miércoles, 2 de septiembre de 2009

El peletero/Glosses: converses amb una sargantana (21)



28 Octubre 2008

1 de juliol de 2008

Ara a casa meva hi porto llibres d'una altra casa que també va ser la meva.

Que també és la meva.

Una encara més recordada, una on l'aigua era beneita i els nens reien a la panxa del bou. Una casa més petita, on no neva ni plou.

Una casa on també hi va néixer una nena, que no es deia ni Marina ni tampoc havia nascut a les Filipines, una que té bigues de fusta com si fos la caseta de l’arbre, la caseta del niu i de l'ou, la caseta del fons del mar. On les rajoles de terra fan cintes i dibuixen sanefes, i on la mare cantava al sol.

Estic de mudança, i no estic de dol. Tragino papers, pintures, dibuixos, màscares, i llibres de mil colors i de mil grandàries, de mil olors i de cent mil fondàries.

Mentre somio sol transporto de mil maneres moltes menes de consol, des de la cova del tresor d'Alí Babá a la d'Edmond Dantés, del segon segona a la del cinquè tercera.

En cada prestatgeria hi ha sorpreses, en cada cadira t'hi trobes el sol, rubís gegantins i maragdes, lapislàtzulis i safirs, diamants irisats, transparents i aureolats, perles naturals, òpals enormes, coralls vermellosos i ònix negres com les ànimes d'alguns mortals.

Meravelles i cofres plens de records inigualables, de vides viscudes i de miralls, de vides mortes i d'estralls.

Fotografies i pel•lícules de viatges, cartells, figures i moltes imatges, de paper, de fusta i de fang.

Petxines, closques buides i dins de les “caracoles” el so de totes les ones. L’olor de les mil i una nits i de l'un i mil neguits.

Revistes, diaris, i les fotografies d'algunes noies i els seus meravellosos pits.

Amigues o estranyes, vestides o nues, perquè tant dóna cóm es comença, sempre tots acabem de la mateixa manera.


(Bettie Page, Playmate gener 1955)


TRADUCCIÓ AL CASTELLÀ

1 de julio de 2008

Ahora a mi casa llevo libros de otra casa que también fue la mía.

Que también es la mía.

Todavía más recordada, donde el agua era bendita y lo niños reían dentro de la barriga del buey. Una casa más pequeña donde ni nieva ni llueve.

Una casa dónde nació también una niña, que no se llamaba Marina ni tampoco era de Filipinas. Que tiene vigas de madera como si fuera la casita del árbol, la casita del nido y el huevo, la casita del fondo del mar. Donde las baldosas del suelo dibujan cintas y cenefas, y donde mamá cantaba al sol.

Estoy de mudanza, y no estoy de duelo. Acarreo papeles, pinturas, dibujos, máscaras, y libros de mil colores y de mil tamaños, de mil olores y de cien mil honduras.

Mientras sueño solo transporto mil maneras de consuelo de la cueva del tesoro, la de Alí Babá, la de Edmond Dantés.

En cada estantería hay sorpresas, en cada silla te encuentras el sol, rubíes gigantes y esmeraldas, lapislázulis y zafiros, diamantes irisados, transparentes y aureolados, perlas naturales, ópalos enormes, corales rojizos y ónices negros como las almas de algunos mortales.

Maravillas y cofres llenos de recuerdos inigualables, de vidas vividas y de espejos, de vidas muertas y de estragos.

Fotografías y películas de viajes, carteles, figuras y muchas imágenes, de papel, de madera y de fango.

Caracolas, caparazones vacíos y el sonido de las mil y una noches, de la una y mil desazones.

Revistas, periódicos, y las fotografías de algunas muchachas y sus atractivos senos.

Amigas o extrañas, vestidas o desnudas, porque tanto da cómo se empieza, siempre todos terminamos igual.