Saturn i el seu hexàgon del pol nord fotografiat per la Cassini (Nasa)
Diari d’hivern (15)
Vendre’s el cotxe per comprar gasolina.
Els gats tricolors acostumen a ser
gairebé sempre femelles, i els blancs amb els ulls blaus sords. En els mars de
Tità, el nitrogen sura cap a la superfície provocant unes bombolles gegantines
que dificultaran perillosament els futurs vaixells que solquin els seus
misteriosos abismes de metà líquid, caldrà anar en compte. Si aconseguim
oblidar la terrible pudor a pet de vaca que deu fer tot el satèl·lit podrem contemplar
a la sonda Cassini estavellar-se voluntàriament contra Saturn en una impressionant
i dramàtica cloenda a la seva missió anomenada Grand Finale. Mentre tant, aquest tros de ferralla humana segueix
enviant-nos un luxuriant reguitzell de magnífiques fotografies de tot l’entorn
saturnià, impagables durant dècades fins que no hi torni una altra sonda per enlluernar-nos
de nou amb l’espectacle del pare de Júpiter il·luminat pel sol. Llarguíssim
camí ha estat el de la petita Cassini que ha de acabar suïcidant-se per saber
alguna cosa veritable de l’autèntic senyor dels anells. Un trist i necessari sacrifici
que gairebé em recorda la famosa dita d’Aristòtil en la seva cèlebre obra
Caminar a peu és cansat, Το περπάτημα με τα πόδια είναι κουρασμένα,
on el filòsof grec ja deixava clar que no era molt assenyat vendre’s el cotxe
per comprar gasolina, frase que ha fet fortuna pel seu enginy graciós a més de
ser certa .
Però aquesta pràctica, la de vendre’s el
cotxe per comprar gasolina, tot i que sembli estrany, és comuna i habitual quan
la gent vol saber grans veritats o bé es troba en una situació de necessitat,
ambdues coses són similars i intercanviables. Jo, que ja he fet fallida econòmica
dues vegades i mitja, sé de què parlo. Busquem desesperadament temps o metres quan
ja no ens queda ni un segon ni tampoc un pam més enllà de la punta dels nostres
peus descalços. És aleshores quan es posa a ploure i te n’adones que el sastre
que et perseguia per cobrar el que li deus t’ha embargat el paraigües i no saps
si ets el protagonista d’una pel·lícula de ciència ficció al que la pluja li neteja les llàgrimes o bé un habitant de Venus que ha d’entomar estoicament la
seva característica pluja d’àcid sulfúric.
Sigui com sigui, cada generació, o cada
dues, es ven el cotxe per comprar gasolina, o l’ase per comprar alfals. El
temps de memòria històrica no arriba més enllà d’aquestes dues generacions.
Cada època es nova, el món comença cada vegada perquè el món s'estrena en cada
persona, sempre és nou i per encetar.
Aquesta és la cosa, Aristòtil fou un
gran filòsof, els gats tricolors acostumen a ser gairebé sempre femelles, i els
blancs amb els ulls blaus sords. I d’aquí a pocs dies serà primavera.
Saturn, Tità i les ombres dels anells sobre Saturn, fotografiats per la Cassini (Nasa)
Diario de invierno (15)
Venderse el coche para comprar gasolina.
Los gatos tricolores suelen ser casi siempre hembras, y los
blancos con los ojos azules sordos. En los mares de Titán, el nitrógeno flota
hacia la superficie provocando unas burbujas gigantescas que dificultarán
peligrosamente los futuros barcos que surquen sus misteriosos abismos de metano
líquido, habrá que ir con cuidado. Si conseguimos olvidar el terrible hedor a
pedo de vaca que debe hacer el satélite podremos contemplar a la sonda Cassini
estrellarse voluntariamente contra Saturno en una impresionante y dramática
conclusión a su misión llamada Grand
Finale. Mientras tanto, este pedazo de chatarra humana sigue enviando un
lujuriante reguero de magníficas fotografías de todo el entorno saturnino,
impagables durante décadas hasta que no vuelva otra sonda para deslumbrarnos de
nuevo con el espectáculo del padre de Júpiter iluminado por el sol. Larguísimo
camino ha sido el de la pequeña Cassini que debe terminar suicidándose para
saber algo verdadero del auténtico señor de los anillos. Un triste y necesario
sacrificio que casi me recuerda el famoso dicho de Aristóteles en su célebre
obra Caminar a pie es cansado, Το περπάτημα με τα πόδια είναι κουρασμένα,
donde el filósofo griego ya dejaba claro que no era muy sensato venderse el
coche para comprar gasolina, frase que ha hecho fortuna por su ingenio gracioso
además de ser cierta.
Pero esta práctica, la de venderse el coche para comprar
gasolina, aunque parezca extraño, es común y habitual cuando la gente quiere
saber grandes verdades o bien se encuentra en una situación de necesidad, ambas
cosas son similares e intercambiables. Yo, que ya he quebrado económicamente
dos veces y media, sé de qué hablo. Buscamos desesperadamente tiempo o metros
cuando ya no nos queda ni un segundo ni un palmo más allá de la punta de
nuestros pies descalzos. Es entonces cuando empieza a llover y te das cuenta
que el sastre que te perseguía para cobrar lo que le debes te ha embargado el
paraguas y no sabes si eres el protagonista de una película de ciencia ficción al
que la lluvia le limpia las lágrimas o un habitante de Venus que debe de asumir
estoicamente su característica lluvia de ácido sulfúrico.
Sea como sea, cada generación, o cada dos, se vende el coche
para comprar gasolina, o el asno para comprar alfalfa. El tiempo de memoria
histórica no llega más allá de estas dos generaciones. Cada época es nueva, el
mundo comienza cada vez porque el mundo se estrena en cada persona, siempre es
nuevo y para desflorar.
Esta es la cosa, Aristóteles fue un gran filósofo, los gatos
tricolores suelen ser casi siempre hembras, y los blancos con los ojos azules
sordos. Y dentro de pocos días será primavera.
