Què és aquesta cosa anomenada amor?

Diari d'hivern (1)

Què és aquesta cosa anomenada amor?

Per iniciar l'hivern amb bon peu i el Nadal que l’inaugura és bo preguntar-se Què és aquesta cosa anomenada amor?

"En la britànica Ràdio Sweetheart Number One la cantant Elsie Carlisle, va presentar What Is This Thing Called Love? per a the London Pavilion el 27 de març de 1929. La cançó va ser interpretada com a part de Wake Up and Dream, una revista musical amb paraules i música composta per Cole Porter i llibret de John Hastings Turner.

La versió que encapçala el post està interpretada per Leo Reisman i la seva orquestra, amb Lew Conrad com a veu principal, aconseguint ser la primera artista a col·locar Què és aquesta cosa anomenada amor? en les llistes d'èxits el 15 de febrer de 1930, 11 mesos després de la seva introducció situant-la en el número cinc.

Cole Porter, el seu autor, va afirmar que Què és aquesta cosa anomenada amor?, amb les seves innovadores alternances entre les claus majors i menors, va estar inspirada en una dansa nativa del Marroc”.

Malgrat la seva lletra romànticament convencional la cançó, segons sembla, té unes virtuts musicals que l'han convertit, a més d'un dels grans clàssics del Jazz, en un dels models més usats gràcies a la tècnica del contrafactum que en música consisteix "en la substitució d'un text per un altre sense canvis substancials en la música vocal. Es tracta d'una tècnica de composició musical que consisteix a utilitzar una melodia ja existent que té associat un text, és a dir, una cançó en la majoria de casos- i canviar-li el text sense fer canvis substancials en la música. No obstant això, és freqüent que hi hagi canvis menors per fer coincidir la mètrica de la música amb la del nou text."

Aquesta tècnica permet d'una manera relativament fàcil fer improvisacions tan usades pels músics de jazz en les seves jam sessions a la vegada que estalviar-se el pagament dels corresponents drets d'autor.

Setanta-set anys després, el 2006, es va estrenar Infamous, una pel·lícula dirigida per Douglas McGrath i interpretada en el paper del protagonista per Toby Jones, en què es narra la gestació de A sang freda, el llibre de Truman Capote, acompanyat de la seva estimada amiga Harper Lee, l'autora de Matar un rossinyol, i la investigació que l'escriptor va portar a terme dels fets que van donar lloc, juntament amb l'assassinat del president John F. Kennedy, d’allò que els mateixos americans van anomenar "la pèrdua de la innocència ". El film comença amb el protagonista en una sala de festes anomenada El Morocco, acompanyat d'una amiga, la fenomenal Sigourney Weaver, en la que una bellíssima Gwyneth Paltrow interpreta What Is This Thing Called Love? com Kitty Dean, una versió fictícia i lliure per no pagar drets d'autor de la famosa i real Peggy Lee.

Com es pot veure les coincidències són moltes, des del Marroc al cognom sudista Lee, passant per morts i assassinats de Presidents i rossinyols que com l'amor fan perdre a qui els pateix la innocència, però, com tothom sap, fora de la poesia les coincidències no existeixen pas.

Presento el vídeo de l'escena de la pel·lícula i una versió de la mateixa cançó per la pròpia Peggy Lee, la rossa platí més gèlida que mai ha existit, almenys en públic. Les diferències entre les dues versions són enormes inclòs el moment en què Kitty Dean es veu emmudida pel record d'algú que, com diu la cançó que està cantant, va prendre el meu cor i el va llançar lluny.

Per a què no em passi igual a mi i emmudeixi públicament per la mateixa raó que Kitty o per dissimular el meu veritable i real silenci amagat darrere d'aquestes lletres escrites acompanyades al mateix temps d'un somriure fals que no podeu veure i d'un espetec de dits que no podeu sentir només se m'acut la gosadia i el subterfugi de respondre a la pregunta de la cançó. What Is This Thing Called Love?, què és aquesta cosa anomenada amor?

És evident que és una mena de contrafactum, és a dir, utilitzar una composició o tema ja existent i àmpliament usat per gairebé tothom i que té associada una lletra més o menys convencional -un relat, una història- i reemplaçar el text per anar improvisant com si la vida fos una llarga jam session en la qual s'entra i se surt com fan els músics de jazz quan organitzen una d'elles, és convenient introduir alternances en les claus majors i menors per dotar a la narració d’una mica de ritme, això sí, sense fer tampoc masses canvis substancials, només noms, llocs, detalls d'aquests, coses menors i, per descomptat, deixant sempre el final per escriure.

Bon Nadal a tothom.

-------------------

Les dades s'han extret bàsicament d'aquí, d'aquí i d'aquí també.

Per desenes de versions de What Is This Thing Called Love? les poden trobar aquí.  És sorprenent com en pot haver tantes.

---------------------------------------------------

Diario de invierno (1)

¿Qué es esta cosa llamada amor?

Para empezar el invierno con buen pie i la Navidad que lo inaugura es bueno preguntarse ¿Qué es esta cosa llamada amor?

“En la británica Radio Sweetheart Number One la cantante Elsie Carlisle, presentó What Is This Thing Called Love?  para the London Pavilion el 27 de marzo de 1929. La canción fue interpretada como parte de Wake Up and Dream, una revista musical con palabras y música compuesta por Cole Porter y libreto de John Hastings Turner.

La versión que encabeza el post está interpretada por Leo Reisman y su orquesta, con Lew Conrad como voz principal, logrando ser la primera artista en colocar ¿Qué es esta cosa llamada amor? en las listas de éxitos el 15 de febrero de 1930, 11 meses después de su introducción situándola en el número cinco.

Cole Porter, su autor, afirmó que ¿Qué es esta cosa llamada amor?, con sus innovadoras alternancias entre las claves mayores y menores, estuvo inspirada en una danza nativa de Marruecos”.

A pesar de su letra románticamente convencional la canción, según parece, posee unas virtudes musicales que la han convertido, además de uno de los grandes clásicos del Jazz, en uno de los modelos más usados gracias a la técnica del contrafactum que en música consiste “en la sustitución de un texto por otro sin cambios sustanciales en la música vocal. Se trata de una técnica de composición musical que consiste en utilizar una melodía ya existente que tiene asociado un texto -es decir, una canción en la mayoría de casos- y cambiarle el texto sin hacer cambios sustanciales en la música. No obstante, es frecuente que haya cambios menores para hacer coincidir la métrica de la música con la del nuevo texto.”

Esta técnica permite de una manera relativamente fácil hacer improvisaciones tan usadas por los músicos de jazz en sus jam sessions al mismo tiempo que ahorrarse el pago de los correspondientes derechos de autor.

Setenta y siete años después, en el 2006, se estrenó Infamous, una película dirigida por Douglas McGrath  e interpretada en el papel del protagonista por Toby Jones, en la que se narra la gestación de A sangre fría, el libro de Truman Capote, acompañado de su querida amiga Harper Lee, la autora de Matar a un ruiseñor, y la investigación que el escritor llevó a cabo de los hechos que dieron lugar, juntamente con el asesinato del Presidente John F. Kennedy, de aquello que los mismos americanos llamaron “la pérdida de la inocencia”. El film empieza con el protagonista en una sala de fiestas llamada El Morocco, acompañado de una amiga, la fenomenal Sigourney Weaver, en la que una bellísima Gwyneth Paltrow interpreta What Is This Thing Called Love? como Kitty Dean, una versión ficticia y libre para no pagar derechos de autor de la famosa y real Peggy Lee.

Como se puede ver las coincidencias son muchas, desde Marruecos al apellido sudista Lee, pasando por muertes y asesinatos de Presidentes y ruiseñores que como el amor hacen perder a quien los sufre la inocencia, pero, como todo el mundo sabe, fuera de la poesía las coincidencias no existen.

Incluyo el vídeo de la escena de la película y una versión de la misma canción por la propia Peggy Lee, la rubia platino más gélida que jamás ha existido, al menos en público. Las diferencias entre ambas versiones son enormes incluido el momento en el que Kitty Dean se ve enmudecida por el recuerdo de alguien que, como dice la canción que está cantando, tomó mi corazón y lo tiró lejos.

Para que no me ocurra igual a mí y enmudezca públicamente por la misma razón que Kitty o para disimular mi verdadero y real silencio escondido detrás de estas letras escritas acompañadas al mismo tiempo de una sonrisa falsa que no podéis ver y de un chasquido de dedos que no podéis oír sólo se me ocurre la osadía y el subterfugio de responder a la pregunta de la canción. What Is This Thing Called Love?, ¿qué es esta cosa llamada amor?

Es evidente que es una especie de contrafactum, es decir, utilizar una composición o tema ya existente y ampliamente usado por casi todo el mundo y que tiene asociada una letra más o menos convencional -un relato, una historia- y reemplazar el texto para ir improvisando como si la vida fuera una larga jam sesión en la que se entra y se sale como hacen los músicos de jazz cuando organizan una de ellas, es conveniente introducir alternancias en las claves mayores y menores para dotar a la narración de un poco de ritmo eso sí, sin hacer tampoco demasiados cambios sustanciales, sólo nombres, lugares, detalles de esos, cosas menores y, por supuesto, dejando siempre el final por escribir.

Feliz Navidad a todos.

-------------------

Los datos se han extraído básicamente de aquí, de aquí y de aquí también.

Para decenas de versiones de What Is This Thing Called Love? las pueden encontrar aquí. Es sorprendente cómo puede haber tantas.