Perfectament recordo que
venies
pel camí de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t'esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carreró
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d'un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l'esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.
pel camí de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t'esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carreró
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d'un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l'esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.
Perfectament recordo. Joan Vinyolí
---------------------------------------------------------------------
Perfectamente recuerdo que venías
por el camino de la mar, con fuego en los ojos,
cuando me viste en la oscuridad donde te esperaba.
Sin decir nada fuimos a un callejón
del viejo arrabal, terroso y pedregoso y escarpado
y, allí, contra la tapia de un huerto nos abrazamos
bajo la noche, de prisa, no sea que nos viera alguien;
y cuando el gozo fue cazado hasta el espasmo
salí de tu cuerpo y nos separamos rápidamente,
y más tarde nos encontramos y nos miramos como si fuéramos
otros, ya para siempre unidos.
Perfectamente recuerdo. Joan Vinyoli