la seva independència. La
història n’és plena de casos i bones mostres de prosperitat econòmica i
cultural de petites nacions i, fins i tot, de ciutats estat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No, no som un sol poble, però això no és pas cap
desgràcia, o en tot cas no ho hauria de ser perquè, com John Donne (1572-1631)
afirmava en les seves "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Devocions per
a ocasions emergents</i>": "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cap
home és una illa sencera per si mateix</i>." Cadascú <i style="mso-bidi-font-style: normal;">"és una peça del continent, una part del tot. Si el mar se’n du
una porció de terra, tot Europa queda disminuïda, com si fos un promontori, o
la casa d'un dels teus amics, o la teva pròpia</i>”. Malauradament, el
somni humit dels imperis i el seu fals poder habita verinosament la quimera miserable de la grandesa, no només dels patricis rapinyaires, també de la plebs que
enyora la falsa noblesa dels seus amos com si fos aquell do dels sants que es
transmet per imposició de mans. Albert Camus segur que ho sabia, i potser per
això parlava en la intimitat català amb la seva mare, una menorquina analfabeta
i una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pied noir</i> com ell.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"> ----------------------------</span></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Diario de
invierno (1)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">No, no somos un
solo pueblo. El secreto de Camus.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">La base de cualquier análisis de una obra de arte debe ser
la que expuso en su día E. Wölfflin (<i>1864-1945</i>) en: “<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Prolegómenos para una filosofía de la
arquitectura</i></b>”, (1866) y que más tarde reiteró el célebre historiador
alemán en su posterior y famoso ensayo: “<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Renacimiento
y Barroco</i></b>” (1888), cuando escribió que: “<i>la organización de nuestro
cuerpo es la forma bajo la que comprendemos las formas corporales del arte</i>”;
(...) “<i>las leyes de la estética formal no son sino las condiciones de
posibilidad de nuestro bienestar orgánico</i>”. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Ambas afirmaciones las recojo de <st1:personname productid="la Presentacin" w:st="on">la Presentación</st1:personname> que
realizó, para el segundo de los libros citados, <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Bernard Teyssèdre (1930)</span>, tesis que nos recuerda él mismo ya fue
expresada también por Jacob <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Buckhardt
(1818-1897) al afirmar<i>: “el sentido determinado de la forma</i></span> (que
implica la génesis de un estilo expresa) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el
ser físico del hombre</i>”, “<i>en una palabra, el sentido vital de una época”.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Tanto es así
que el espacio terrestre habitado y sus diversas geometrías que dibuja pretende
igualmente configurar las formas de organización política y los límites de
aplicación de las leyes, las famosas fronteras tan denostadas por los simples
cuando quieren ser modificadas. España es claramente un triste y penoso ejemplo
al ocultar su colonialismo en la bien definida forma peninsular. La península
ibérica es una realidad geográfica como lo es también la escandinava, la
balcánica, la arábiga, la anatólica, o la misma y preciosa India e Indochina,
pero ninguna de ellas representa una unidad política ni falta que les hace.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Muchos
iberistas de buena fe reclaman a menudo la unificación en un solo estado de
toda la península. Entiendo su utopía y las razones que la sustentan pero nunca
he visto en ella ningún beneficio. Desconozco cuáles podrían ser las ganancias
que sacaría Portugal, no digamos si, además, fuera equiparado a una autonomía
como la catalana. Tampoco comprendo del todo, aparte de los tópicos habituales,
la manía de crear realidades supranacionales mayores que las unidades que las
deberían formar y que acaban muchas de ellas imitando los relatos
apocalípticos de imperios malvados en una especie de profecía auto cumplida o
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hamartia</i>, la paradoja que te avoca
a la tragedia cuando anhelas evitarla. La Europa actual es un buen ejemplo.
Pero estos últimos años lo estamos comprobando también de una manera que haría
reír si no hiciera llorar con los intentos de España y los españoles, los que
viven allí y los que viven aquí, para impedir la marcha de Cataluña y su
independencia. La historia está llena de casos y buenas muestras de prosperidad
económica y cultural de pequeñas naciones e, incluso, de ciudades estado.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">No, no somos un solo pueblo, pero esto no es ninguna
desgracia, o en todo caso no debería serlo porque, como John Donne (1572-1631)
afirmaba en sus “<b><i>Devociones para ocasiones emergentes</i></b>” que: “<i>Ningún
hombre es una isla entera por sí mismo.” </i>Porque cada uno<i> “es una pieza
del continente, una parte del todo. Si el mar se lleva una porción de tierra,
toda Europa queda disminuida, como si fuera un promontorio, o la casa de uno de
tus amigos, o la tuya propia.</i> Desgraciadamente, el sueño húmedo de
los imperios y su falso poder habita ponzoñosamente la quimera miserable de la grandeza,
no sólo de los patricios ladrones, también de la plebe que añora la falsa
nobleza de sus dueños como si fuera aquel don de los santos que se transmite
por imposición de manos. Albert Camus seguro que lo sabía, y quizá por eso
hablaba en la intimidad catalán con su madre, una menorquina analfabeta y una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pied noir</i> como él.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span>El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1194545262487907095.post-91005525127177263452018-12-13T20:40:00.000+01:002018-12-14T13:16:51.942+01:00Entre l’anagnòrisi i l’hamartia, el destí del neci.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-qDRWJoDq_e8/XBK1R8AKKYI/AAAAAAAAtuk/sBrQNOZa9QMS0dsXBMevBY4WXHrjaCTswCLcBGAs/s1600/Inocencio_X.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1021" data-original-width="800" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-qDRWJoDq_e8/XBK1R8AKKYI/AAAAAAAAtuk/sBrQNOZa9QMS0dsXBMevBY4WXHrjaCTswCLcBGAs/s400/Inocencio_X.jpg" width="312" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Innocenci X, pintat per Velázquez</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diari de tardor (13)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Entre l’anagnòrisi i l’hamartia, el destí del
neci.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Igual que sovint volem només escoltar allò que ens
agrada sentir, l’inrevés també és cert i detestem que ens diguin el que no
volem oir ni considerar. No hi ha res que ens tregui més de polleguera ni que més
ens ofengui, que quan se’ns posa en evidencia i se’ns deixa clara i translúcida
alguna taca, màcula o defecte com ho fan aquells miralls de les bruixes que mai
menteixen i que sempre diuen qui és la més bonica. Ho sé per experiència, els
millors insults els he rebut quan assenyalo les bigues en els ulls de qui em
recorden les moltes pellofes que, pel meu avergonyiment i escàndol sincers, hi
ha habitualment en els meus. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sóc bo en això, en ofendre els altres igual que ho
faria un sastre exigent amb les seves models de passarel·la quan s’engreixen o
com ho era Balenciaga amb sí mateix i amb les mànigues que cosia o manava cosir,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">les manches, toujours les manches</i>,
clamava irat quan no les veia ben aposentades al braç fi de les seves maniquins
de porcellana tova. Gairebé res més se’m dona bé, excepte potser fer paquets i
maletes, en tinc la ma trencada i una magnífica percepció de l’espai i del que
en ell hi cap o hi sobra. No em faig il·lusions amb la espaiositat i amplitud dels
metres cúbics; com l’Albert, capto a ull una simple diferència minsa i mínima entre dues distancies. També em defenso força correctament en
interpretar amb justícia la gestualitat facial, soc tan bo que no em caldria
fer servir un detector de mentides per saber qui, o qui no, menteix, a qui, o a
qui no, se li escapa l’enveja o la rancúnia pels ulls com si plorés al cocodril
que se li ha mort a la banyera del cerebel. Practico molt mirant-me al mirall
cada dematí quan em llevo i cada vespre quan torno a casa cansat i decebut per
alguna màniga mal cosida o per alguna model que no sap fer la dieta com cal; o
també avergonyit per les promeses que jo mateix incompleixo, promeses fetes en
pactes i tractes que temps després se m’han girat en contra per cosir-los
malament com si fossin aquestes mànigues malgirbades que no giren correctament en
les aixelles i colzes que les farceixen igual que ho fa la carn amb els
canelons de Nadal.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ai de les il·lusions
i dels auto enganys que sucumbiran al destí com aquest ho fa inexorablement al
caràcter de les persones i l’amor dels enamorats que s’encalla en la mandra del
temps que no para de fluir i que no descansa ni per sortir-se’n de mare de tant
en tant i quan la pluja repta als rius a ser mar i als bons homes a plorar pel
mal del món. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per tot plegat no m’han sorprès gens ni mica les
reaccions furioses a l’esment de la via eslovena com a bon exemple a seguir
pels catalans que volen el seu país lliure de cadenes, ni tampoc la denuncia
hipòcrita i farisea a la violència d’aquells que el volen sotmès. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La via eslovena és un bon mirall que retrata com
ho feria Velázquez a qui si mira, tan bo que els retratats acaben dient tots el
mateix que va dir el Papa Innocenci X (que d’innocent no en tenia res) al veure’s
empresonat entre pigments i olis: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">troppo
vero</i>”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquest excés de veritat sobtada és una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">anagnòrisi</i>, un recurs usat sovint en la
tragèdia grega que expressa el reconeixement de la pròpia identitat que amagada
o ocultada com un secret o un pecat es descobreix de forma traumàtica a través
de revelacions alienes que duen habitualment a alguna mena de mutilació com la
d’Èdip quan es cega per veure-hi clar. Però per veure què? <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Si busques la veritat prepara't per l'inesperat, perquè és difícil de
descobrir i sorprenent quan la trobes</i>. (Heràclit)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Espanya és un país tràgic, viu com Èdip en una nècia
i permanent ignorància i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hamartia</i>, l'error
que comet l'heroi tràgic que el du, al voler eludir-lo, a complir el seu maleït
destí de matar al pare i allitar-se amb la mare. Intentant evitar-lo el
precipita i el convoca. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La veritat és despietada com un animal, si no, no
és mai veritat, només complaença. Per què molesta als ignorants <i style="mso-bidi-font-style: normal;">èdips</i> la via eslovena? Perquè és també la
seva, vet aquí el perquè. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-small;">---------------------</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Diario de otoño
(13)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Entre la
anagnórisis y la hamartia, el destino del necio.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Al igual que a
menudo queremos sólo escuchar lo que nos gusta oír, al revés también es cierto
y detestamos que nos digan lo que no queremos atender ni considerar. No hay
nada que nos saque más de quicio ni que más nos ofenda, que cuando se nos pone
en evidencia y se nos deja clara y translúcida alguna mancha, mácula o defecto
como lo hacen aquellos espejos de las brujas que nunca mienten y que siempre
dicen quien es la más bonita. Lo sé por experiencia, los mejores insultos los
he recibido cuando señalo las vigas en los ojos de quienes me recuerdan las
muchas pajas que, por mi vergüenza y escándalo sinceros, hay habitualmente en
los míos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Soy bueno en
eso, en ofender a los demás igual que lo haría un sastre exigente con sus
modelos de pasarela cuando engordan o como lo era Balenciaga consigo mismo y con
las mangas que cosía o mandaba coser,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> les
manches, toujours las manches</i>, clamaba airado cuando no las veía bien
aposentadas en el brazo fino de sus maniquíes de porcelana blanda. Casi nada
más se me da bien, excepto tal vez hacer paquetes y maletas, tengo la mano rota
y una magnífica percepción del espacio y de lo que en él falta o sobra. No me
hago ilusiones con la envergadura y amplitud de los metros cúbicos; como
Albert, capto a ojo una simple diferencia exigua y mínima entre dos distancias. También me defiendo bastante correctamente en
interpretar con justicia la gestualidad facial, soy tan bueno que no necesito
usar un detector de mentiras para saber quién, o quienes no, mienten, a quien,
o a quienes no, se les escapa la envidia o el rencor por los ojos como si
lloraran al cocodrilo que se les ha muerto en la bañera del cerebelo. Practico
mucho mirándome al espejo cada mañana cuando me levanto y cada noche cuando
vuelvo a casa cansado y decepcionado por alguna manga mal cosida o por alguna
modelo que no sabe hacer la dieta como es debido; o también avergonzado por las
promesas que yo mismo incumplo, promesas hechas en pactos y tratos que tiempo
después se me han vuelto en contra por coserlos mal como si fueran estas mangas
desastradas que no giran correctamente en las axilas y codos que las rellenan
al igual que lo hace la carne con los canelones de Navidad. Ay de las ilusiones
y los auto engaños que sucumbirán al destino como éste lo hace inexorablemente
al carácter de las personas y el amor de los enamorados que se atasca en la
pereza del tiempo que no para de fluir y que no descansa ni para salirse de
madre de vez en cuando y cuando la lluvia reta a los ríos a ser mar y a los hombres
buenos a llorar por el mal del mundo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Por todo ello
no me han sorprendido lo más mínimo las reacciones furiosas a la mención de la
vía eslovena como buen ejemplo a seguir por los catalanes que quieren su país
libre de cadenas, ni tampoco la denuncia hipócrita y farisea a la violencia de
aquellos que lo quieren sometido.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">La vía eslovena
es un buen espejo que retrata como lo haría Velázquez a quien se mira, tan
bueno que los retratados acaban diciendo todos lo mismo que dijo el Papa
Inocencio X (que de inocente no tenía nada) al verse aprisionado entre
pigmentos y aceites: "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">troppo vero</i>".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Este exceso de
verdad súbita es una anagnórisis, un recurso usado a menudo en la tragedia
griega que expresa el reconocimiento de la propia identidad que escondida o ocultada
como un secreto o un pecado se descubre de forma traumática a través de
revelaciones ajenas que llevan habitualmente a algún tipo de mutilación como la
de Edipo cuando se ciega para ver claro. Pero ¿para ver qué? <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Si buscas la verdad prepárate para lo
inesperado, porque es difícil de descubrir y sorprendente cuando la encuentras</i>.
(Heráclito)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">España es un
país trágico, vive como Edipo en una necia y permanente ignorancia y hamartia,
el error que comete el héroe trágico que lo lleva, al querer eludirlo, a
cumplir su maldito destino de matar al padre y acostarse con la madre.
Intentando evitarlo lo precipita y lo convoca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">La verdad es
despiadada como un animal, si no, no es nunca verdad, sólo complacencia. ¿Por
qué molesta a los ignorantes edipos la vía eslovena? Porque es también la suya,
he ahí el porqué.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<br /></div>
<br />El peleterohttp://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.com0