miércoles, 26 de agosto de 2009

El peletero/Glosses: converses amb una sargantana (15)



7 Octubre 2008

19 de juny

Sempre t’agrada que et llegeixi poesia en la que hi trobis plaer i dolor. Dius que les poesies semblen records, però això és el que encara no saps si t’agradaria tenir, records de debò. Em dius que tu ja tens el teu dolor i el teu plaer, i que la poesia és una altra cosa, que les poesies que et llegeixo són els teus records.

Escolta doncs el poema Nº IX, titulat “Una darrera confessió” de “Una jove i vella dona” de Yeats. L’he triat a l’atzar. És una dona gran que recorda un dels amants que va tenir en altres temps. És a prop de la mort i aquesta és sempre una circumstància que fa confessar secrets i dir veritats.

Diu:

Qui va ser l’alegre noi que més em va agradar
de tots el els que van jeure amb mi?
Responc que la meva ànima vaig entregar
i en el dolor vaig estimar,
però gran plaer em va donar aquell noi
al que vaig estimar físicament.

Lliure del cèrcol dels seus braços
reia al pensar que era tal la seva passió
que ell imaginava que jo entregava l’ànima
quan només havia contacte de cossos,
i reia sobre el seu pit al pensar
que igual entrega hi ha entre besties.

Vaig donar el que altres donaren,
després de treure’s la roba,
però quan aquesta ànima del cos es despulli
i nua vagi cap al nu,
aquell a qui va trobar, trobarà allí dins
el que ningú altre coneix,

I donarà el que és seu i prendrà el seu
i regirà per dret propi;
i encara que estimà en el dolor
tant s’aferra i es tanca,
que cap au diürna
gosarà extingir tal delit.

Em dius que no comprens la part final. El mateix em passa a mi, el darrer vers no l’entenc, no sé què vol dir. En tot cas, com diuen els italians, “traduttore, traditore”, així dons és millor recorre i llegir l’original.

William Butler Yeats, deia:

IX
A LAST CONFESSION

WHAT lively lad most pleasured me
Of all that with me lay?
I answer that I gave my soul
And loved in misery,
But had great pleasure with a lad
That I loved bodily.

Flinging from his arms I laughed
To think his passion such
He fancied that I gave a soul
Did but our bodies touch,
And laughed upon his breast to think
Beast gave beast as much.

I gave what other women gave
"That stepped out of their clothes.
But when this soul, its body off,
Naked to naked goes,
He it has found shall find therein
What none other knows,

And give his own and take his own
And rule in his own right;
And though it loved in misery
Close and cling so tight,
There's not a bird of day that dare
Extinguish that delight.

Como no saps anglès, em preguntes altre volta per la Dama, tot dient-me que t’agrada la musicalitat britànica, aquesta èmfasi afectada que a ells tant els hi llueix.

Sí, és cert, ha de ser molt intel•ligent i subtil un poble que inventa una llengua on la paraula “love” es quasi idèntica en la seva fonètica a “laugh”.

El conte és una exageració, estimada sargantana, una hipèrbole. De què? De moltes coses, començant per l’absurd del matrimoni i la fidelitat conjugal, i en ella, naturalment, la sexual, com crec que ho esmenta sense dir-ho, la “vella Dama” de Yeats.

També d’aquesta sinceritat que es demanda als conjugues. A ambdós els acaben sempre unint altres coses i no aquesta obertura d’ànimes. L’amor i el sexe són com un frontó, la pilota torna sempre i al final no te’n pots desempallegar d’aquest o aquesta que viu amb tu, i acabes com en un principi, parlant només de lampisteria, però ara sense gràcia.

Això obliga a mantenir les aparences, respecte als altres, i, el que és pitjor, entre ells mateixos.

Però la Dama, la meva, assoleix una cosa curiosa, no foragita el sexe, el sublima al sublimar un amant. Hagués pogut triar-ne un de real, un de debò, però tard o d’hora sempre hagués acabat per defraudar-la, per decebre’s ambdós, l’un a l’altre. Inventant-se’l evita el fracàs i així també aconsegueix ser eròtica i extraordinàriament carnal, pornogràfica. Teràpia de xoc.

T’has quedat callada, sargantana. Què dius?, que t’hagués agradat que fos més romàntica la Dama?, si?

No sé què dir-te, però, no t’enfadis, es nota que no saps de què parles.

TRADUCCIÓ AL CASTELLÀ

19 de junio de 2008

Siempre te gusta que te lea poesía en la que haya placer y dolor. Dices que las poesías son recuerdos y cuando hay recuerdos hay eso, y eso es lo que todavía no sabes si te gustaría tener. Me dices que tú ya tienes tu dolor y tu placer, pero que son otra cosa. Que las poesías que te leo son tus recuerdos.

Te leo pues el poema nº IX, titulado “Una última confesión” de “Una joven y vieja mujer” de Yeats). Lo he elegido al azar. Es una mujer mayor que recuerda a uno de sus amantes que tuvo en otros tiempos. Está cerca de la muerte y ésta es siempre una circunstancia que propicia las confesiones y decir verdades.

Dice así:

¿Cuál fue el alegre muchacho que más me agradó
De cuantos yacieron conmigo?
Respondo que mi alma entregué
Y en el dolor amé,
Más gran placer me dio un muchacho
Al que amé físicamente.

Libre del cerco de sus brazos
Reía al pensar que era tal su pasión
Que él imaginaba que yo entregaba el alma
Cuando solo había contacto de los cuerpos,
Y reía sobre su pecho al pensar
Que igual entrega hay entre bestias.

Di lo que otras dieron,
Después de quitarse la ropa,
Mas cuando esta alma del cuerpo se despoje
Y desnuda vaya a lo desnudo,
Aquel a quien halló encontrará allí dentro
Lo que ningún otro conoce,

Y dará lo suyo y tomará lo suyo
Y regirá por derecho propio;
Y aunque amó en el dolor
Tanto se aferra y se cierra,
Que ningún ave diurna
Osará extinguir tal deleite.

(Poema nº IX, titulado “Una última confesión” de “Una joven y vieja mujer”, Yeats)

Me dices que no comprendes la parte final. Eso mismo me sucede a mí, el último verso no lo entiendo, no sé qué nos quiere decir. En cualquier caso, como dicen los italianos, “traduttore, traditore”, así entonces es mejor recurrir y leer el original.

William Butler Yeats, decía:

IX
A LAST CONFESSION

WHAT lively lad most pleasured me
Of all that with me lay?
I answer that I gave my soul
And loved in misery,
But had great pleasure with a lad
That I loved bodily.

Flinging from his arms I laughed
To think his passion such
He fancied that I gave a soul
Did but our bodies touch,
And laughed upon his breast to think
Beast gave beast as much.

I gave what other women gave
"That stepped out of their clothes.
But when this soul, its body off,
Naked to naked goes,
He it has found shall find therein
What none other knows,

And give his own and take his own
And rule in his own right;
And though it loved in misery
Close and cling so tight,
There's not a bird of day that dare
Extinguish that delight.

Como no sabes inglés, me preguntas otra vez por la Dama, señalándome al mismo tiempo que te gusta la musicalidad británica, ese énfasis afectado que a ellos tan bien les luce.

Sí, es cierto, ha de ser muy inteligente y sutil un pueblo que inventa una lengua donde la palabra “love” es casi idéntica en su fonética a “laugh”.

El cuento es una exageración, querida lagartija, una hipérbole. ¿De qué? De muchas cosas, empezando por el absurdo del matrimonio y la fidelidad conyugal y más específicamente la sexual como creo que menciona sin decirlo, la “vieja Dama” de Yeats.

También de esa sinceridad que se demanda a los cónyuges. A ambos los terminan siempre uniendo otras cosas y no esa apertura de almas. El amor y el sexo son como un frontón, la pelota regresa siempre y al final no puedes despegarte de tu cónyuge, y terminas como en un principio, hablando solamente de fontanería, pero ahora sin gracia.

Eso obliga a mantener las apariencias, respecto a los demás, y, lo peor, entre ellos mismos.

Pero la Dama, la mía, consigue algo curioso, no aparta de sí el sexo, lo sublima al sublimar un amante. Hubiera podido elegir a uno real, pero tarde o temprano siempre hubiera terminado por defraudarle, por defraudarse ambos, el uno al otro. Inventándoselo evita estos fracasos y así también consigue la paradoja de negar el sexo sublimándolo. Por eso es terriblemente erótica y carnal, por eso es pornográfica. Terapia de choque.

Te has quedado callada, lagartija. ¿Qué dices?, ¿que te hubiera gustado que la Dama fuera más romántica?

No sé qué decirte, pero, no te enfades, se nota que no sabes de qué hablo.