Peret (26-02-2008)
La lluna es una
rosa fantasma,
el soroll del món
plora i riu,
i la mar és
llunyana i propera al sol.
Al port, l’aigua gasada
ens refresca,
com les pomeres i
els camps de blat,
i la ment enyora
l’impossible futur.
El sol és una gran poma sagrada,
el silenci estrident
riu i plora,
i la plana és
aquí al canal de la lluna.
Al carrer, la sabata ens porta a l’exili,
com els llibres
que hem de llegir,
i la ment saluda l’imminent passat.
(Poema de l'Albert)
Un dolç petó del teu fill Albert.