Diari d’estiu (18)
Què volen aquesta
gent?
Aquestes dies
corre per la web una frase de Eduardo Galeano que s’està mostrant certa i
oportuna: "Si votar servís per canviar alguna cosa, ja estaria prohibit."
Ahir vaig llegir
al National Cat el següent:
Quan ens anàvem a acomiadar, enmig del carrer, la
meva amiga ha mirat discretament al voltant que ningú ens escoltés i m’ha
dit, en veu baixa, “aquesta nit la gent penjarà cartells”. En veu baixa. I se
m’ha fet inevitable pensar que hem tornat 40 anys enrere; se m’ha fet
inevitable reviure els fantasmes dels temps dels meus pares i els meus avis;
d’aquella Espanya que sempre expulsa lluny la meitat d’ella mateixa.
Aquella Espanya sinistra com el míting amb què Rajoy ha començat la campanya
del no aquest divendres a Barcelona. Com va dir Sartre, estem condemnats a ser
lliures. Per això sempre n'hi haurà que s’estimaran més continuar sent
esclaus.
En
veu baixa, David
González
----------------------------------
Diario de verano (18)
Qué quiere esta gente?
Estas días corre por la web una frase de Eduardo Galeano que
se está mostrando cierta y oportuna:
"Si votar sirviera para cambiar algo, ya estaría prohibido."
Ayer leí en el
National Cat lo siguiente:
Cuando nos íbamos a
despedir, en medio de la calle, mi amiga ha mirado discretamente alrededor que
nadie nos escuchara y me ha dicho, en voz baja, "esta noche la gente
colgará carteles". En voz baja. Y se me ha hecho inevitable pensar que
hemos vuelto 40 años atrás; se me ha hecho inevitable revivir los fantasmas de
los tiempos de mis padres y mis abuelos; de aquella España que siempre expulsa
lejos a la mitad de ella misma. Aquella España siniestra como el mitin con que
Rajoy ha empezado la campaña del no este viernes en Barcelona. Como dijo
Sartre, estamos condenados a ser libres. Por eso siempre los habrá que
preferirán seguir siendo esclavos.
En
veu baixa, David
González