Diari
de tardor (10)
Les
regles del joc.
En
moltes ocasions he parlat d’Harry G. Frankfut, un dels moralistes
nord-americans més importants, i d’un llibret seu deliciós titulat On
Bullshit, en català: xerrameca,
en el que podem llegir: "És
impossible mentir si un no creu conèixer la veritat. Produir xerrameca no
requereix aquesta convicció. Una persona que menteix està responent a la
veritat i en aquest sentit, és respectuosa amb ella. Però el xerraire no perquè no rebutja l'autoritat de la veritat, ni
s'oposa a ella. No li presta cap atenció en absolut. La xerrameca és pitjor enemic
de la veritat que la mentida."
Així
doncs, el mentider ens vol enganyar, el xerraire no, per això és molt més
perillós.
El
Peletero no és pas un blog polític, no ho és ni pretén ser-ho tampoc encara que
no sempre es pot defugir la política que ens atrapa fins i tot en la nostra
vida més quotidiana i íntima. I el sexe és, com tothom sap, una qüestió
clarament política, de poder, de consens i de pactes, d’harmonia i de rivalitat
mal i ben entesa, de regles de joc compartides o imposades, de generositat i
d’egoisme.
De
tangos, de xotis i, fins i tot, de sardanes o de ball de bastons.
En
el meu estimat blog eròtic, he vist publicats aquesta vegada uns quans bons
consells per practicar una satisfactòria masturbació a un home, un acte de
generositat i de noblesa exemplar: “Hi ha
moltes opcions diferents alhora de fer una masturbació més emocionant i
al·lucinant, (cal recalcar la paraula al·lucinant que fan servir) només has d'utilitzar alguns d'aquests
consells i barrejar-los amb una mica de la teva imaginació. Però sobre de tot,
diverteix-te veient les reaccions de la teva parella! (...) En primer lloc, hauràs de necessitar que el
membre de la teva parella es posi dur. Hi ha moltes maneres d'aconseguir això!.”
L’exposició dels consells continua amb unes quantes idees per posar dur el
membre de la teva parella. Si voleu saber quines són nomes cal que feu click en
l’enllaç titulat: Consells
bàsics per a fer grans masturbacions.
Carles
Sirera, en Zona Crítica de eldiario.es,
en el seu article titulat L’enemic
és la cultura, cita una reflexió de Wittgenstein que diu que: “si un grup de nens llança una pilota a un
desconegut amb l'esperança que la torni, aquest només la tornarà si coneix el
joc i és capaç d'entendre’l, però aquest coneixement només pot existir
mitjançant una cultura compartida.”
Fa
un temps escrivia també sobre La
ciutat de les mentides, un llibret d’en David Mamet on es citava una
anècdota, explicada per uns tals germans Bert i Bart Maverick en el seu propi
llibre, El pòquer segons els Maverick,
que deia: "Un foraster entra en una
partida de pòquer i lliga una escala de color. Aposta i posa tot el seu diners
a la taula. El seu adversari ensenya un dos, un quatre, un set, un nou i una
sota de diferents pals i comença a arrambar amb els diners. El nostre amic,
incrèdul, assenyala la seva escala de color i protesta. L'altre assenyala un
rètol a la paret que diu "2-4-7-9-sota fan un Gat Vell. El Gat vell guanya
a tot. ""
Segons
Mamet els germans Maverick conclouen que: “Cal
conèixer les regles. I que quan alguna cosa és massa bona per ser certa és que
no és certa.”
Jordi
Graupera ens parla de La fractura social
a rel de la demanda independentista catalana dient que en l’esquerda que
s’està inexorablement obrint es troba “la
demanda d’institucions que responguin a la realitat i no a la fantasia legal.”
La
realitat i l’absurd, el grotesc, més que la simple fantasia, sempre s’han cavalcat
com animals amb zel, ara, segons sembla, el candidat socialista a les properes
eleccions europees i a la Presidència de la Comissió, Martin Shulz ha afirmat
en el seu llibre, Europa,
la darrera oportunitat, que:
“Si la UE fos un Estat, fracassaria en el
tràmit de la seva pròpia sol·licitud d'admissió, perquè molts dels seus àmbits
no tenen estructures prou democràtiques." En aquest sentit fa gràcia
l’amenaça espanyola i europea que una Catalunya independent quedaria fora de la
UE, quan la mateixa UE, si s’apliqués a ella les seves pròpies regles, no
s’admetria en el club que ha creat i dirigeix. Una extraordinària volta de
cargol a la famosa frase d’en Groucho Marx: “mai formaria part d’un club que m’acceptés com a soci”.
El
blog eròtic del que parlo ens aconsella també que alhora de fer la masturbació a
un home no ens limitem només al penis: “Mentre
amb una mà acaricies el cap i el cos del penis, pots utilitzar l'altra mà i fer
massatges als testicles també. El joc en els testicles té una àmplia varietat
d'opcions com al penis. Pots tirar suaument de l'escrot, utilitza els teus dits
per fer-li pessigolles, o fins i tot fes servir la boca.”
La independència de Catalunya és massa bona per ser certa?, desconeixem els catalans les regles del joc?, som uns beneits? Espanya és xerraire o és mentidera? La Constitució espanyola, la llei de lleis, és un Gat vell?
La independència de Catalunya és massa bona per ser certa?, desconeixem els catalans les regles del joc?, som uns beneits? Espanya és xerraire o és mentidera? La Constitució espanyola, la llei de lleis, és un Gat vell?
Quines
són, doncs, les regles del joc?, li va preguntar al 1895 un cubà a un espanyol.
“Benetan nahi duzu jakin?” (*), li va
respondre l’espanyol al cubà.
(*)
Traduït del basc: “De debò ho vols saber?”
-----------------------------------------------------------------------------
Diario de otoño (10)
Las reglas del juego.
En muchas ocasiones he
hablado de Harry G. Frankfut, uno de los moralistas estadounidenses más
importantes, y de un librito suyo delicioso titulado On
Bullshit, en castellano: charlatanería, en el que podemos
leer: "Es imposible mentir si uno no
cree conocer la verdad. Producir palabrería no requiere esta convicción. Una
persona que miente está respondiendo a la verdad y en este sentido, es
respetuosa con ella. Pero el charlatán no porque no rechaza la autoridad de la
verdad, ni se opone a ella, no le presta ninguna atención en absoluto. La
charlatanería es peor enemigo de la verdad que la mentira."
Así pues, el mentiroso nos
quiere engañar, el charlatán no, por eso es mucho más peligroso.
El Peletero no es un blog
político, no lo es ni pretende serlo tampoco aunque no siempre se puede
soslayar la política que nos atrapa incluso en nuestra vida más cotidiana e
íntima. Y el sexo es, como todo el mundo sabe, una cuestión claramente política,
de poder, de consenso y de pactos, de armonía y de rivalidad mal y bien
entendida, de reglas de juego compartidas o impuestas, de generosidad y de
egoísmo.
De tangos, de chotis e,
incluso, de sardanas o de baile de bastones.
En mi querido blog erótico,
he visto publicados esta vez unos cuantos buenos consejos para practicar una
satisfactoria masturbación a un hombre, un acto de generosidad y de nobleza
ejemplar: "Hay muchas opciones
diferentes para hacer una masturbación más emocionante y alucinante, (cabe
recalcar la palabra alucinante) sólo debes utilizar algunos de estos consejos y
mezclarlos con un poco de tu imaginación. ¡Pero sobre todo, diviértete viendo
las reacciones de tu pareja! (... ) En primer lugar, deberás necesitar que el
miembro de tu pareja se ponga duro. ¡Hay muchas maneras de lograr esto!" La
exposición de los consejos continúa con unas cuantas ideas para poner duro el
miembro de tu pareja. Si desea saber cuáles son sólo hay que hacer click en el
enlace titulado: Consells
bàsics per a fer grans masturbacions.
Carlos Sirera, en Zona Crítica eldiario.es, en su artículo
titulado L’enemic
és la cultura, cita una reflexión
de Wittgenstein que dice que: "si un
grupo de niños lanza una pelota a un desconocido con la esperanza de que la devuelva, este sólo la devolverá si conoce el juego y es capaz de entenderlo,
pero este conocimiento sólo puede existir mediante una cultura compartida."
Hace un tiempo escribía
también sobre La
ciutat de les mentides, un librito de David
Mamet donde se citaba una anécdota, contada por unos tales hermanos Bert y Bart
Maverick en su propio libro, El póquer
según los Maverick, que decía: "un
forastero entra en una partida de póquer y liga una escalera de color. Apuesta
y pone todo su dinero en la mesa. Su adversario enseña un dos, un cuatro, un
siete, un nueve y una sota de diferentes palos y empieza a barrer con el dinero.
Nuestro amigo, incrédulo, señala su escala de color y protesta. El otro señala
un letrero en la pared que dice " 2-4-7-9-sota hacen un Gato Viejo. El
Gato viejo gana a todo.""
Según Mamet los hermanos
Maverick concluyen que: "Es
necesario conocer las reglas. Y que cuando algo es demasiado bueno para ser
cierto es que no es cierto".
Jordi Graupera nos habla de La fractura social
a raíz de la demanda independentista
catalana diciendo que en la grieta que se está inexorablemente abriendo se
encuentra "la demanda de
instituciones que respondan a la realidad y no a la fantasía legal."
La realidad y el absurdo, lo
grotesco, más que la simple fantasía, siempre se han cabalgado como animales en
celo, ahora, al parecer, el candidato socialista a las próximas elecciones
europeas y a la Presidencia de la Comisión, Martin Shulz, ha afirmado en su
libro, Europa,
la última oportunidad, que: "Si
la UE fuera un Estado, fracasaría en el trámite de su propia solicitud de
admisión, porque muchos de sus ámbitos no tienen estructuras suficientemente
democráticas." En este sentido hace gracia la amenaza española y
europea que una Cataluña independiente quedaría fuera de la UE, cuando la
propia UE, si se aplicara a ella sus propias reglas, no se admitiría en el club
que ha creado y dirige. Una extraordinaria vuelta de tuerca a la famosa frase
de Groucho Marx: "nunca formaría
parte de un club que me aceptara como socio".
El blog erótico del que
hablo nos aconseja también que al hacer una masturbación a un hombre no nos
limitemos sólo al pene: "Mientras
con una mano acaricias la cabeza y el cuerpo del pene, puedes utilizar la otra
mano y masajear los testículos también. El juego en los testículos tiene una
amplia variedad de opciones como el pene. Puedes tirar suavemente del escroto,
utiliza tus dedos para hacerle cosquillas, o incluso usa la boca."
¿La independencia de Cataluña es demasiado buena para ser cierta?, ¿desconocemos los catalanes las reglas del juego?, ¿somos unos tontos? ¿España es charlatana o es mentirosa? ¿La Constitución española, la ley de leyes, es un Gato viejo?
¿La independencia de Cataluña es demasiado buena para ser cierta?, ¿desconocemos los catalanes las reglas del juego?, ¿somos unos tontos? ¿España es charlatana o es mentirosa? ¿La Constitución española, la ley de leyes, es un Gato viejo?
¿Cuáles son, pues, las
reglas del juego?, le preguntó en 1895 un cubano a un español.
"Benetan nahi duzu
Jakin?" (*), le respondió el español al cubano.
(*) Traducido del vasco:
"¿De verdad lo quieres saber?”