Hemeroteca pelletera
Bárbara Kruguer.
Corre per casa un exemplar, el 3er volum de la “col·leció 10 X 14”, dedicat a Bàrbara
Kruger. Nosaltres tenim el número 80 d’una edició de 100. És un llibre artesanal,
petit, 10,5 x 14,5 cm. que es va publicar el desembre de l’any 1992 a Barcelona.
Els seus editors foren: Xavi Capmany, Carlos Díaz i Jaume Pujagut. És
d’agrair la nota final d’ells que diuen: “Preguem
la difusió d’aquest llibre total o parcialment, citant la seva procedència. El
contingut pot ser copiat o reproduït per qualsevol mitjà elèctric, químic,
mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o be per a inventar”.
Copiem i inventem, doncs, que ni la còpia ni la invenció poden viure l’una
sense l’altre i a l’inrevés.
Ara que està tan de moda pintar a les parets frases i sentències que ens
facin reflexionar i il·luminin la nostra vida gris i fosca, una vida ignorant i
alienada es bo recordar a una bona artista gràfica que en la millor tradició del
cartellisme, l’humor àcid dels acudits periodístics, de la pintura pop, que beu
de les fonts gràfiques contemporànies i que amb una voluntat transgressora ha
acabat com tothom, adornant no les parets del carrers sinó la dels museus.
Sincerament -per fer cas de la mateixa lliçó que intenta impartir la
senyora Kruger amb les seves sentències-, massa soroll per ser tristament engolida
pel sistema.
El llibret diu:
“Bàrbara Kruger, nascuda al 1945 a Network, Nova Jersey,
és una de les artistes més notòries de la recent història de l’art
contemporani. El seu treball s’inscriu en l’anomenat “nou art conceptual americà”, i ha estat presentada a Barcelona en
l’exposició col·lectiva, realitzada l’any 1986, sota el nom de L’Art i el seu Doble. Panorama de l’Art a
Nova York”.
La seva obra s’ha vist clarament
influenciada pel seu període de treball com a dissenyadora gràfica, en
l’editorial Condé Nast Publications (1965-1969). Bàrbara Kruger afronta el seu
treball aprofitant la contundent eficiència del llenguatge publicitari, i utilitza
les eines del control polític i econòmic per tal de fer-nos reflexionar,
mitjançant el dubte, sobre els conflictes presents en la cultura actual. La
rotunditat expressiva de la imatge fotogràfica acompanyada d’un seriós ús del
llenguatge configuren, en l’obra de Bàrbara Kruger, un binomi verbal-visual que
determina una crítica ideològica absenta de categorismes. Aquest perspicaç
element crític s’articula com a valor característic de la seva obra, i
s’endinsa –nocivament- en l’anòmala anestèsia col·lectiva que defineix la
nostra contemporaneïtat. És per tot això, i marcant un paral·lelisme emotiu,
que aquest tercer llibre de la col·lecció “deu
per catorze” vol homenatjar a Petra Kelly, morta
tràgicament aquesta darrera tardor”.
Per a mi, el valor més interessant de l’obra de la Bárbara Kruger és que
aquest binomi verbal–visual (típic del cartellisme) que fa servir la fotografia
i les tècniques gràfiques de la publicitat construeix un artefacte impossible
però versemblant (el seu pseudo doble) i que en aquest sentit, només en aquest,
compleix el que pretén, que no és pas altre cosa que el miris i que el miris amb
tot el que això significa que, val a dir, és molt.
Cal també reflexionar sobre la fotografia de la sra. Kruger, la del nadó entre unes cames adultes i
la frase “free love”, i saber que no seria possible fer-la, ni molt menys publicar-la, avui
dia. Però la dècada dels vuitanta era una altra i la dissonància entre ella i
el present ens mostra que els revolucionaris tampoc són el que eren encara que
sempre han tingut vocació de capellans amb pistola.
------------------------------------------
Hemeroteca peletera
Bárbara Kruguer.
Corre por casa un ejemplar,
el 3er volumen de la "col·leció 10 X 14", dedicado a Bárbara
Kruger. Nosotros tenemos el número 80 de una edición de 100. Es un libro artesanal,
pequeño, 10,5 x 14,5 cm. que se publicó en diciembre de 1992 en Barcelona.
Sus editores fueron: Xavi
Capmany, Carlos Díaz y Jaume Pujagut. Es de agradecer la nota final de ellos
que dicen: "Rogamos la difusión de
este libro total o parcialmente, citando su procedencia. El contenido puede ser
copiado o reproducido por cualquier medio eléctrico, químico, mecánico, óptico,
de grabación, de fotocopia o bien para inventar".
Copiemos e inventemos, pues, que ni la copia ni la invención pueden vivir la una sin la otra y viceversa.
Ahora que está tan de moda
pintar en las paredes frases y sentencias que nos hagan reflexionar e iluminen
nuestra vida gris y oscura, una vida ignorante y alienada es bueno recordar a
una buena artista gráfica que en la mejor tradición del cartelismo, el humor
ácido de los chistes periodísticos, de la pintura pop, que bebe de las fuentes
gráficas contemporáneas y que con una voluntad transgresora ha terminado como
todos, adornando no las paredes de las calles sino la de los museos.
Sinceramente -para hacer caso
de la misma lección que intenta impartir la señora Kruger con sus sentencias-,
demasiado ruido para tan pocas nueces y ser tristemente engullida por el
sistema.
El librito dice:
"Bárbara Kruger, nacida en 1945 en Network, Nueva Jersey, es una de las
artistas más notorias de la reciente historia del arte contemporáneo. Su
trabajo se inscribe en el llamado "nuevo
arte conceptual americano", y ha sido presentada en Barcelona en la
exposición colectiva, realizada en 1986, bajo el nombre de El Arte y su Doble. Panorama del Arte en Nueva York".
Su obra se ha visto claramente influenciada por su
periodo de trabajo como diseñadora gráfica, en la editorial Condé Nast
Publications (1.965-1.969). Bárbara Kruger afronta su trabajo aprovechando la
contundente eficiencia del lenguaje publicitario, y utiliza las herramientas
del control político y económico para hacernos reflexionar, mediante la duda,
sobre los conflictos presentes en la cultura actual. La rotundidad expresiva de
la imagen fotográfica acompañada de un serio uso del lenguaje configuran, en la
obra de Bárbara Kruger, un binomio verbal-visual que determina una crítica ideológica
absenta de categorismos. Este perspicaz elemento crítico articula como valor
característico de su obra, y se adentra -nocivamente- en la anómala anestesia
colectiva que define nuestra contemporaneidad. Es por todo ello, y marcando un
paralelismo emotivo, que este tercer libro de la colección "diez por
catorce" quiere homenajear a Petra Kelly, muerta
trágicamente este pasado otoño".
Para mí, el valor más
interesante de la obra de Bárbara Kruger es que ese binomio verbal-visual
(típico del cartelismo) que utiliza la fotografía y las técnicas gráficas de la
publicidad construye un artefacto imposible pero verosímil (su pseudo doble) y
que en este sentido, sólo en este, cumple lo que pretende, que no es otra cosa
que lo mires y que lo mires con todo lo que ello significa que, hay que decirlo,
es mucho.
Cabe también reflexionar sobre la fotografía de la sra. Kruger, la del bebé entre unas piernas adultas y la frase "free
love", y saber que no sería posible hacerla, ni mucho menos publicarla, hoy en día. Pero
la década de los ochenta era otra y la disonancia entre ella y el presente nos
muestra que los revolucionarios tampoco son lo que eran aunque siempre han tenido vocación de sacerdotes con
pistola.
