viernes, 16 de abril de 2010

El peletero/Glosses: converses amb una sargantana (29)


30 Diciembre 2009

“En aquesta ocasió no es trobava davant meu per veurem plorar desconsolat. No hi havia ningú que el dugués al llit i l’allités. No hi havien més paraules que les dites enfront de la paret, ja no podia contemplar els seus ulls de cadernera que em miraren per primera vegada. No hi eren ni ell ni ella per confortar-me amb les seves ferides, les seves nafres i les seves mirades sorpreses i tristes. No podia amagar-me darrere els seus pijames, els seus bolquers i la seva necessitat. No hi havia res més que la meva soledat i el meu estupor. A mi també m’havien partit en dos, la cara i el ventre, cap agulla travessava el meu cos i encara ningú m’havia cosit els meus mil monyons ni les meves dues meitats.

Hi ha quelcom en mi que em mata i em manté viu, no hi ha l’un sense l’altre, no puc deixar d’escriure ni tampoc puc evitar de morir-me amb tu al fer-ho.

Les presents paraules no són cap carta elegant, són només un crit, és la teva mort de sirena, és el teu cos de dona, es el teu rostre d’home, és el ganivet de l’àngel que abat el xiprer, és l’aroma de la meva sang i el meu revés”.

----------------------------------------------

Traducció:

“En esta ocasión no se encontraba delante de mí para verme llorar desconsolado. No había nadie que lo llevara a la cama y lo arropara. No habían más palabras que las dichas frente a la pared, ya no podía contemplar sus ojos de jilguero que me miraron por primera vez. No estaban ni él ni ella para confortarme con sus heridas, sus llagas y sus miradas sorprendidas y tristes. No podía esconderme detrás de sus pijamas, sus pañales y su necesidad. No había nada más que mi soledad y mi estupor. A mí también me habían partido en dos, la cara y el vientre, ninguna aguja traspasaba mi cuerpo y nadie todavía había cosido mis mil muñones y mis dos mitades.

Hay algo que me mata y me mantiene vivo, no hay lo uno sin lo otro, no puedo dejar de escribir ni tampoco puedo evitar morirme contigo al hacerlo.

Las presentes palabras no son ninguna carta elegante, son solamente un grito, es tu muerte de sirena, es tu cuerpo de mujer, es tu rostro de hombre, es el cuchillo del ángel que abate al ciprés, es el aroma de mi sangre y mi revés.”