miércoles, 15 de octubre de 2008

El peletero/La verdad


7 març 2007

Molta gent es vanagloria d'haver llegit el Tractatus Logico-Philosophicus de Wittgenstein. Per donar prova d'això citen de memòria l'última frase, que com bé afirma Félix de Azúa en el seu Diccionari de les Arts, sempre està transcrita de forma incompleta. La frase correcta diu:

"Tot allò que pot dir-se, es pot dir amb claredat; i sobre allò del que no podem parlar, millor és guardar silenci".

Nosaltres no afirmarem que ens hem llegit el Tractatus..., però sí direm amb orgull que també sabem citar la primera de les frases i que diu:

"El món és el que fa al cas"

Les dues frases són capitals. La primera del llibre ens diu què hem de saber i l'última ens encoratja en afirmar que això que hem de saber pot després ser dit amb claredat. També ens adverteix que no hem de perdre el temps en batalles que no aconseguirem guanyar. Tot i que la poesia que conté la frase és de tal envergadura, que potser és lícit veure-hi el pudor del savi que sap més del compte. Però això, saber més del compte, només ho sap Déu que no forma part del món i que per tant, no fa al cas.

El món és cognoscible i clar. Cal dir-ho tantes vegades com calgui doncs això que diem sobre el món és la veritat.

Hem esmentat el "Diccionari de les Arts" de Félix de Azúa i és obligat afirmar amb rotunditat que és un dels millors textos sobre Art que s'han escrit. La seva precisió i claredat són excepcionals i el lector exigent se sent reconfortat al llegir-lo.

La millor entrada d'aquest Diccionari és la referent a la Poesia. Com és una entrada curta el senyor Azúa ens permetrà que la transcriguem sencera i que després la comentem, diu:

"Sobre la poesia, com menys es digui, millor.
La poesia és la veritat de l'art.
La veritat, per a cadascú, és la resistència al dolor durant una vida sencera. Allà cadascú amb la seva veritat.
No obstant això la veritat per a tothom, és el temps que fa cada dia i el que en aquest temps es pot veure perquè apareix a la vista de tots.
Per tant la poesia no neix de la consciència del poeta, sinó del seu coratge.
I, en conseqüència, la poesia no és obra dels homes o d'alguns homes sinó dels meteors, els quals defineixen amb tota exactitud el que en cada moment es pot veure.
Hi ha a més, una altra poesia que sí és obra dels homes (o de la voluntat), però sobre ella hi ha una enorme documentació periodística i una infinitat de departaments universitaris que fan inútil qualsevol comentari".

Té tota la raó.

Nosaltres a la nostra modèstia només puntualitzarem dues coses. La segona d'elles és agosarada, però som valents i de vegades ens pot la nostra curiositat científica.

Primera: no sempre som capaços de veure això que els meteors defineixen amb tota exactitud. Quan això succeeix, quan vam aconseguir veure-ho, uns en diuen miracle, altres en diuen casualitats poètiques. Per a més detalls veure "El pelleter miraculós"

Segona: La veritat de l'art, anomenada també poesia, és la capacitat de suportar el dolor que causa l'experiència del temps.

En l'experiència del temps hi ha la mort i la mort és la frontera del món i el món, com ja sabem, és el que fa al cas. Tot el que hi ha més enllà és tot allò sobre el que és millor guardar silenci.

Arribats a aquest punt comprendreu que hem de deixar d'escriure.

-----------------------------------------

7 Marzo 2007

Mucha gente se vanagloria de haber leído el Tractatus Logico-Philosophicus de Wittgenstein. Para dar prueba de ello citan de memoria la última frase, que como bien afirma Félix de Azúa en su “Diccionario de las Artes”, siempre está transcrita de forma incompleta. La frase correcta dice:

“Todo aquello que puede decirse, se puede decir con claridad; y sobre aquello de lo que no podemos hablar, mejor es guardar silencio”

Nosotros no afirmaremos que nos hemos leído el “Tractatus…”, pero sí diremos con orgullo que también sabemos citar la primera de las frases y que dice:

“El mundo es lo que hace al caso”

Las dos frases son capitales. La primera del libro nos dice qué debemos saber y la última nos alienta al afirmar que eso que debemos saber puede luego ser dicho con claridad. También nos advierte que no debemos perder el tiempo en batallas que no lograremos ganar. Aunque la poesía que contiene la frase es de tal envergadura, que tal vez es lícito ver en ella el pudor del sabio que sabe más de la cuenta. Pero eso, saber más de la cuenta, solamente lo sabe Dios que no forma parte del mundo y que por lo tanto, no hace al caso.

El mundo es cognoscible y claro. Es necesario decirlo cuantas veces sea preciso pues eso que decimos sobre el mundo es la verdad.

Hemos mencionado el Diccionario de las Artes de Félix de Azúa y es obligado afirmar con rotundidad que es uno de los mejores textos sobre Arte que se han escrito. Su precisión y claridad son excepcionales y el lector exigente se siente reconfortado al leerlo.

La mejor entrada de este Diccionario es la referente a la Poesía. Como es una entrada corta el señor Azúa nos permitirá que la transcribamos entera y que luego la comentemos. Dice:
“Sobre la poesía, cuanto menos se diga, mejor.
La poesía es la verdad del arte.
La verdad, para cada cual, es la resistencia al dolor durante una vida entera. Allá cada cual con su verdad.
Sin embargo la verdad para todos, es el tiempo que hace cada día y lo que en ese tiempo puede verse porque aparece a la vista de todos.
Por lo tanto la poesía no nace de la conciencia del poeta, sino de su coraje.
Y, en consecuencia, la poesía no es obra de los hombres o de algunos hombres sino de los meteoros, los cuales definen con toda exactitud lo que en cada momento puede verse.
Hay además, otra poesía que sí es obra de los hombres (o de la voluntad), pero sobre ella hay una enorme documentación periodística y un sinfín de departamentos universitarios que hacen inútil cualquier comentario”.

Tiene toda la razón.

Nosotros en nuestra modestia solamente puntualizaremos dos cosas. La segunda de ellas es osada, pero somos valientes y a veces nos puede nuestra curiosidad científica.

Primera: no siempre somos capaces de ver eso que los meteoros definen con toda exactitud. Cuando eso sucede, cuando conseguimos verlo, unos lo llaman milagro, otros lo llaman casualidades poéticas. Para más detalles ver “El peletero milagroso”

Segunda: La verdad del arte, llamada también poesía, es la capacidad de soportar el dolor que causa la experiencia del tiempo.

En la experiencia del tiempo está la muerte y la muerte es la frontera del mundo y el mundo, como ya sabemos, es lo que hace al caso. Todo lo que hay más allá es todo aquello sobre lo que es mejor guardar silencio.

Llegados a este punto comprenderéis que hemos de dejar de escribir.