Veni (25-04-2008)
Avui
es diumenge!
L’olor
dels llençols i del cafè,
escalfen
l’últim son.
A
la ràdio sonen boleros,
i
mentre em pentines, xiulo
i
retallo l’últim soldadet.
Anem
a canviar cromos
perquè
Sant Antoni és nostre,
com
el balcó de casa.
Ajudo
a parar taula,
mirant
la bellesa de la Sigrid
salvada
del desastre.
El
Xavier dorm la migdiada,
i
fluixet escolto “toda una vida”
junt
la remor dels plats a la pica.
Ja
tinc preparada la redacció
que
ella em repassarà, amarat
per
la flaire de sabó i de perfum.
L’atzar no sap on va ni tampoc d’on ve,
marxa pels camins que no duen enlloc,
cec, feixuc i a poc a poc,
i no sap quines llavors sembra.
En mi, van créixer les millors, mama.
Tota una vida.
Un dolç petó
del teu fill Albert.
