martes, 28 de noviembre de 2017

Els altres africans, els substantius i els adjectius.




Diari de tardor (10)

Els altres africans, els substantius i els adjectius.

Si Catalunya és diversa i complicada no em puc arribar a imaginar com pot ser-ho Àfrica.

Una bona amiga meva, dolça com les aigües fangoses del Volta, que té a una filla vivint-hi, el gendre i els nets, ja m’ho diu, sort dels aparells d’aire condicionat que fan la vida possible en el caos. Possible per a qui?, li pregunto. 

Continuant amb les preguntes, sovint m’he demanat també què es devia sentir sent un pied noir, un d’aquells altres algerians que de cop i volta es van veure expulsats del que es pensaven i n’estaven convençuts que era el seu país, les seves ciutats i els seus barris. Els noiets africans que viuen ara a la França republicana per què no s’emocionen quan, en les circumstàncies del moment, han de fer veure que canten la Marsellesa?, ho fan igual com ho fa la senyora Arrimadas quan canta, o no canta, els Segadors?

Jordi Galves reclamava l’altre dia la participació ciutadana com una condició totalment necessària per a la defensa de causes justes, des de la introducció de l’os als Pirineus, passant pel reciclatge de residus o la igualtat i respecte entre homes i dones, gais i lesbianes. També per a la defensa de la llengua catalana que, segons ell, molts ciutadans negligeixen fins l’extrem que afirma: “Si la llengua catalana és un patrimoni col·lectiu però en la pràctica només els catalanoparlants se’n preocupen i la defensen, ¿quina convivència tenim, més enllà de les aparences? ¿Quina solidaritat real hi ha cap als catalanoparlants per part dels seus compatriotes més enllà de la xerrameca? Ara que Ciutadans i el Partit Popular volen, d’una manera o una altra, eliminar ben aviat l’escola catalana i la protecció social del català ¿quin ajut tindrem per part dels que no són sobiranistes? ¿Què passarà quan tanquin tevetrès i les altres emissores de la Generalitat?Els catalans que no consideren la defensa del català com una causa justa tenen algun adjectiu especial que acompanyi el substantiu de català?

Però jo, en realitat, volia parlar d’art i no pas dels altres algerians, francesos, o catalans, malgrat el títol de la meva entrada que només és un ham amb un fil i una canya. Un fil que ens parla de la vida i dels colors i sons del món en un món cacofònic de color xocolata que anticipa el futur. El futur en particular que no pas el futur en general. El futur que et mata com ho fa una septicèmia sobtada. És en aquest moment, quan ignores què t’està passant fora de saber que t’estàs morint, que ho barreges tot i no entens res. Qualsevol pintor sap que els colors ben mesclats donen el negre perquè la pintura té el do de convertir la vida en art o l’art en la vida.

Aquest punk neoafricà i afrikaner és revelador de la vida africana d’uns africans blancs que segurament ens estan donant alguna lliçó sense saber-ho nosaltres. Lliçó d’art i de la gran moral que sempre hi ha amagada en els gestos, en les formes i els colors del món que no són pas només els colors de la natura, sinó també els colors de les coses que no en tenen. El punk en general i l’africà en particular són manierismes barrocs que continuen fixant, com ho feia el barroc del segle XVII, el centre de tot en el cos. Per què? Perquè el cos és sucre en aigua i la temperatura tendeix irremissiblement al zero absolut o, fins i tot, molt més enllà, allà on tots els substantius tenen l’adjectiu que els correspon.