Peret
L'ofici que més m'agrada
A Jordi López-Batllori
Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l'ésser fuster:
-serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d'encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.
I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s'embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n'enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d'escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixells enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.
I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa - el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.
I encara més
si us deia l'ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix d'aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt.
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!
Joan Salvat-Papasseit
------------
El oficio que más me gusta
A Jordi López-Batllori
Hay oficios que son buenos porque son de buen vivir,
fijaros el de carpintero:
-Sierra que serrarás
y de los tablones hacen pedazos,
y de cada sudada diez ventanas ya han sacado.
Mecida de virutas, te montan una mesa;
si quieres, de un nogal te harán un cubierto.
Y caminan bien plano-
sobre el serrín color de mantequilla.
Y los cerrajeros ¡oh, los cerrajeros!
De picar nunca se cansan:
pica que picarás y se ensucian los dedos;
pero hacen unas rejas y unos balcones que me encantan
y los gallos de los tejados
que vigilan de noche.
Y son hombres robustos
como los que más trabajen.
¿Y en el dique? ¡Oh, los calafates!
Todo el Puerto se alegra
pues pican con eco
y se dice que nace un pez cada vez que pican
-un pez de cola dorada, azul de escama por todas partes.
Colgados de la cubierta, todos los barcos los buscan:
si vierais las gaviotas
cómo les traen la claridad.
Y todavía hay un oficio
que es oficio de fiesta -el pintor de paredes:
si no cantan antes, no te hacen una cenefa,
si la canción es muy bella dejan el piso más fresco:
un piso que se ve en el techo
que lo hacían y cantaban:
todos llevan bata larga
de colores lentamente.
Y aún más
si os hablara del oficio de albañil:
del albañil que sabe
y construye cobijos.
Lo mismo hacen un porche como una chimenea
-si quieren
sin escaleras
suben a lo alto;
hacen también balcones que se ven la mar de lejos
-los ventanales que miran toda la cordillera,
y los capiteles
y los zócalos
y los arcos de medio punto.
¡Van en mangas de camisa como gente desocupada!
¡Oh, las casas que levantan en un abrir y cerrar de ojos!
Joan Salvat-Papasseit
--------------------------------------
Contra la seducció.
No us deixeu seduir:
no hi ha retorn algun.
El dia està a les portes,
ja hi ha vent nocturn
no vindrà cap altre matí.
No us deixeu enganyar
amb que la vida és poc.
Beveu-la a grans glops
perquè no us serà suficient
quan hagueu de perdre-la.
No us deixeu consolar.
El vostre temps no és molt.
El fang, als podrits.
La vida és el més gran:
perdre-la és perdre tot.
------------
Contra la seducción.
No os dejéis seducir:
no hay retorno alguno.
El día está a las puertas,
hay ya viento nocturno:
no vendrá otra mañana.
No os dejéis engañar
con que la vida es poco.
Bebedla a grandes tragos
porque no os bastará
cuando hayáis de perderla.
No os dejéis consolar.
Vuestro tiempo no es mucho.
El lodo, a los podridos.
La vida es lo más grande:
perderla es perder todo.
Bertolt Brecht
--------------------------------------------------------------------------
Al nostre pare, Albert i Xavier.
