jueves, 25 de abril de 2013

El Peletero/Veni (25-04-2008)



Benvinguda

-------------------------------------------

T’HE DONAT EL NOM MÉS BELL...
 
T’he donat el nom més bell
i un llac on el temps s’endinsa
t’he vestit de dubtes
i una certesa profunda

 
amor que amb la nit
desgranes la llum
del collar dels dies

 
t’he donat el nom més bell
i un camí obert d’escuma

 
amor sense nom
on el temps s’endinsa i nia
 


Anna MONTERO, Arbres de l'exili, Ed. Gregal, València, 1988. 

---------------------------------------------------------------------------------

De gran era petita i grassoneta. De jove cintura d’abella. I els seus ulls..., els seus ulls eren magnífics. Vull llegir les cartes que m’escrivia, i quan miro aquests signes vius m’espanto, i quan miro alguna fotografia seva sé que pensa en mi. Les últimes hores em cridava perquè sabia que no ens tornaríem a veure. Arribarà a temps? A reveure? Per quin nom l’estimaré? Benvingut Albert, adéu Albert. Què sols estem els dos, tu en la teva terra i jo en la meva habitació. Jo, una mica mort entre els vius, i tu una mica viva entre els morts. En aquest moment somrius contenta perquè em fa una mica menys de mal el cap. No pateixis, estic en bona companyia, i tu també ho estàs. Bonica, simpàtica i dolça. Sempre rosa d’Abril.

---------------------------------------------------------------------------------