lunes, 20 de abril de 2015

La mirada obscena


Jean Léon Gérôme

Diari de primavera (6)

La mirada obscena

Les dones han estat
excepcionalment amables
amb la meva avançada edat.
Em porten a un lloc secret
de les seves ocupades vides
i es despullen de diferents maneres.

Because of, Leonard Cohen

La serp els va dir a Adam i Eva que si es menjaven la poma serien iguals que Déu, però després de la primera mossegada es van avergonyir al veure’s sobtadament i per primera vegada nus i despullats. En canvi, Frine (Phryne, Φρύνη) fou una famosa hetera grega que, a més de servir nombroses vegades de model a Praxíteles per esculpir les seves Afrodites, també va estar a punt, com Sòcrates, de ser condemnada a mort per impia; en el seu cas per comparar-se, frívola i vanitosament massa sovint en públic, amb la pròpia deessa, pecat que l’hipòcrita i puritana societat grega de l’època no perdonava; es veu que ella també volia ser com Déu sinó més.

Hipèrides la va defensar i després d’esgotar sense èxit tots els recursos oratoris de que era capaç va saber trobar en el darrer moment l’argument definitiu per a que els magistrats l’absolguessin de qualsevol culpa; davant de tot el Consell de l’Areòpag que la jutjava la va despullar afirmant convençut que ningú tenia dret de privar al món d’una bellesa com la de Frine que no feia més que honorar a la mateixa Afrodita. Tothom va estar d’acord amb el raonament exposat al veure-la nua, i d’aquesta manera la noia es va lliurar i escapolir de la mort, al menys de la mort en aquell precís moment.

Aquest gest d’Hipèrides s’ha anat repetint al llarg de la Història com un trastorn obsessiu, com una mania compulsiva, constituint una de les escenes clàssiques dins de la iconografia bàsica del nu, dels costums secrets de moltes persones i parelles i un dels fonaments de la representació teatral, l’exhibicionisme i l’escopofília: la mirada obscena. La nuesa de Frine, el seu cos no cobert de vestits ni d’ornaments com si fos el que no és, un simple animal, és un estrip, una esquinçada en la realitat per on mirar, només mirar, el que ja ni pot ser vist ni pot ser tampoc tocat, nolli me tangere (no em toquis) li va dir Jesús ressuscitat a Magdalena quan ella l’anava a abraçar contenta de veure’l viu. 

Avui en dia, però, l’Art de desvestir-se, l’streaptease modern, està mal vist a no ser que sigui per a fer calendaris simpàtics on la gent es despulla en grup en benefici de causes solidàries, causes com, per exemple, prohibir l’streaptease modern.

Per la meva banda  recordaré la primera vegada que el meu pare em va “acompanyar” a veure a Frine sense cap vocació solidària sinó com un ritual de pas a l’edat adulta, va ser ja fa molts anys a Brussel·les i llavors com ara només calia seure i deixar que Hipèrides fes la seva feina d’advocat defensor per mostrar-nos el misteri que no és pas cap altre que contemplar com eren Adam i Eva abans de menjar la poma, anhel al que no renunciarem mai per més que proliferin les platges nudistes, els indrets menys misteriosos i més vulgars del món, mers simulacres i enganyifes de la virtut arrebossada de sorra cremant sota el sol indiferent.

Era una sala petita en forma de teatret. No hi havia taules i els seients de fusta resultaven una mica incòmodes. Un mini escenari i música enllaunada. Ni begudes, ni res semblant, i per descomptat tampoc noies de companyia. Semblava una sala "seriosa", encara que no elegant, ni refinada, no hi havia en ella cap mena de concessió a l'estètica, la bellesa era monopoli de les noies, les suposades actrius i ballarines. Es tractava d'espectacle pur i, en el bon i suau sentit de la paraula, dur també, dones, una darrere l'altra, que es despullaven sense gaire gràcia intentant seguir la música. En aquella època encara no s'havien posat de moda les barres que van del sostre a terra, les streapers no tenien cap agafador per fer cabrioles i gimnàstica eròtica. A la sala tots érem homes, jo el més jove, i amb el meu pare els dos únics que anàvem junts, els altres havien acudit sols. La solitud i la carn nua sempre han fet una bona parella.

------------------------------------------

Diario de primavera (6)

La mirada obscena.

Las mujeres han sido
excepcionalmente amables
con mi avanzada edad.
Me llevan a un lugar secreto
de sus ocupadas vidas
y se desnudan de diferentes maneras.

Because of, Leonard Cohen

La serpiente les dijo a Adán y Eva que si se comían la manzana serían iguales a Dios, pero después del primer mordisco se avergonzaron al verse repentinamente y por primera vez desnudos. En cambio, Friné (Phryné, Φρύνη) fue una famosa hetaira griega que, además de servir numerosas veces de modelo a Praxíteles para esculpir sus Afroditas, también estuvo a punto, como Sócrates, de ser condenada a muerte por impía; en su caso por compararse, frívola y vanidosamente demasiado a menudo en público, con la propia diosa, pecado que la hipócrita y puritana sociedad griega de la época no perdonaba; se ve que ella también quería ser como Dios sino más.

Hipérides la defendió y tras agotar sin éxito todos los recursos oratorios de que era capaz supo encontrar en el último momento el argumento definitivo para que los magistrados la absolvieran de cualquier culpa; ante todo el Consejo del Areópago que la juzgaba la desnudó afirmando convencido que nadie tenía derecho de privar al mundo de una belleza como la de Friné que no hacía más que honrar a la misma Afrodita. Todos estuvieron de acuerdo con el razonamiento expuesto al verla desnuda, y de esta manera la chica se libró de la muerte, al menos de la muerte en aquel preciso momento.

Este gesto de Hipérides se ha ido repitiendo a lo largo de la Historia como un trastorno obsesivo, como una manía compulsiva, constituyendo una de las escenas clásicas dentro de la iconografía básica del desnudo, de las costumbres secretas de muchas personas y parejas y uno de los fundamentos de la representación teatral, el exhibicionismo y la escopofilia: la mirada obscena. La desnudez de Friné, su cuerpo no cubierto de trajes ni de adornos como si fuera lo que no es, un simple animal, es un desgarro, una rotura en la realidad por donde mirar, sólo mirar, lo que ya ni puede ser visto ni puede ser tampoco tocado, Nolli me tangere (no me toques) le dijo Jesús resucitado a Magdalena cuando ella lo iba a abrazar contenta de verlo vivo.

Hoy en día, sin embargo, el Arte de desvestirse, el streaptease moderno, está mal visto a menos que sea para hacer calendarios simpáticos donde la gente se desnuda en grupo en beneficio de causas solidarias, causas como, por ejemplo, prohibir el streaptease moderno.

Por mi parte recordaré la primera vez que mi padre me "acompañó" a ver a Friné sin vocación solidaria sino como un ritual de paso a la edad adulta, fue hace ya muchos años en Bruselas y entonces como ahora sólo había que sentarse y dejar que Hipérides hiciera su trabajo de abogado defensor para mostrarnos el misterio que no es otro que contemplar cómo eran Adán y Eva antes de comer la manzana, anhelo al que no renunciaremos nunca por más que proliferen las playas nudistas, los lugares menos misteriosos y más vulgares del mundo, meros simulacros y engaños de la virtud rebozada de arena ardiendo bajo el sol indiferente.

Era una sala pequeña en forma de teatrillo. No había mesas y los asientos de madera resultaban algo incómodos. Un mini escenario y música enlatada. Ni bebidas, ni nada parecido, y por supuesto tampoco chicas de compañía. Parecía una sala “seria”, aunque no elegante, ni refinada, no había en ella ninguna clase de concesión a la estética, la belleza era monopolio de las chicas, las supuestas actrices y bailarinas. Se trataba de espectáculo puro y, en el buen y suave sentido de la palabra, duro también, mujeres, una detrás de otra, que se desnudaban sin mucha gracia intentando seguir la música. En aquella época aún no se habían puesto de moda las barras esas que van del techo al suelo, las streapers no tenían ningún asidero para hacer cabriolas y gimnasia erótica. En la sala todos éramos hombres, yo el más joven, y con mi padre los dos únicos que íbamos juntos, los demás habían acudido solos. La soledad y la carne desnuda siempre han hecho una buena pareja.