sábado, 29 de agosto de 2009

El peletero/Glosses: converses amb una sargantana (18)



17 Octubre 2008

26 de juny de 2008

Te'n recordes?

Tu no hi eres, però com si hi haguessis estat. En els bons i mals moments de la meva vida sempre t'he volgut al meu costat. En els mals i bons moments de la meva vida només tu m'has faltat. Però encara que no hi siguis permet-me, ben volguda sargantana, que et consulti que arran de la publicació de les “Cartes d'una Dama molt seriosa”, una bona amiga em va suggerir que seria molt adequat escriure també les d'un cavaller.

Jo vaig pensar que sí, però que més que un cavaller seriós haurien d'estar les “Cartes d'un cavaller elegant”, no em facis dir per què ni cóm d'aquest canvi, per què passar de la seriositat a la elegància?, no ho se dir, però alguna raó profunda i poderosa tinc que desconec.

Se m'ha acudit que podia començar de la mateixa manera que la Dama, inventant-me també com ella, una amiga imaginària a la que escric per fer-li saber i participar-li noticies meves, i saber les d'ella, si ella vol.

Però que, com “La Dama molt seriosa”, no existeix en realitat, només és un invent.

Et sembla bé?, ja ser que no és gaire original, però és el millor que se m'ha acudit.

Començaria així:

“Estimada amiga...,”

Quant anava a continuar m'interromps i em deixes anar que “quan és massa, fins i tot la calor del sol crema”.

Això ho deia Borges, et responc.

“I què més dona?”, contestes tu.

Penso que les sargantanes sabeu coses que els humans desconeixem, et dic.

Ara no sé si he de escriure aquesta carta o no, no ho sé. Em fas venir dubtes.

“Fes-ho”, em respons amb un to enfadat, “la dignitat no té res a veure amb l’amor”, sento que dius mentre te’n vas.

Em deixes perplex perquè tu no saps què és la dignitat ni l’amor.

TRADUCCIÓ AL CASTELLÀ

26 de junio

¿Te acuerdas?

Tú no estabas, pero como si hubieras estado. En los buenos y malos momentos de mi vida siempre te he querido a mi lado. En los malos y buenos momentos de mi vida solamente tú me has faltado. Pero aunque no estés, permíteme, querida lagartija, que te consulte que a raíz de la publicación de las “Cartas de una Dama muy seria”, una buena amiga me sugirió que sería muy adecuado escribir también las de un caballero.

Yo pensé que sí, pero más que las de un caballero serio habían de ser las “Cartas de un caballero elegante”. No quieras que diga por qué ni cómo de ese cambio, ¿por qué pasar de la seriedad a la elegancia? No sé decirlo, pero alguna razón profunda y poderosa tengo que desconozco.

Se me ha ocurrido que podía empezar de la misma manera, inventándome, también como ella, una amiga imaginaria a la que escribo para darle a conocer y participarle noticias mías, y saber las suyas, si ella quiere.

Pero que, como “La Dama muy seria”, no existe en realidad.

¿Te parece bien?, ya sé que no es muy original, pero es lo mejor que se me ha ocurrido.

Empezaría así:

“Querida amiga…,”

Cuando iba a continuar me interrumpes y me dices que “cuando es demasiado, incluso hasta el calor del sol quema”

Eso lo decía Borges, te respondo.

“¿Y qué más da?”, me respondes tú.

Pienso que las lagartijas sabéis cosas que los humanos desconocemos, te digo.

Ahora no sé si he de escribir esta carta o no, no lo sé. Haces que tenga dudas.

“Hazlo”, me respondes en un tono enfadado, “la dignidad no tiene nada que ver con el amor”, oigo que dices mientras te vas.

Me dejas perplejo porqué tú no sabes qué es la dignidad ni el amor.