El peletero
"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"
martes, 25 de abril de 2023
sábado, 25 de febrero de 2023
Peret (26-02-2008)
La lluna es una
rosa fantasma,
el soroll del món
plora i riu,
i la mar és
llunyana i propera al sol.
Al port, l’aigua gasada
ens refresca,
com les pomeres i
els camps de blat,
i la ment enyora
l’impossible futur.
El sol és una gran poma sagrada,
el silenci estrident
riu i plora,
i la plana és
aquí al canal de la lluna.
Al carrer, la sabata ens porta a l’exili,
com els llibres
que hem de llegir,
i la ment saluda l’imminent passat.
(Poema de l'Albert)
Un dolç petó del teu fill Albert.
lunes, 25 de abril de 2022
Veni (25-04-2008)
No llencis les cartes d'amor
No llencis les cartes d'amor
Elles no us abandonaran.
El temps passarà, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els sensuals rostres, bells i intel·ligents,
s'amagaran en tu, al fons d'un mirall.
Cauran els anys. Et cansaran els llibres.
Baixaràs encara més
i, fins i tot, perdràs la poesia.
El soroll de ciutat als vidres
acabarà per ser la teva única música,
i les cartes d'amor que haureu guardat
seran la teva darrera literatura.
No llencis les cartes d'amor, Joan Margarit.
--------------------------------
Et perfil.les el contorn dels ulls, i la línia final que s’aixeca els allarga. No puc oblidar-los
quan no et veig, ni quan em parlen apuntant-me; no puc perquè no existeixen cap
d’iguals; miren amb ingenuitat i coquetería i a tots ens fascinen, però encara no ho
sabem i tu tampoc. No és només que siguis bella, ets, a més, una princesa que quan
obres l’aire al teu pas el perfum d’Esmirna somriu desmaiat i cada passeig queda
registrat a la crónica de la teva cort. Quan surts de la perruqueria o entres al mercat,
els arbres, els coloms i el pa de viena queden cautivats per la simpatía que escampes i
la tendresa que reserves per als teus fills i marit.
Liz és el teu nom de ploma, i amb el mateix zel que poses per a lluïr la teva bellesa i
pulir la manicura, el poses per a lliurar el teu carisme i la teva bondat.
Com els núvols que vaguen sota el mantell del cel, així els meus pensaments i records
vaguen pel món, lluny, molt lluny, i també molt a prop. A la tarda tornaran a caure les
ombres sobre boscos i camps i sobre tota la ciutat, i el món descansarà.
I jo seré un any més a prop teu en el viatge improvisat del temps.
Un dolç petó del teu fill Albert
sábado, 26 de febrero de 2022
Peret (26-02-2008)
El papa s’ha adormit. I tot al voltant.
Dorm el sostre, el llit, els quadres, les parets,
la taula, la catifa, els coixins i la vitrina,
la tauleta, la porta, les cortines, la cuina.
Dormits l'ampolla, el got, el gibrell,
el pa i el seu ganivet, porcellana i vidre,
culleres, culleretes i cullerots dormen,
la vaixella, el rellotge, el llum petit,
roba blanca i armaris, els flascons, l'escala
i les portes, adormides. Tot és la nit.
I la nit està en tot: batega a cada racó,
als ulls, als llençols, als papers, i al sabó,
en el vestit a punt i en totes les paraules,
al diari d’ahir, als llibres i al calendari,
En camises i sabates, en guants i en les ombres
del mirall i l'alcova, la cadira i la seva
esquena,
corbates, bufandes, tovallons i maletes,
la pica i la dutxa, tovalloles, retrats i
cobrellits,
l'escombra de la galeria, sabatilles i butaca.
Amb el cap enfonsat a l’ala dorm la cadernera.
Es va adormir la finestra, i la rosada a la finestra,
S'han adormit els arcs, els murs, les finestres,
llambordes, façanes, reixes, i rams de flors,
els portals i el seu ornament, les agulles, els
pals.
Dormides les portes, els ganxos, les manetes,
forrellats, picaports, pestells i balcó.
No se sent cap soroll, ni un xiuxiueig, ni un cop.
Només la foscor cruix. Tot dorm. I encara falta
per l'alba. Les cases, els patis. I els gossos de
nit.
I als soterranis, gats amb orelles afilades.
Els ratolins, la gent. Tot Barcelona ja dorm
amb un somni profund. Els vaixells al port.
Sota el terrat, l'aigua estanca balbuceja
en el seu somni i es fon amb el cel adormit.
Les escombraries, el vigilant, també dormen.
Tota la ronda està sumida en un únic somni.
El papa està adormit. I el mar juntament amb ell.
Les platges blanques somien plàcides i fosques.
Dormen aurons i pins, oms, cedres i avets,
camins del mont jueu, rierols i senders.
Les libèl·lules i les cuques fosforescents.
Dorm el llop i les guineus. I l'ós al cau.
També dormen els ocells, i amb ells el seu cant.
Ni tan sols a la nit el grunyit del corb,
ni l'òliba i el seu riure. Calla Venus i la lluna.
Una estrella titella. Corre un ratolí, furtiu.
Tot dorm. Reposen en pau tots els morts
als seus fèretres. Mentrestant, als llits, els
vius
dormen entre llençols tan amples com oceans.
Sols. Profundament. Alguns, abraçats.
Tot dorm. Els rius, les muntanyes, el bosc,
les feres i les aus, el món mort, i el viu.
Déu s'ha adormit. La terra és aliena.
Els ulls no veuen res, res capta l'orella.
També el diable dorm. I al seu costat, adormida,
reposa la discòrdia, i prop de l’àngel dorm el
perdó.
La vida s’ha adormit i els pensaments volen
furtius,
adormits en amplis camps de pomeres, panís i blat.
El papa s’ha adormit, i jo em desperto al seu
costat.
Un dolç
petó del teu fill Albert
(Versió
lliure d’un fragment de “La gran elegia de John Donne” del poeta Joseph
Brodsky)
domingo, 25 de abril de 2021
Veni (25-04-2008)
Veni (25-04-2008)
viernes, 26 de febrero de 2021
Peret (26-02-2008)
Papa,
Ha passat just un any,
un any que un cranc em va mossegar.
Com va poder ser?
Ho deuria somiar?
No tenim sorra de platja,
tampoc riu rialler.
Potser un rabiós escurçó?
però, de quina sorra de desert?
La bèstia va entrar pel celobert,
i tu la vas esclafar.
La vas lligar a una canya,
com aquells crancs penjats
anant i tornant els diumenges
en els vaixells de joguina del port.
Aquelles naus sense veles
salpaven entre ones quietes,
entre peixos opacs i taques de petroli
que el sol reflectia com a diamants.
Enormes edificis marins
amagaven secrets,
i llunyanes sirenes
s’obrien pas cap a Istanbul.
Llavors, res estava escrit,
l’aventura era una imaginada certesa,
i el vent s’omplia de misteri,
més enllà de l’escullera on ens portava.
Amb tu res tenia que témer,
i el meu cap volava i volava
fent com els herois de paper,
de la ràdio i el cinema.
No vas permetre que el cranc fes mal a l’Albert,
i tu el vas esclafar, ben mort està.
Quan la nit tanca les seves ales
penso en els camins que s’esvaeixen
i que ens porten a les estrelles,
l’última aventura, el darrer vaixell.
Un dolç petó del teu fill. Albert
domingo, 26 de abril de 2020
Veni (25-04-2008)
Veni (25-04-2008)
jueves, 27 de febrero de 2020
Peret (26-02-2008)
Avui és diumenge!
viernes, 19 de julio de 2019
La muntanya
Light up
Under stormy night, tell nobody
I heard that you missed your connecting flight,
To the Blue Ridge Mountains, over near Tennessee
Let's drive to the country side,
Leave behind some green-eyed look-a-likes,
So no one gets worried, no
So no one gets worried, no
I'm sure it'll be fine
I love you, I love you,
Oh brother of mine
Where the shivering dog rests,
Our good grandfather
Built a wooden nest
And the river got frozen,
And the hole got snowed in,
And the yellow moon glowed bright
Till the…