lunes, 25 de abril de 2022

Veni (25-04-2008)


 

No llencis les cartes d'amor


No llencis les cartes d'amor

Elles no us abandonaran.

El temps passarà, s'esborrarà el desig

-aquesta fletxa d'ombra-

i els sensuals rostres, bells i intel·ligents,

s'amagaran en tu, al fons d'un mirall.

Cauran els anys. Et cansaran els llibres.

Baixaràs encara més

i, fins i tot, perdràs la poesia.

El soroll de ciutat als vidres

acabarà per ser la teva única música,

i les cartes d'amor que haureu guardat

seran la teva darrera literatura.


No llencis les cartes d'amor, Joan Margarit.


--------------------------------


Et perfil.les el contorn dels ulls, i la línia final que s’aixeca els allarga. No puc oblidar-los

quan no et veig, ni quan em parlen apuntant-me; no puc perquè no existeixen cap

d’iguals; miren amb ingenuitat i coquetería i a tots ens fascinen, però encara no ho

sabem i tu tampoc. No és només que siguis bella, ets, a més, una princesa que quan

obres l’aire al teu pas el perfum d’Esmirna somriu desmaiat i cada passeig queda

registrat a la crónica de la teva cort. Quan surts de la perruqueria o entres al mercat,

els arbres, els coloms i el pa de viena queden cautivats per la simpatía que escampes i

la tendresa que reserves per als teus fills i marit.

Liz és el teu nom de ploma, i amb el mateix zel que poses per a lluïr la teva bellesa i

pulir la manicura, el poses per a lliurar el teu carisme i la teva bondat.

Com els núvols que vaguen sota el mantell del cel, així els meus pensaments i records

vaguen pel món, lluny, molt lluny, i també molt a prop. A la tarda tornaran a caure les

ombres sobre boscos i camps i sobre tota la ciutat, i el món descansarà.

I jo seré un any més a prop teu en el viatge improvisat del temps.


Un dolç petó del teu fill Albert