Veni (25-04-2008)

Veni (25-04-2008)

Hi ha carrers, carrerons i avingudes, llocs i places amb fonts,

fresques i mullades per la pluja que el vent de ciutat bufa esquerp

com lluna xopa per la boira de nit, tèrbola i senyalada pels fanals.

Coloms grisos i negres que voleien per entre les mitges de seda

i ratolins que s’espanten pel soroll de les claus dels vigilants.

Les branques dels arbres fan ombra a la foscor i filtren el matí.

Les antenes dels tramvies llencen espurnes creuant salutacions

a les dones que fumen, i als homes que caminen i miren.

Fulles de plataner entre rius d’aigua argentada i estancada

lliscant claveguera avall, entre xiulets, botzines i bocins de flors.

El teu encant, la teva bellesa, tenen encantada a la ciutat que riu.

Cadernera de palau, ets la princesa del futur, i tu em cantes i jo ploro.

mentre s’acosta la nit, que aviat arribarà.

Un dolç petó del teu fill Albert

Peret (26-02-2008)

 

Peret (26-02-2008)

Hi ha turons assolellats amb boscos que el vent acarona suaument,

amb rossinyols entre les branques per damunt de rius d’aigua argentada.

Els animals parlants indiquen per on es va al mar.

Però també hi ha amples i llargues planes daurades de blat i panís,

on els migdies d’estiu es fonen com lava ardent amb els canals de rec.

Fruiters, horts i gallines dominant enmig de l’univers.

Les caderneres fan la migdiada, les sargantanes s’escalfen

i les formigues amigues tresquen esperant la llum de l’albada,

que aviat arribarà.

Li dic al meu pare: papa, dóna’m la mà i anem a llençar pedres al riu;

les fem saltar com patinadors experts, una i una altre vegada,

amb un préssec a la mà ell és un nen, i jo semblo una criatura.

i així seguim fent petar les trompetetes fetes de fulles de joncs

mentre s’acosta la nit, que aviat arribarà.

Pere, un dolç petó del teu fill Albert.