Diari d’estiu (3)
No ens salvarà
ningú.
Un amic em ressalta,
com em fa sovint, l’article de l’Enric
Vila en el que afirma que Winston Churchill no ens salvarà, i em destaca el
darrer paràgraf.
Quan va començar el procés, teníem tots els
números per donar esperança a Occident i fins ara només hem contribuït a
augmentar el caos i la confusió. Mentre els polítics independentistes no
integrin el món al seu discurs, mentre no demostrin un mínim de curiositat pel paper de Rússia i de la Xina o per l’impacte
de la intel·ligència artificial en la política i en la guerra, anirem venuts i
no superarem el victimisme. Si només sabem aportar buidor i rituals
sentimentals al món, difícilment trobarem un lloc entre la resta de països.
I m’acaba dient
que malgrat la política de l’Estat d’Israel: El que ve a dir el Vila és difícil de repetir amb paraules i imatges
més senzilles. Els jueus que formen part o encapçalen l'elit intel·lectual del
món, fan això que diu, però sense la idea de tenir que o construir un estat al
darrera.
