Diari de tardor
(17)
Estimat goril·la
feixista.
En Louis-Jean
Calvet ens explica en la seva molt interessant Història de l’escriptura: de la Mesopotàmia fins els nostres dies,
que en els seus començaments “l'escriptura
no va tenir per tasca transcriure obres literàries o poesia, sinó, més
concretament, portar la comptabilitat (impostos, contractes, etc) difondre i
conservar els edictes i les lleis, mantenir viu sobre les tombes almenys el
record dels personatges importants, tenint també algun paper en l'endevinació,
la màgia i, més tard, la religió. I tot això ens demostra que hi ha un vincle
molt estret entre escriptura i poder.”
Sempre he tingut
un especial interès per la correspondència comercial com a gènere literari ple
de subtileses poètiques amagades en la seva aparent rigidesa formal i propòsit
expressat. I sempre també m’ha sabut greu el poc, per no dir nul, reconeixement
que el gremi d’escriptors li ha atorgat, no sabent veure ni la gràcia en
l’estil ni tampoc els grans dilemes morals que en les cartes comercials hi
trobem. Tothom sap, o hauria de saber, que les vendes i les seves tècniques són
la millor escola pràctica de psicologia aplicada i alhora el terreny més adient
per a la psicologia experimental tan de moda avui en dia.
En la correspondència
comercial, com en la vida, hi ha tres classes fonamentals de cartes o
comunicats, les cartes d’informes,
les cartes de comanda i les cartes de reclamació, i diferents estils
per escriure-les, tot i que darrerament es fa servir més el que es coneix com “estil evolucionat” que tendeix a la
simplificació tractant el tema directament, anant al gra sense embuts eliminant
protocols innecessaris en la salutació i el comiat.
Quan era jovenet
el meu pare em va enviar a una escola per aprendre a escriure a màquina i
diferents tècniques administratives i comptables com era la redacció de cartes
comercials. Des de llavors sempre he cregut que és bo estalviar-se feina i
temps, i tenir a ma diverses plantilles que serveixin com a patró per a fer-les
encaixar en les diferents necessitats que hom es va trobant en l’avorrit o
emocionant devenir vital.
Una d’aquestes
plantilles en “estil evolucionat” l’he
redactada fa pocs dies amb l’ajuda inestimable del meu equip d’assessors. L’exemple
és una carta de comanda, de reclamació i que al mateix temps és molt
informativa, una carta dirigida concretament al meu banc, però pot fer-se
servir igualment per a altres cassos com ara les esposes de les que un es vol
divorciar, les amants que un vol oblidar, dir-li quatre veritats al cap de
l’empresa on treballes, especialment si ets tu mateix com em succeeix a mi, enviar
a dida a cosins o a cunyats dels que s’està fart... Empreses de telefonia,
elèctriques... I també a governs en general i a ministres i primers ministres
en particular, a caps de l’oposició, a reis i a reines de les monarquies que
encara sobreviuen fent-nos creure que són institucions modernes i imprescindibles,
etc.
Com podeu
comprovar veient el vídeo, el primer esborrany de la carta plantilla començava amb un simple i lacònic “Benvolgut director, vull demanar-li més marge
de reintegrament”. És evident, però, que un text tan poc expressiu no serà mai
tingut en compte i acabarà llançat directament a la paperera; és obvi, doncs,
que calia afegir-hi una bona i acurada selecció d’adjectius i substantius ben
triats per a fer-lo sentimental, eficaç i digne de ser llegit pel seu
destinatari. Amb aquesta intenció els
meus assessors i jo ens hem posat mans a la feina, i després de llargues i
complicades deliberacions entre cervesa i cervesa, hem arribat a la redacció
definitiva que ha quedat de la manera següent:
Estimat goril·la feixista, doni’m més diners,
malparit. Boom Shankar: que la llavor del teu ventre fructifiqui les entranyes
de la teva dona. La versió
femenina no és pas gaire diferent: Estimada
goril·la feixista, doni’m més diners, malparida. Boom Shankar: que la llavor
del ventre del teu home faci fructificar les teves entranyes.
Crec que el
resultat final és molt reeixit, emotiu, eclèctic, compensat, equilibrat, clar,
precís i alhora creatiu, adaptable a les circumstancies sempre canviants dels
nostres odis i afectes substituint només el “doni’m més diners” per un “doni’m més amor”, “doni’m més sexe”, “fes-te
fotre”, “fot el camp”, “deixa’m amb pau”, a gust de l’escriptor.
-----------------------------------
Diario de otoño (17)
Querido gorila fascista.
Louis-Jean Calvet nos cuenta en su muy interesante Historia de la escritura: de la Mesopotamia
hasta nuestros días, que en sus comienzos "la escritura no tuvo por tarea transcribir obras literarias o poesía,
sino, más concretamente, llevar la contabilidad (impuestos, contratos, etc.)
difundir y conservar los edictos y las leyes, mantener vivo sobre las tumbas al
menos el recuerdo de los personajes importantes, teniendo también algún papel
en la adivinación, la magia y, más tarde, La religión. Y todo esto nos
demuestra que existe un vínculo muy estrecho entre escritura y poder."
Siempre he tenido un especial interés por la correspondencia
comercial como género literario lleno de sutilezas poéticas escondidas en su
aparente rigidez formal y propósito expresado. Y siempre también me ha sabido
mal el poco, por no decir nulo, reconocimiento que el gremio de escritores le
ha otorgado, no sabiendo ver ni la gracia en el estilo ni tampoco los grandes
dilemas morales que en las cartas comerciales encontramos. Todo el mundo sabe,
o debería saber, que las ventas y sus técnicas son la mejor escuela práctica de
psicología aplicada y al mismo tiempo el terreno más adecuado para la
psicología experimental tan de moda hoy en día.
En la correspondencia comercial, como en la vida, hay tres
clases fundamentales de cartas o comunicados, las cartas de informes, las cartas
de pedido y las cartas de reclamación,
y diferentes estilos para escribirlas, aunque últimamente se usa más el que se
conoce como "estilo evolucionado"
que tiende a la simplificación tratando el tema directamente, yendo al grano
sin rodeos eliminando protocolos innecesarios en el saludo y la despedida.
Cuando era jovencito mi padre me envió a una academia para
aprender a escribir a máquina y diferentes técnicas administrativas y contables
como era la redacción de cartas comerciales. Desde entonces siempre he creído
que es bueno ahorrarse trabajo y tiempo, y tener a mano varias plantillas
que sirvan como patrón para hacerlas encajar en las diferentes necesidades que
uno se va encontrando en el aburrido o emocionante devenir vital.
Una de esas plantillas en este "estilo evolucionado" la he redactado hace pocos días con la
ayuda inestimable de mi equipo de asesores. El ejemplo es una carta de pedido,
de reclamación y al mismo tiempo muy informativa, es una carta dirigida
concretamente a mi banco, pero puede utilizarse igualmente para otros casos
como las esposas de las que uno se quiere divorciar, las amantes que uno quiere
olvidar, decirle cuatro verdades al jefe de la empresa donde trabajas,
especialmente si eres tú mismo como me sucede a mí; enviar a paseo a primos o cuñados
de los que se está harto... Empresas de telefonía, eléctricas… Y también a
gobiernos en general y a ministros y primeros ministros en particular, a jefes
de la oposición, a reyes y reinas de las monarquías que aún sobreviven
haciéndonos creer que son instituciones modernas e imprescindibles, etc.
Como se puede comprobar viendo el vídeo, el primer borrador
de la carta plantilla comenzaba con un simple y lacónico "Querido director, quiero pedirle más margen
de reintegro". Es evidente, sin embargo, que un texto tan poco
expresivo nunca será tenido en cuenta y terminará echado directamente a la papelera; es obvio, pues, que había que añadir una buena y cuidada selección de adjetivos
y sustantivos bien elegidos para hacerlo sentimental, eficaz y digno de ser
leído por su destinatario. Con esta intención mis asesores y yo nos hemos
puesto manos a la obra, y después de largas y complicadas deliberaciones entre
cerveza y cerveza, hemos llegado a la redacción definitiva que ha quedado de la
siguiente manera:
Querido gorila
fascista, deme más dinero, malnacido. Boom Shankar: que la semilla de tu
vientre fructifique las entrañas de tu mujer. La versión femenina no es muy
diferente: Querida gorila fascista, deme
más dinero, malnacida. Boom Shankar: que la semilla del vientre de tu hombre
haga fructificar tus entrañas.
Creo que el resultado final está muy logrado, es emotivo,
ecléctico, compensado, equilibrado, claro, preciso y a la vez creativo, adaptable
a las circunstancias siempre cambiantes de nuestros odios y afectos
sustituyendo sólo el "deme más
dinero" por un "deme más
amor", "deme más sexo",
"jódete", "vete de una puñetera vez", "déjame en paz", a gusto del
escritor.