martes, 14 de julio de 2015

Efemèrides.

Christopher Lee                                                    Omar Sharif

Diari d’estiu (7)

Efemèrides.

Les efemèrides són una llista impresa i ordenada d’esdeveniments normalment astronòmics que es denominen també almanacs.

El 7 de juny passat va morir Christopher Lee als 93 anys d’edat, i ja fa més d’onze que el rover Opportunity es passeja per Mart, exactament des del 25 de gener del 2004. Tant l’un com l’altre han viscut molt més del que era previsible i probable en un principi, quedant-li al petit robot marcià encara energies per a no se sap quan, de moment ja porta recorreguda la distància  exacte d’una marató olímpica, ningú es pensava que podés arribar tan lluny.

La setmana passada, als 83 anys d’edat,  també va morir l’Omar Sharif que enamorava a totes les noies entre elles a la meva mare. No m’estranya que ho fes amb aquelles dues brases enceses als seus ulls negres, lleugerament enfonsats i una mica plorosos; una mirada humida com la d’un pou del desert del Sinaí. Un home guapo amb una bellesa tendra i dolça, absolutament masculina i gens ofensiva, una bellesa que no violentava ni a les dones ni als homes.

Avui, 14 de juliol, els francesos celebren la seva Festa Nacional, però avui també, nou anys després del seu enlairament, la sonda New Horizons arriba al sistema Plutó/Caront per després perdre’s més enllà, cap el Cinturó de Kuiper i el Núvol d’Oort on qui sap si l’està esperant Christopher Lee fumant-se un havà.

Els fets i les circumstàncies de la vida quotidiana lluny de la heliopausa, indret on quasi no bufa el vent solar frenat sobtadament per la matèria interestel·lar, són més estranys, interessants i sorprenents que la més al·lucinada pintura de Dalí, gran pintor català que les ments perverses com la meva sospiten que estava secretament en nòmina de Walt Disney. Avui en dia el famós Gos andalús de Buñuel, Dalí i Lorca ja no em sembla pas altra cosa que un inofensiu conte infantil per a adults amb la síndrome de Peter Pan, el terror és això, el monstre és aquest: Peter Pan, el pitjor i el més perillós de tots els aliens.

A les tres de la matinada, però, qui necessita del surrealisme o de la fantasia quan em dedico a matar mosquits amb les mans? M’envaeixen a mils buscant el llum del meu escriptori i jo els caço al vol; sembla que estigui aplaudint a un fantasma o celebrant una efemèride a deshora. Cal remarcar que a Mart no hi ha mosquits i que el fum dels bons havans com el que fuma en Christopher Lee a la fotografia els allunya com les fogueres als llops. Omar Sharif, en canvi, més elegant que la majoria i famós també per haver estat un extraordinari jugador de bridge, utilitzava un espantamosques fet de pels de cua de camell igual que els de cavall es fan servir per a les cordes dels arcs dels violins.

Ja dic, qui necessita del surrealisme o de la fantasia estrambòtica mentre hi hagi planetes, estrelles del cinema i mosquits, i a aquestes hores de la nit tan intempestives i caloroses tot estigui encara per descobrir i explicar?

---------------------------------

Diario de verano (7)

Efemérides.

Las efemérides son una lista impresa y ordenada de eventos normalmente astronómicos que se denominan también almanaques.

El 7 de junio pasado murió Christopher Lee a los 93 años de edad, y ya hace más de once que el rover Opportunity se pasea por Marte, exactamente desde el 25 de enero de 2004. Tanto el uno como el otro han vivido mucho más de lo que era previsible y probable en un principio, quedándole al pequeño robot marciano aún energías para no se sabe cuándo, de momento ya lleva recorrida la distancia exacta de una maratón olímpica, nadie pensaba que pudiera llegar tan lejos.

La semana pasada, a los 83 años de edad, murió también Omar Sharif que enamoraba a todas las chicas entre ellas a mi madre. No me extraña que lo hiciera con aquellas dos brasas encendidas en sus ojos negros, ligeramente hundidos y un poco llorosos; una mirada húmeda como la de un pozo del desierto del Sinaí. Un hombre guapo con una belleza tierna y dulce, absolutamente masculina y nada ofensiva, una belleza que no violentaba ni a las mujeres ni a los hombres.

Hoy, 14 de julio, los franceses celebran su Fiesta Nacional, pero hoy también, nueve años después de su despegue, la sonda New Horizons llega al sistema Plutón / Caronte para luego perderse más allá, hacia el Cinturón de Kuiper y la Nube de Oort donde quién sabe si la está esperando Christopher Lee fumándose un habano.

Los hechos y las circunstancias de la vida cotidiana lejos de la heliopausa, lugar donde casi no sopla el viento solar frenado repentinamente por la materia interestelar, son más raros, interesantes y sorprendentes que la más alucinada pintura de Dalí, gran pintor catalán que las mentes perversas como la mía sospechan que estaba secretamente en nómina de Walt Disney. Hoy en día el famoso Perro andaluz de Buñuel, Dalí y Lorca ya no me parece más que un inofensivo cuento infantil para adultos con síndrome de Peter Pan, el terror es eso, el monstruo es este: Peter Pan, el peor y el más peligroso de todos los aliens.

A las tres de la madrugada, sin embargo, ¿quién necesita del surrealismo o de la fantasía cuando me dedico a matar mosquitos con las manos? Me invaden a miles buscando la lámpara de mi escritorio y yo los cazo al vuelo; parezco estar aplaudiendo a un fantasma o celebrando una efeméride a destiempo. Hay que remarcar que en Marte no hay mosquitos y que el humo de los buenos habanos como el que fuma Christopher Lee en la fotografía los aleja como las hogueras a los lobos. Omar Sharif, en cambio, más elegante que la mayoría y famoso también por haber sido un extraordinario jugador de bridge, utilizaba un espantamoscas hecho de pelos de cola de camello igual que los de caballo se utilizan para las cuerdas de los arcos de los violines.

Ya digo, ¿quién necesita del surrealismo o de la fantasía estrambótica mientras haya planetas, estrellas de cine y mosquitos, y a estas horas de la noche tan intempestivas y calurosas todo esté aún por descubrir y explicar?



Paisatges de Mart fotografiats per la sonda Opportunity