viernes, 17 de julio de 2009

El peletero/Glosas: Conversaciones con una lagartija (9)


11 Agosto 2008

8 de juny de 2008

Estimada sargantana, el mar ha deposat el seu poder. La gloria d'abans és només humitat en una raconada de la casa.

En una paret entapissada de plata sobresurt una taca ben a prop de la taula, una llosa de granit rosa.

En ella vaig imaginar-la un dia, asseguda i abstreta en les seves coses.

En aquesta taula de pedra la vaig estimar i crec que ella també a mi.

Ara, i encara que polida, freda i llisa com era la seva manicura, ningú s'hi asseu, ni dina, ningú tampoc berena ni sopa, ningú en té cura, com si ja només fos la llosa que tanca la fossa, que mata la lluna.

Hem dius, sargantana, que he d’esperar. El què?, ¿què he d’esperar?

I m’has respòs citant-me el darrer vers de les “Muntanyes de Mourne”:

Així doncs esperaré a la rosa salvatge que em busca
allí on les muntanyes de Mourne penetren en el mar.

Et faré cas,

així doncs esperaré,

esperaré a la rosa,

a la rosa salvatge que em busca,

tot sabent que sí,

que l’important és ella,

sempre ho és.

Esperaré.




TRADUCCIÓ AL CASTELLÀ.

8 de junio de 2008

Querida lagartija, el mar ha depuesto su poder. La gloria de antaño es sólo humedad en una esquina de casa.

En una pared tapizada de plata sobresale una mancha cerca de la mesa, una losa de granito rosa.

En ella la imaginé un día, sentada y ensimismada en sus cosas.

En esta mesa de piedra la amé y creo que ella también a mí.

Ahora, aunque pulida, fría y lisa como era su manicura, nadie se sienta ni come, nadie merienda ni nadie cena, nadie la cuida, como si ya fuera solamente una losa que cierra la fosa. Que mata la luna.

Me dices, lagartija, que he de esperar. ¿El qué?, ¿qué he de esperar?

Y me has respondido citándome el último verso de las “Montañas de Mourne”

“Así pues esperaré a la rosa salvaje que me busca
Allí donde las montañas de Mourne penetran en el mar.”

Te haré caso.

así pues esperaré,

esperaré a la rosa,

a la rosa salvaje que me busca,

sabiendo que sí,

que la importante es ella,

siempre lo es.

Esperaré.