Hemeroteca
pelletera
L’heroi
En una altra de les conferències que citàvem de Borges,
la titulada L'art d'explicar històries,
l'escriptor argentí remarca i es lamenta de l'escissió produïda entre la mera
poesia lírica i la narració d'històries. En l'antiguitat, ens diu, ambdues
coses eren el mateix, la seva divisió va provocar el naixement de la novel·la,
que qualifica com una degradació de l'èpica.
Borges manifesta també que la diferència fonamental entre
l’una i l’altra, entre l’èpica i la novel·la, rau en què la primera significa
el triomf de l'heroi encara que sigui a través de la seva derrota, ja que ella
sempre aconsegueix ser un model i un exemple a seguir pels homes. La novel·la,
en canvi, representa el fracàs d'un home, no pas la seva derrota i sí el seu
fracàs, totes dues són diferents. I el fracàs d'un home és el fracàs de ser
home, ja que en un de sol de nosaltres estem representats tots, l'heroi, en
canvi, únicament es representa a si mateix.
Borges ens assenyala igualment que en els nostres dies
els fruits de l'èpica han estat escassos, cita pocs exemples, Els set pilars de la saviesa, de T. H.
Lawrence, La balada del cavall blanc,
de Chesterton, Le feu, d'Henri
Barbusse, ens cita Kipling també i conclou afirmant que és a Hollywood on
veritablement ha proliferat i triomfat l'èpica, encarnada perfectament al
Western.
En aquesta conferència Borges ens torna a recordar que
els successos de la història no només serveixen per explicar-la, això és el que
és obvi, en ella hem de tractar també de llegir entre línies, i procurar així
descobrir, deduir?, algunes altres veritats i ensenyaments que ens siguin
valuosos.
Troia tampoc desconeix (ho saben els que ho han de saber, els
que són algú) que sucumbirà i serà destruïda, i tots els seus habitants morts o
esclavitzats. Aquest sembla ser el final tot i que la història no acaba aquí.
Els déus tenen una manera molt rara de fer justícia i Borges ens la recorda a l'esmentar una vegada més que el llinatge
gloriós no es troba en la casa de d’Agamèmnon ni en la d'Ulisses i sí en la de Príam i, tal vegada, en la d'Aquil·les també. La glòria està en la derrota encarada, mai en la
victòria aconseguida.
(Continuarà)
-------------------------------
Post
anterior
Hemeroteca peletera
El héroe.
En
otra de las conferencias que citábamos de Borges, la titulada El arte de contar historias, el escritor
argentino hace hincapié y se lamenta de la escisión producida entre la mera
poesía lírica y la narración de historias. En la antigüedad, nos dice, ambas
cosas eran lo mismo, su división provocó el nacimiento de la novela, que
califica como una degradación de la épica.
Borges
manifiesta también que la diferencia fundamental entre una y otra, entre épica
y novela, radica en que la primera significa el triunfo del héroe, aunque sea a
través de su derrota, pues ella siempre consigue ser un modelo y un ejemplo a
seguir por los hombres. La novela, en cambio, representa el fracaso de un
hombre, no su derrota y sí su fracaso, ambas son distintas. Y el fracaso de un
hombre es el fracaso de ser hombre, pues en uno solo de nosotros estamos
representados todos; el héroe, en cambio, únicamente se representa a sí mismo.
Borges
nos señala igualmente que en nuestros días los frutos de la épica han sido
escasos, cita pocos ejemplos, Los siete
pilares de la sabiduría, de T. H. Lawrence, La balada del caballo blanco, de Chesterton, Le feu, de Henri Barbusse, nos cita a Kipling también y concluye
afirmando que es en Hollywood donde verdaderamente ha proliferado y triunfado
la épica, encarnándose perfectamente en el Western.
En
esa conferencia Borges nos vuelve a recordar que los sucesos de la historia no
solamente sirven para contarla, eso es lo obvio, sino que también debemos tratar de leerlos entre líneas, y procurar así descubrir, ¿deducir?, algunas otras
verdades y enseñanzas que nos sean valiosas.
Troya
tampoco desconoce (los que deben conocerlo, los que son alguien) que perecerá y
será destruida, y todos sus habitantes muertos o esclavizados. Este parece ser
el final aunque la historia no termina aquí.
Los
dioses tienen una manera muy rara de hacer justicia y Borges nos
la recuerda, al mencionar una vez más que el linaje glorioso está en la casa de
Príamo y no en la de Agamenón, ni en la de Ulises, tal vez en la de
Aquiles. La gloria está en la derrota encarada, jamás en la victoria lograda.
(Continuará)