lunes, 20 de enero de 2014

La conxa i la perla



Les chemins qui vont à la mer
ont gardé, de notre passage,
des fleurs effeuillées et l'écho sous les arbres
de nos deux rires clairs.
Hélas des jours de bonheur,
radieuses joies envolées,
je vais sans retrouver traces dans mon coeur.
Chemins de mon amour,
je vous cherche toujours.
Chemins perdus, vous n'êtes plus
et vos échos sont sourds.
Chemins du désespoir,
chemins du souvenir,
chemins du premier jour,
divins chemins d'amour.
Si je dois l'oublier un jour,
la vie effaçant toute chose,
je veux dans mon coeur qu'un souvenir repose
plus fort que l'autre amour.
Le souvenir du chemin
Où, tremblante et toute éperdue,
un jour j'ai senti sur moi brûler tes mains.

Les chemins de l’amour. Jean Anouilh


--------------------------------

Els camins que van al mar
han guardat, del nostre pas,
flors desfullades i el ressò, sota els seus arbres,
del nostre riure clar.
Llunyans dies feliços,
radiant alegria esvaïda.
Marxo sense trobar el seu rastre en el meu cor.
Camins del meu amor,
us busco encara.
Camins perduts, ja no existiu
i els vostres ecos han emmudit.
Camins de la desesperança,
camins del record,
camins del primer dia,
Divins camins d'amor.
Si un dia he de oblidar,
doncs per fi la vida tot l’esborra,
vull que en el meu cor un record romangui
més fort que l'altre amor.
El record del camí
on, un dia
tremolosa i del tot abandonada,
vaig sentir sobre mi cremar les teves mans.

Els chemins de l'amour. Jean Anouilh

--------------------------------

Los caminos que van al mar
han guardado, de nuestro paso,
flores deshojadas y el eco, bajo sus árboles,
de nuestra risa clara.
Lejanos días felices,
radiante alegría desvanecida.
Marcho sin encontrar su rastro en mi corazón.
Caminos de mi amor,
os busco todavía.
Caminos perdidos, ya no existís
y vuestros ecos han enmudecido.
Caminos de la desesperanza,
caminos del recuerdo,
caminos del primer día,
Divinos caminos de amor.
Si un día he de olvidarle,
pues al fin la vida todo lo borra,
quiero que en mi corazón un recuerdo permanezca
más fuerte que el otro amor.
El recuerdo del camino
donde, un día
trémula y del todo abandonada,
sentí sobre mí arder tus manos.

Les chemins de l’amour. Jean Anouilh