martes, 24 de noviembre de 2015

Estimat goril•la feixista.



Diari de tardor (17)

Estimat goril·la feixista.

En Louis-Jean Calvet ens explica en la seva molt interessant Història de l’escriptura: de la Mesopotàmia fins els nostres dies, que en els seus començaments “l'escriptura no va tenir per tasca transcriure obres literàries o poesia, sinó, més concretament, portar la comptabilitat (impostos, contractes, etc) difondre i conservar els edictes i les lleis, mantenir viu sobre les tombes almenys el record dels personatges importants, tenint també algun paper en l'endevinació, la màgia i, més tard, la religió. I tot això ens demostra que hi ha un vincle molt estret entre escriptura i poder.”

Sempre he tingut un especial interès per la correspondència comercial com a gènere literari ple de subtileses poètiques amagades en la seva aparent rigidesa formal i propòsit expressat. I sempre també m’ha sabut greu el poc, per no dir nul, reconeixement que el gremi d’escriptors li ha atorgat, no sabent veure ni la gràcia en l’estil ni tampoc els grans dilemes morals que en les cartes comercials hi trobem. Tothom sap, o hauria de saber, que les vendes i les seves tècniques són la millor escola pràctica de psicologia aplicada i alhora el terreny més adient per a la psicologia experimental tan de moda avui en dia.

En la correspondència comercial, com en la vida, hi ha tres classes fonamentals de cartes o comunicats, les cartes d’informes, les cartes de comanda i les cartes de reclamació, i diferents estils per escriure-les, tot i que darrerament es fa servir més el que es coneix com “estil evolucionat” que tendeix a la simplificació tractant el tema directament, anant al gra sense embuts eliminant protocols innecessaris en la salutació i el comiat.

Quan era jovenet el meu pare em va enviar a una escola per aprendre a escriure a màquina i diferents tècniques administratives i comptables com era la redacció de cartes comercials. Des de llavors sempre he cregut que és bo estalviar-se feina i temps, i tenir a ma diverses plantilles que serveixin com a patró per a fer-les encaixar en les diferents necessitats que hom es va trobant en l’avorrit o emocionant devenir vital.

Una d’aquestes plantilles en “estil evolucionat” l’he redactada fa pocs dies amb l’ajuda inestimable del meu equip d’assessors. L’exemple és una carta de comanda, de reclamació i que al mateix temps és molt informativa, una carta dirigida concretament al meu banc, però pot fer-se servir igualment per a altres cassos com ara les esposes de les que un es vol divorciar, les amants que un vol oblidar, dir-li quatre veritats al cap de l’empresa on treballes, especialment si ets tu mateix com em succeeix a mi, enviar a dida a cosins o a cunyats dels que s’està fart... Empreses de telefonia, elèctriques... I també a governs en general i a ministres i primers ministres en particular, a caps de l’oposició, a reis i a reines de les monarquies que encara sobreviuen fent-nos creure que són institucions modernes i imprescindibles, etc.

Com podeu comprovar veient el vídeo, el primer esborrany de la carta plantilla començava amb un simple i lacònic “Benvolgut director, vull demanar-li més marge de reintegrament”. És evident, però, que un text tan poc expressiu no serà mai tingut en compte i acabarà llançat directament a la paperera; és obvi, doncs, que calia afegir-hi una bona i acurada selecció d’adjectius i substantius ben triats per a fer-lo sentimental, eficaç i digne de ser llegit pel seu destinatari.  Amb aquesta intenció els meus assessors i jo ens hem posat mans a la feina, i després de llargues i complicades deliberacions entre cervesa i cervesa, hem arribat a la redacció definitiva que ha quedat de la manera següent:

Estimat goril·la feixista, doni’m més diners, malparit. Boom Shankar: que la llavor del teu ventre fructifiqui les entranyes de la teva dona. La versió femenina no és pas gaire diferent: Estimada goril·la feixista, doni’m més diners, malparida. Boom Shankar: que la llavor del ventre del teu home faci fructificar les teves entranyes.

Crec que el resultat final és molt reeixit, emotiu, eclèctic, compensat, equilibrat, clar, precís i alhora creatiu, adaptable a les circumstancies sempre canviants dels nostres odis i afectes substituint només el “doni’m més diners” per un “doni’m més amor”, “doni’m més sexe”,fes-te fotre”, “fot el camp”, “deixa’m amb pau”, a gust de l’escriptor.

-----------------------------------

Diario de otoño (17)

Querido gorila fascista.

Louis-Jean Calvet nos cuenta en su muy interesante Historia de la escritura: de la Mesopotamia hasta nuestros días, que en sus comienzos "la escritura no tuvo por tarea transcribir obras literarias o poesía, sino, más concretamente, llevar la contabilidad (impuestos, contratos, etc.) difundir y conservar los edictos y las leyes, mantener vivo sobre las tumbas al menos el recuerdo de los personajes importantes, teniendo también algún papel en la adivinación, la magia y, más tarde, La religión. Y todo esto nos demuestra que existe un vínculo muy estrecho entre escritura y poder."

Siempre he tenido un especial interés por la correspondencia comercial como género literario lleno de sutilezas poéticas escondidas en su aparente rigidez formal y propósito expresado. Y siempre también me ha sabido mal el poco, por no decir nulo, reconocimiento que el gremio de escritores le ha otorgado, no sabiendo ver ni la gracia en el estilo ni tampoco los grandes dilemas morales que en las cartas comerciales encontramos. Todo el mundo sabe, o debería saber, que las ventas y sus técnicas son la mejor escuela práctica de psicología aplicada y al mismo tiempo el terreno más adecuado para la psicología experimental tan de moda hoy en día.

En la correspondencia comercial, como en la vida, hay tres clases fundamentales de cartas o comunicados, las cartas de informes, las cartas de pedido y las cartas de reclamación, y diferentes estilos para escribirlas, aunque últimamente se usa más el que se conoce como "estilo evolucionado" que tiende a la simplificación tratando el tema directamente, yendo al grano sin rodeos eliminando protocolos innecesarios en el saludo y la despedida.

Cuando era jovencito mi padre me envió a una academia para aprender a escribir a máquina y diferentes técnicas administrativas y contables como era la redacción de cartas comerciales. Desde entonces siempre he creído que es bueno ahorrarse trabajo y tiempo, y tener a mano varias plantillas que sirvan como patrón para hacerlas encajar en las diferentes necesidades que uno se va encontrando en el aburrido o emocionante devenir vital.

Una de esas plantillas en este "estilo evolucionado" la he redactado hace pocos días con la ayuda inestimable de mi equipo de asesores. El ejemplo es una carta de pedido, de reclamación y al mismo tiempo muy informativa, es una carta dirigida concretamente a mi banco, pero puede utilizarse igualmente para otros casos como las esposas de las que uno se quiere divorciar, las amantes que uno quiere olvidar, decirle cuatro verdades al jefe de la empresa donde trabajas, especialmente si eres tú mismo como me sucede a mí; enviar a paseo a primos o cuñados de los que se está harto... Empresas de telefonía, eléctricas… Y también a gobiernos en general y a ministros y primeros ministros en particular, a jefes de la oposición, a reyes y reinas de las monarquías que aún sobreviven haciéndonos creer que son instituciones modernas e imprescindibles, etc.

Como se puede comprobar viendo el vídeo, el primer borrador de la carta plantilla comenzaba con un simple y lacónico "Querido director, quiero pedirle más margen de reintegro". Es evidente, sin embargo, que un texto tan poco expresivo nunca será tenido en cuenta y terminará echado directamente a la papelera; es obvio, pues, que había que añadir una buena y cuidada selección de adjetivos y sustantivos bien elegidos para hacerlo sentimental, eficaz y digno de ser leído por su destinatario. Con esta intención mis asesores y yo nos hemos puesto manos a la obra, y después de largas y complicadas deliberaciones entre cerveza y cerveza, hemos llegado a la redacción definitiva que ha quedado de la siguiente manera:

Querido gorila fascista, deme más dinero, malnacido. Boom Shankar: que la semilla de tu vientre fructifique las entrañas de tu mujer. La versión femenina no es muy diferente: Querida gorila fascista, deme más dinero, malnacida. Boom Shankar: que la semilla del vientre de tu hombre haga fructificar tus entrañas.

Creo que el resultado final está muy logrado, es emotivo, ecléctico, compensado, equilibrado, claro, preciso y a la vez creativo, adaptable a las circunstancias siempre cambiantes de nuestros odios y afectos sustituyendo sólo el "deme más dinero" por un "deme más amor", "deme más sexo", "jódete", "vete de una puñetera vez", "déjame en paz", a gusto del escritor.