viernes, 28 de junio de 2013

El Peletero/L'heroi



Hemeroteca pelletera

L’heroi

En una altra de les conferències que citàvem de Borges, la titulada L'art d'explicar històries, l'escriptor argentí remarca i es lamenta de l'escissió produïda entre la mera poesia lírica i la narració d'històries. En l'antiguitat, ens diu, ambdues coses eren el mateix, la seva divisió va provocar el naixement de la novel·la, que qualifica com una degradació de l'èpica.

Borges manifesta també que la diferència fonamental entre l’una i l’altra, entre l’èpica i la novel·la, rau en què la primera significa el triomf de l'heroi, encara que sigui a través de la seva derrota, ja que ella sempre aconsegueix ser un model i un exemple a seguir pels homes. La novel·la, en canvi, representa el fracàs d'un home, no la seva derrota i sí el seu fracàs, totes dues són diferents. I el fracàs d'un home és el fracàs de ser home, ja que en un de sol de nosaltres estem representats tots, l'heroi, en canvi, únicament es representa a si mateix.

Borges ens assenyala igualment que en els nostres dies els fruits de l'èpica han estat escassos, cita pocs exemples, Els set pilars de la saviesa, de T. H. Lawrence, La balada del cavall blanc, de Chesterton, Le feu, d'Henri Barbusse, ens cita Kipling també i conclou afirmant que és a Hollywood on veritablement ha proliferat i triomfat l'èpica, encarnada perfectament al Western.

En aquesta conferència Borges ens torna a recordar que els successos de la història no només serveixen per explicar-la, això és el que és obvi, en ella hem de tractar també de llegir entre línies, i procurar així descobrir, deduir?, algunes altres veritats i ensenyaments que ens siguin valuoses.

La Ilíada sorprèn per la seva modernitat, els personatges que trobem són tan humans com nosaltres mateixos. En ella, a part de la ira del seu protagonista, se'ns explica també el sac de Troia. Tots coneixem el pretext de la guerra i les veritables raons d'ella. Un honor ferit, una gelosia malaltissos i la cobdícia d'homes com Agamèmnon. Al costat d'ell trobem també pirates, lladres, aventurers, oportunistes, mercenaris, esclaus i homes lliures. Borges ressalta també una cosa que altres ja han fet abans que ell i que és de summa importància repetir. La veritable història que narra la Ilíada és la d'un home que coneix que no aconseguirà el seu objectiu i que abans d'arribar morirà. Aquesta és la veritat del poema homèric: tractar d'explicar el significat que representa embarcar i romandre després en un vaixell que saps que inexorablement s'enfonsarà, i tu amb ell.

Troia tampoc desconeix (els que ho han de conèixer, els que són algú) que sucumbirà i serà destruïda, i tots els seus habitants morts o esclavitzats. Aquest sembla ser el final tot i que la història no acaba aquí.

Els déus tenen una manera molt rara de fer justícia, segons sembla, i Borges ens la recorda, en esmentar una vegada més que el llinatge gloriós està a la casa de Príam i no en la d’Agamèmnon, ni en la d'Ulisses, ni tan sols a la d'Aquil·les. La glòria està en la derrota encarada, mai en la victòria aconseguida.


(Continuarà)

-------------------------------


Post anterior

Hemeroteca peletera

El héroe.

En otra de las conferencias que citábamos de Borges, la titulada El arte de contar historias, el escritor argentino hace hincapié y se lamenta de la escisión producida entre la mera poesía lírica y la narración de historias. En la antigüedad, nos dice, ambas cosas eran lo mismo, su división provocó el nacimiento de la novela, que califica como una degradación de la épica.

Borges manifiesta también que la diferencia fundamental entre una y otra, entre épica y novela, radica en que la primera significa el triunfo del héroe, aunque sea a través de su derrota, pues ella siempre consigue ser un modelo y un ejemplo a seguir por los hombres. La novela, en cambio, representa el fracaso de un hombre, no su derrota y sí su fracaso, ambas son distintas. Y el fracaso de un hombre es el fracaso de ser hombre, pues en uno solo de nosotros estamos representados todos; el héroe, en cambio, únicamente se representa a sí mismo.

Borges nos señala igualmente que en nuestros días los frutos de la épica han sido escasos, cita pocos ejemplos, Los siete pilares de la sabiduría, de T. H. Lawrence, La balada del caballo blanco, de Chesterton, Le feu, de Henri Barbusse, nos cita a Kipling también y concluye afirmando que es en Hollywood donde verdaderamente ha proliferado y triunfado la épica, encarnándose perfectamente en el Western.

En esa conferencia Borges nos vuelve a recordar que los sucesos de la historia no solamente sirven para contarla, eso es lo obvio, sino que también debemos tratar de leerlos entre líneas, y procurar así descubrir, ¿deducir?, algunas otras verdades y enseñanzas que nos sean valiosas.

La Iliada sorprende por su modernidad, los personajes que encontramos son tan humanos como nosotros mismos. En ella, aparte de la ira de su protagonista, se nos cuenta también el saco de Troya. Todos conocemos el pretexto de la guerra y las verdaderas razones de ella. Un honor herido, unos celos enfermizos y la codicia de hombres como Agamenón. Junto a él hallamos también piratas, ladrones, aventureros, oportunistas, mercenarios, esclavos y hombres libres. Borges resalta también algo que otros ya han hecho antes que él y que es de suma importancia repetir. La verdadera historia que narra la Iliada es la de un hombre que conoce que no logrará su objetivo y que antes de alcanzarlo morirá. Ésa es la verdad del poema homérico: tratar de contarnos el significado que representa embarcarse y permanecer luego en un navío que sabes que inexorablemente se hundirá, y tú con él.

Troya tampoco desconoce (los que deben conocerlo, los que son alguien) que perecerá y será destruida, y todos sus habitantes muertos o esclavizados. Este parece ser el final aunque la historia no termina aquí.

Los dioses tienen una manera muy rara de hacer justicia, según parece, y Borges nos la recuerda, al mencionar una vez más que el linaje glorioso está en la casa de Príamo y no en la de Agamenón, ni en la de Ulises, ni siquiera en la de Aquiles. La gloria está en la derrota encarada, jamás en la victoria lograda.



(Continuará)