No llencis les cartes d'amor
No llencis les cartes d'amor
Elles no us abandonaran.
El temps passarà, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els sensuals rostres, bells i intel·ligents,
s'amagaran en tu, al fons d'un mirall.
Cauran els anys. Et cansaran els llibres.
Baixaràs encara més
i, fins i tot, perdràs la poesia.
El soroll de ciutat als vidres
acabarà per ser la teva única música,
i les cartes d'amor que haureu guardat
seran la teva darrera literatura.
No llencis les cartes d'amor, Joan Margarit.
--------------------------------
Et perfil.les el contorn dels ulls, i la línia final que s’aixeca els allarga. No puc oblidar-los
quan no et veig, ni quan em parlen apuntant-me; no puc perquè no existeixen cap
d’iguals; miren amb ingenuitat i coquetería i a tots ens fascinen, però encara no ho
sabem i tu tampoc. No és només que siguis bella, ets, a més, una princesa que quan
obres l’aire al teu pas el perfum d’Esmirna somriu desmaiat i cada passeig queda
registrat a la crónica de la teva cort. Quan surts de la perruqueria o entres al mercat,
els arbres, els coloms i el pa de viena queden cautivats per la simpatía que escampes i
la tendresa que reserves per als teus fills i marit.
Liz és el teu nom de ploma, i amb el mateix zel que poses per a lluïr la teva bellesa i
pulir la manicura, el poses per a lliurar el teu carisme i la teva bondat.
Com els núvols que vaguen sota el mantell del cel, així els meus pensaments i records
vaguen pel món, lluny, molt lluny, i també molt a prop. A la tarda tornaran a caure les
ombres sobre boscos i camps i sobre tota la ciutat, i el món descansarà.
I jo seré un any més a prop teu en el viatge improvisat del temps.
Un dolç petó del teu fill Albert