Diari de tardor
(4)
Pang Txuan mor sota
aquest arbre.
Quan el divendres
passat veia als diputats catalans votar el mandat per instar al Govern de la
Generalitat a iniciar el procés constituent de la futura República catalana, em
van venir ganes d’escriure alguna cosa a l’arbre que tinc al davant de la meva
botiga per commemorar-ho, i així poder contemplar com de mica en mica el cor o la
paraula gravada amb un del meus vells claus de pelleter, s'anava enlairant aliena
a les tardors o als hiverns que vindran, a les futures primaveres i estius, als
llamps, a les sequeres i a les inundacions, i que, després que jo plegui, d’aquí
a uns anys, de vendre vanitat als veïns i passavolants, seguirà remuntant fins
que la reina del cel digui prou. La meva era indubtablement una acció poètica
que com totes només pretenia restaurar un equilibri perdut, igual que ho fan la
mentida i la veritat, i simular el que jo crec que hauria de ser la justícia
divina quan vol ser humana. En aquest sentit he de reconèixer que també era una
pretensió irreverent perquè en ella amagava la supèrbia de dir-li a la Verge
què ha de fer.
Així doncs, què
hi podia escriure?
----------------------
Quan Sun Pin,
comandant dels exercits de Txi, es va enfrontar a Pang Txuan, comandant en cap
dels exercits d’U, veient les presses que tenia el seu rival i coneixent la
seva manera de pensar va dir: “Les tropes
dels nostres adversaris es pensen que la nostra gent és covarda. El guerrer
hàbil prendrà en consideració aquesta circumstància i establirà la seva
estratègia de manera que en pugui treure un benefici. Segons l’art de la
guerra, un exèrcit que, delerós de prendre avantatge sobre el seu enemic,
recorre de pressa una distància de cent llegües, perdrà el cap de l’avantguarda
i, en una distància de cinquanta llegües, hi deixarà la meitat de les seves
tropes abans d’arribar al punt crític.” Després Sun Pin ordenà a les seves
tropes que, tan bon punt entressin a U, encenguessin cent mil fogueres la
primera nit, cinquanta mil la segona i trenta mil la tercera.
Pang Txuan caminà
durant tres dies i, ple d’una vana satisfacció, va dir: “Sempre he estat convençut de la covardia de la gent de Txi, tan sols fa
tres dies que són al meu país i ja han desertat la meitat dels oficials i dels
soldats”. I de seguida va abandonar la seva infanteria pesada i els seus
carros per a seguir endavant amb les tropes d’elit.
Sun Pin havia
calculat que Pang Txuan, conduint les seves tropes a marxes forçades, arribaria
al pas de Maling al cap vespre. Va distribuir les seves tropes per a realitzar
una emboscada. Sun Pin va arrencar l’escorça d’un gran arbre i damunt del tronc
va escriure: Pang Txuan mor sota aquest arbre.
Després va situar
els arquers més hàbils de l’exèrcit amb deu mil arcs a ambdós costats del camí
i finalment va ordenar que un cop fos de nit, en veure un foc, tots els arquers
prenguessin aquella llum per blanc.
Pang Txuan va
arribar efectivament aquella nit. Quan va veure que hi havia una cosa escrita
en un arbre va encendre una torxa per tal de llegir-la.
Abans que pogués acabar de fer-ho, els deu mil arquers de Txi llançaren les
seves fletxes al mateix temps, i l’exèrcit d’U fou derrotat. (Segons Se-Ma
Ts’ien (vers 100 a. J.C.) Sun Tzu, L’art
de la guerra.)
----------------------
Crec que el
millor és no escriure res a l’arbre perquè l’arbre mateix és tot ell una
enciclopèdia completa del món i del cel per a qui la sàpiga llegir sense torxes.