jueves, 4 de enero de 2018

El talent de Mrs. Arrimadas



Diari d’hivern (2)

El talent de Mrs. Arrimadas

La controvèrsia bàsica del famós test de Turing, que intenta esbrinar si una màquina és o no intel·ligent, es fonamenta en la paradoxa que la tal màquina avaluada supera amb èxit la prova quan pot enganyar a l’interrogador imitant ser una persona, convertint, doncs, la simulació i el fingiment en els requisits principals de la intel·ligència, humana o no.

Els misteris de l’aparença i l’engany amaguen raons que la mateixa raó ignora al ser barates al temperament i disposició de les persones. Per aquest motiu, el caràcter és el destí i el destí no és pas altra cosa que un dilema moral al que tothom hi està abocat més d’hora que tard.

La disfressa, la duplicitat i la falsedat, la infiltració, son també els instruments cardinals de qualsevol policia o servei d intel·ligència que vulgui ser eficaç. Els seus membres han de saber que la mentida i la impostura serà el seu pa de cada dia. Els principals damnificats, però, quan un espia o un infiltrat és descobert, són la seva pròpia família i amics, ells els primers enganyats.

Però aquesta no era pas la qüestió que amoïnava a un dels grans personatges de la literatura, Tom Ripley, extraordinària creació de Patrícia Highsmith, l’heroi amoral que suplanta com si res a la seva víctima fent-se passar per ell i vivint com ell.

Moltes de les coses que s’han escrit de Ripley posen l’accent en l’ús del crim i l’assassinat com a eines desproveïdes de moralitat i que es poden fer servir a conveniència. Però per a mi l’important, el veritable talent de Ripley, no és pas el de matar amb encert i sense remordiments de consciència, sinó el de suplantar, el d’imitar amb eficàcia qui no ets. 

Per això tinc la sensació que a gairebé a ningú se li acudiria presentar-se com a candidat a la presidència d’una comunitat autònoma espanyola fent només vuit o deu anys que hi vius. Totes elles, les terres d’Espanya, tenen un fons històric, cultural i social tan profund i ric que és impossible d’assolir en una dècada. Fer-ho no només és pretensiós i superb, és també, penso jo, un insult als seus habitants, una ofensa greu. Malgrat aquesta opinió merament personal i intransferible i feta de bon rotllo, Mrs. Arrimadas ha obtingut el primer lloc en les passades eleccions catalanes, cosa que em permet afirmar que és sens dubte una persona amb molt talent. O no, no ho sé, el cas és que a mi no em cal cap test per descobrir la burda suplantació. Només necessito no caure en aquell prejudici famós que, apart del concepte merament administratiu i burocràtic, dicta que és català tothom que viu i treballa a Catalunya.

-------------------

Diario de invierno (2)

El talento de Mrs. Arrimadas

La controversia básica del famoso test de Turing, que intenta averiguar si una máquina es o no inteligente, se fundamenta en la paradoja de que la tal máquina evaluada supera con éxito la prueba cuando puede engañar al interrogador imitando ser una persona, convirtiendo, pues, la simulación y el fingimiento en los requisitos principales de la inteligencia, humana o no.

Los misterios de la apariencia y el engaño esconden razones que la misma razón ignora al ser baratas al temperamento y disposición de las personas. Por este motivo, el carácter es el destino y el destino no es otra cosa que un dilema moral al que todo el mundo está abocado más temprano que tarde.

El disfraz, la duplicidad y la falsedad, la infiltración, son también los instrumentos cardinales de cualquier policía o servicio de inteligencia que quiera ser eficaz. Sus miembros deben saber que la mentira y la impostura será su pan de cada día. Los principales damnificados, sin embargo, cuando un espía o un infiltrado es descubierto, son su propia familia y amigos, ellos los primeros engañados.

Pero esta no era la cuestión que preocupaba a uno de los grandes personajes de la literatura, Tom Ripley, extraordinaria creación de Patricia Highsmith, el héroe amoral que suplanta como si nada a su víctima haciéndose pasar por él y viviendo como él .

Muchas de las cosas que se han escrito de Ripley hacen hincapié en el uso del crimen y el asesinato como herramientas desprovistas de moralidad y que se pueden utilizar a conveniencia. Pero para mí lo importante, el verdadero talento de Ripley, no es el de matar con acierto y sin remordimientos de conciencia, sino el de suplantar, el de imitar con eficacia quien no eres.

Por eso tengo la sensación de que a casi nadie se le ocurriría presentarse como candidato a la presidencia de una comunidad autónoma española haciendo sólo ocho o diez años que vives en ella. Todas las tierras de España, tienen un fondo histórico, cultural y social tan profundo y rico que es imposible de lograr en una década. Hacerlo no sólo es pretencioso y soberbio, es también, pienso yo, un insulto a sus habitantes, una ofensa grave. A pesar de esta opinión meramente personal e intransferible y hecha de buen rollo, Mrs. Arrimadas ha obtenido el primer lugar en las pasadas elecciones catalanas, lo que me permite afirmar que es sin duda una persona con mucho talento. O no, no lo sé, el caso es que a mí no me hace falta ningún test para descubrir la burda suplantación. Sólo necesito no caer en ese prejuicio famoso que, aparte del concepto meramente administrativo y burocrático, dicta que es catalán todo el que vive y trabaja en Cataluña.