Veni (25-04-2008)
per anar a fer un llarg passeig,
els meus budells i jo mateix.
Fa tretze anys que no et veig,
però cada dia t'explico on sóc.
I tot d'una em vas venir a veure.
Una foto teva que mai havia vist
inesperadament em va venir volant.
Jove i bonica em vas somriure.
Sol, amb l'oxigen i l'anestèsia
et vas aparèixer des del futur.
per lligar bé allò que vas crear.
L'heura va anar creixent a dins
amb el perfum tan teu, tan dolç,
com les cançons del passat.
Com la teva veu d'ara mateix
de quan jo tenia quatre anys.
Ara, en temps de perill.
...........
Un tendre petó del teu fill Albert.