sábado, 31 de agosto de 2013

El Peletero/La nitroglicerina, el mar, el penis i la poesia.



Diari d’estiu (6)

La nitroglicerina, el mar, el penis i la poesia.

Que un home es baixi els pantalons i els calçotets en un escenari d’una sala d’actes plena a rebentar no és pas cap novetat ni res d’estrany avui en dia.

Que mostri una perfecta erecció al públic, i que es passegi per la platea mostrant-la orgullós i convidant als espectadors a tocar-li el membre per calibrar la qualitat de la trempada, tampoc.

Explicat així, però, hom pot pensar que aquesta exhibició descriu alguna mena d’espectacle eròtic quan la realitat narrada correctament diu que no, ans el contrari.

L’escena que comento va formar part d’una conferència mèdica impartida per un dels inventors de la Viagra, Giles Brindley que, en les seves investigacions inicials, no tenia a ningú altre -a cap conillet (valgui l’expressió) o ratolí- amb el que experimentar que ell mateix.

L’escena està perfectament explicada aquí.

A més, s’ha de dir, que un dels components actius, la nitroglicerina no afectava inicialment a l’estudi del fal·lus masculí i les seves grans i extraordinàries virtuts, sinó al cor humà en general i les angines de pit.

Aquesta, com tothom sap, és una casualitat poètica típica en la ciència, i omple l’anècdota d’encís a l’enllaçar metafòricament dues coses que en aparença, tal i com senyala l’anatomia, no tenen pas res a veure: un penis i un cor, però que la pràctica i l’experiència diària ens diu que són gairebé el mateix, pot semblar rar, però no ho és. Com deia Palau i Fabre, els homes ploren pel penis, no pas pels ulls.

La tristor del meu amic al que ha abandonat la seva novia ho mostra ben clarament.

Sigui com sigui, gràcies als efectes positius per a la humanitat de la Viagra o perquè una casualitat poètica em porta a l’altre, recordo que l’Alexander Fleming va morir l’any que jo vaig venir al món i que gràcies a la penicil·lina no sóc cec de naixement.

La meva segura ceguera -de no existir la penicil·lina- no té ja cap mena d’importància a aquestes alçades, però m’ha vingut al cap de sobte, d’una manera espontània com un record infantil o una erecció involuntària, incontrolable.

Ha succeït practicant meditació no transcendental, fent el mandrós, simplement contemplant a l’hora baixa el mar immens ara que s’està acabant l’estiu i que també, una classe especial de metges, que així diuen que s’anomenen, recepten beure la seva aigua per guarir malalties. En tot cas, això, beure’s l’aigua de mar, avui en dia, tampoc té ja res d’estrany ni és pas cap novetat.

-----------------------------

Diario de verano (6)

La nitroglicerina, el mar, el pene y la poesía

Que un hombre se baje los pantalones y los calzoncillos en un escenario de una sala de actos llena a rebosar no es ninguna novedad ni nada extraño hoy en día.

Que muestre una perfecta erección al público, y que se pasee por la platea mostrándola orgulloso e invitando a los espectadores a tocarle el miembro para calibrar la calidad del empinamiento, tampoco.

Explicado así, sin embargo, se puede pensar que esta exhibición describe algún tipo de espectáculo erótico cuando la realidad narrada y explicada correctamente dice todo lo contrario.

La escena que comento formó parte de una conferencia médica impartida por uno de los inventores de la Viagra, Giles Brindley que, en sus investigaciones iniciales, no tenía a nadie -a ningún conejito (valga la expresión) o ratón- con el que experimentar excepto él mismo.

La escena está perfectamente explicada aquí.

Además, hay que decir, que uno de los componentes activos , la nitroglicerina no afectaba inicialmente al estudio del falo masculino y sus grandes y extraordinarias virtudes, sino al corazón humano en general y las anginas de pecho.

Esta, como se sabe, es una casualidad poética típica en la ciencia, y llena la anécdota de encanto al enlazar metafóricamente dos cosas que en apariencia, tal y como señala la anatomía, no tienen nada que ver: un pene y un corazón, pero que la práctica y la experiencia diaria nos dice que son casi lo mismo, puede parecer raro, pero no lo es. Como decía Palau i Fabre, los hombres lloramos por el pene, no por los ojos.

La tristeza de mi amigo al que ha abandonado su novia lo muestra claramente.

Sea como sea, gracias a los efectos positivos para la humanidad de la Viagra o porque una casualidad poética me lleva a otra, recuerdo que Alexander Fleming murió el año que yo vine al mundo y que gracias a la penicilina no soy ciego de nacimiento.

Mi segura ceguera -de no existir la penicilina- no tiene ya ninguna importancia a estas alturas, pero me ha sobrevenido de repente, de una manera espontánea como un recuerdo infantil o una erección involuntaria, incontrolable.

Ha sucedido practicando meditación no trascendental, es decir,  haciéndome el perezoso, simplemente contemplando a media tarde el mar inmenso ahora que se está acabando el verano y que también, una clase especial de médicos, que así se dicen llamar, recetan beber su agua para curar enfermedades. En todo caso, eso, beberse el agua de mar, hoy en día, tampoco tiene ya nada de extraño ni es ninguna novedad.