Veni (25-04-2008)
fresques i mullades per la pluja que el vent de ciutat bufa esquerp
com lluna xopa per la boira de nit, tèrbola i senyalada pels fanals.
Coloms grisos i negres que voleien per entre les mitges de seda
i ratolins que s’espanten pel soroll de les claus dels vigilants.
Les branques dels arbres fan ombra a la foscor i filtren el matí.
Les antenes dels tramvies llencen espurnes creuant salutacions
a les dones que fumen, i als homes que caminen i miren.
Fulles de plataner entre rius d’aigua argentada i estancada
lliscant claveguera avall, entre xiulets, botzines i bocins de flors.
El teu encant, la teva bellesa, tenen encantada a la ciutat que riu.
Cadernera de palau, ets la princesa del futur, i tu em cantes i jo ploro.
mentre s’acosta la nit, que aviat arribarà.
Un dolç petó del teu fill Albert
