miércoles, 13 de enero de 2016

QK (13-01-2014)


DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit




-------------------------------------

DAME LA MANO

Dame la mano que iremos por la orilla
muy cerca del mar
palpitando,
tendremos la medida de todas las cosas
sólo con decirnos que nos seguimos amando.

Las barcas lejanas y las de la arena
tomarán un aire fiel y discreto,
no nos mirarán;
mirarán nuevas rutas
con la mirada lenta del espectador distraído.
Dame la mano y cobija la mejilla
sobre mi pecho, y no temas a nadie.

Y las palmeras nos darán sombra.

Y las gaviotas bajo el sol que reluce
nos llevarán la sal que empapa,
al amor, toda cosa cerca del mar:
y yo, entonces, besaré tu mejilla;
y el beso nos llevará al juego de amar.

Dame la mano que iremos por la orilla
muy cerca del mar
palpitando;
tendremos la medida de todas las cosas
sólo con decirnos que nos seguimos amando.

Joan Salvat-Papasseit