viernes, 2 de noviembre de 2018

L’esclau i el joc net dels romans.


Diari de tardor (7)

L’esclau i el joc net dels romans.

Igual que no hi ha corruptes sense corruptors tampoc esclavistes sense esclaus.

En la següent conversa extreta del guió que va escriure Donald Trumbo per a la pel·lícula Espàrtac que va protagonitza l’extraordinari Kirk Douglas hi trobem dos homes que parlen.

Marcus Licinius Crassus necessita que Lentulus Batiatus, el lanista, li faci una descripció del físic de l’esclau Espàrtac per poder-lo atrapar si resulta ser un dels supervivents de la batalla que l’endemà enfrontarà als esclaus revoltats amb els legionaris romans que els persegueixen.

Batiatus no s’hi pot negar, però li respon que necessita al seu torn que la seva consciència sigui respectada. Com?

És evident, al menys ho és per a mi, la incapacitat bàsica de Crassus de reconèixer a un esclau tot i tenir-lo davant. No és pas Espàrtac l’esclau sinó Batiatus que els comprava per fer-ne gladiadors…

És per a mi també evident, com ho és que cada dia surt el sol encara que els núvols el tapin, que aquesta conversa permetria fer una parodia perfecta del famós “peix al cove català” entre Jordi Pujol i els corresponents caps de govern espanyols. Un peix al cove tan enyorat per gent que creu de debò que:  “Tots dos som patriotes romans, senyor. Tu grandiós, jo, en canvi, més petit. Tu patrici, jo plebeu. Però tots dos creiem en el joc net romà. Si vols alguna cosa de mi... Faltaria al respecte a la meva pròpia consciència... si al meu torn no us digués que desitjo alguna cosa de tu també”.

La Marta Roqueta avui acaba el seu article al Nacional parlant-nos de “la prodigiositat de la mentalitat autonomista que encara cueja a la societat catalana, que és capaç de premiar, amb les molles que li dispensa l’amo, tant la seva claca més incondicional com alguns dels seus detractors”. Ja se sap, cal mantenir respectable la nostra consciència.

---------------------

-Salve, Crassus. Lentulus Batiatus espera a la seva Excel·lència.

-Qui?

-El lanista, senyor.

-Fes-lo passar.

-Santíssima Altesa, tan aviat com vaig rebre el teu missatge... Em vaig apressar a acudir davant la teva distingida presència.

-Me n'alegro que hagis pogut estalviar temps. Seu. Què graciós, m'han informat que Espàrtac va entrenar sota els teus auspicis.

-Sí! De fet... Si no és massa subversiu dir-ho... Jo vaig fer el que ell és avui.

-He de felicitar-te de veritat. I jo també m’he de felicitar perquè, com puc comprovar, ja que estàs tan admirablement qualificat per donar-me... el que fins ara no he pogut obtenir: una descripció física d'Espàrtac.

-Sí. Però el vas veure.

-Què?

-Al ring.

-Quan?

-Quan vas visitar la meva escola amb aquelles dues dames encantadores.

-Què?

-Confio que les dues gaudeixin de bona salut. El van seleccionar per enfrontar-se a Draba, el negre.

-Recordo al negre.

-Vas tenir un bon motiu per recordar-lo, per dir-ho així, Excel·lència.

-Espàrtac era l'oponent?

-Sí.

-Quin aspecte tenia?

-Això és una cosa d'alguna importància per Sa Altesa?

-Sí, ho és per a cada home que estima a Roma i desitja veure-la forta.

-Tots dos som patriotes romans, senyor. Tu grandiós, jo, en canvi, més petit. Tu patrici, jo plebeu. Però tots dos creiem en el joc net romà. Si vols alguna cosa de mi ... Faltaria al respecte a la meva pròpia consciència... si al meu torn no us digués que desitjo alguna cosa de tu també.

-Digues el teu preu.

-Si no... Quan guanyis la teva victòria demà... presumiblement els supervivents seran subhastats per pagar les despeses d'aquesta heroica expedició. ¿No podria l'agent d'aquesta venda ser...? Qui comparteixi aquest petit moment de la història amb sa Senyoria?

-D'acord, t’autoritzo a ser l'agent de la venda de tots els supervivents. A canvi, romandràs aquí amb nosaltres fins després de la batalla... i ajudeu-me a identificar Espàrtac.

-Després de la batalla? Em mal interpretes. Sóc un civil. Sóc encara més civil que la majoria dels civils.

-Si vols romandre així... Et recomano encaridament que et quedis aquí i siguis el nostre convidat. ¡Guàrdia!

-Estimat i conqueridor meu, Marcus Licinius Crassus... I si és Espàrtac qui creua el camp de batalla...? Hauré de buscar-te?

-En aquestes circumstàncies, no tinc dubtes... que l’ajudaràs a trobar-me.


-Aquest home (dirigint-se al guàrdia) romandrà amb nosaltres fins després de la batalla. Fes-lo sentir còmode. No deixis que se senti sol.

---------------------

Diario de otoño (7)

El esclavo y el juego limpio de los romanos.

Al igual que no hay corruptos sin corruptores tampoco esclavistas sin esclavos.

En la siguiente conversación extraída del guión que escribió Donald Trumbo para la película Espartaco que protagonizó el extraordinario Kirk Douglas encontramos dos hombres que hablan.

Marcus Licinius Craso necesita que Lentulus Batiatus, el lanista, le haga una descripción del físico del esclavo Espartaco para poderlo atrapar si resulta ser uno de los supervivientes de la batalla que al día siguiente enfrentará a los esclavos sublevados con los legionarios romanos que los persiguen.

Batiatus no se puede negar, pero le responde que necesita a su vez que su conciencia sea respetada. ¿Cómo?

Es evidente, al menos lo es para mí, la incapacidad básica de Craso de reconocer a un esclavo todo y tenerlo delante. No es Espartaco el esclavo sino Batiatus que los compraba para hacer gladiadores...

Es para mí también evidente, como lo es que cada día sale el sol aunque las nubes lo tapen, que esta conversación permitiría hacer una parodia perfecta del famoso "pájaro en mano catalán" entre Jordi Pujol y los correspondientes jefes de gobierno españoles. Un pájaro en mano tan añorado por gente que cree de verdad que: "Los dos somos patriotas romanos, señor. Tú grandioso, yo, en cambio, más pequeño. Tú patricio, yo plebeyo. Pero ambos creemos en el juego limpio romano. Si quieres algo de mí... Faltaría al respeto a mi propia conciencia... si a mi vez no te dijera que deseo algo de ti también".

Marta Roqueta termina hoy su artículo en el Nacional hablándonos de "la prodigiosa mentalidad autonomista que aún colea en la sociedad catalana, que es capaz de premiar, con las migajas que le dispensa el amo, tanto su claque más incondicional como algunos de sus detractores". Ya se sabe, hay que mantener respetable nuestra conciencia.

-------------------

-Salve, Craso. Lentulus Batiatus espera a su Excelencia.

-¿Quién?

-El lanista, señor.

-Hazlo pasar.

-Santísima Alteza, tan pronto como recibí tu mensaje... Me apresuré a acudir ante tu distinguida presencia.

-Me alegro que hayas podido ahorrar tiempo. Siéntate. Qué gracioso, me han informado de que Espartaco entrenó bajo tus auspicios.

-¡Sí! De hecho... Si no es demasiado subversivo decirlo... Yo hice lo que él es hoy.

-Debo felicitarte de verdad. Y yo también me tengo que felicitar porque, como puedo comprobar, ya que estás tan admirablemente cualificado para darme... lo que hasta ahora no he podido obtener: una descripción física de Espartaco.

-Sí. Pero lo viste.

-¿Qué?

-En el ring.

-¿Cuándo?

-Cuando visitaste mi escuela con aquellas dos damas encantadoras.

-¿Qué?

-Confío que ambas disfruten de buena salud. Lo seleccionaron para enfrentarse a Draba, el negro.

-Recuerdo al negro.

-Tuviste un buen motivo para recordarlo, por decirlo así, Excelencia.

-¿Espartaco era el oponente?

-Sí.

-¿Qué aspecto tenía?

-¿Eso es algo de alguna importancia para su Alteza?

-Sí, lo es para cada hombre que ama a Roma y desea verla fuerte.

-Los dos somos patriotas romanos, señor. Tú grandioso, yo, en cambio, más pequeño. Tú patricio, yo plebeyo. Pero ambos creemos en el juego limpio romano. Si quieres algo de mí... Faltaría al respeto a mi propia conciencia... si a mi vez no te dijera que deseo algo de ti también.

-Di tu precio.

-Si no... Cuando ganes tu victoria mañana... presumiblemente los supervivientes serán subastados para pagar los gastos de esta heroica expedición. ¿No podría el agente de esta venta ser...? ¿Quien comparta este pequeño momento de la historia con su Señoría?

-De acuerdo, te autoriza a ser el agente de la venta de todos los supervivientes. A cambio, permanecerás aquí con nosotros hasta después de la batalla... y ayúdame a identificar a Espartaco.

-¿Después de la batalla? Me mal interpretas. Soy un civil. Soy aún más civil que la mayoría de los civiles.

-Si quieres permanecer así... Te recomiendo encarecidamente que te quedes aquí y seas nuestro invitado. ¡Guardia!

-Querido conquistador mío, Marcus Licinius Craso... ¿Y si es Espartaco quien cruza el campo de batalla...? ¿Tendré que buscarte?

-En estas circunstancias, no tengo dudas... que le ayudarás a encontrarme.


-Este hombre (dirigiéndose al guardia) permanecerá con nosotros hasta después de la batalla. Hazlo sentir cómodo. No dejes que se sienta solo.