7 març 2007
Molta gent es
vanagloria d'haver llegit el Tractatus Logico-Philosophicus de Wittgenstein. Per donar prova d'això citen de
memòria l'última frase, que com bé afirma Félix de Azúa en el seu Diccionari de les Arts, sempre està transcrita de forma incompleta. La frase
correcta diu:
"Tot allò
que pot dir-se, es pot dir amb claredat; i sobre allò del que no podem parlar,
millor és guardar silenci".
Nosaltres no
afirmarem que ens hem llegit el Tractatus...,
però sí direm amb orgull que també sabem citar la primera de les frases i que
diu:
"El món és
el que fa al cas"
Les dues frases
són capitals. La primera del llibre ens diu què hem de saber i l'última ens
encoratja en afirmar que això que hem de saber pot després ser dit amb
claredat. També ens adverteix que no hem de perdre el temps en batalles que no
aconseguirem guanyar. Tot i que la poesia que conté la frase és de tal
envergadura, que potser és lícit veure-hi el pudor del savi que sap més del
compte. Però això, saber més del compte, només ho sap Déu que no forma part del
món i que per tant, no fa al cas.
El món és
cognoscible i clar. Cal dir-ho tantes vegades com calgui doncs això que diem
sobre el món és la veritat.
Hem esmentat el
"Diccionari de les Arts" de Félix de Azúa i és obligat afirmar amb
rotunditat que és un dels millors textos sobre Art que s'han escrit. La seva
precisió i claredat són excepcionals i el lector exigent se sent reconfortat al
llegir-lo.
La millor
entrada d'aquest Diccionari és la referent a la Poesia. Com és una entrada
curta el senyor Azúa ens permetrà que la transcriguem sencera i que després la
comentem, diu:
"Sobre
la poesia, com menys es digui, millor.
La poesia és la
veritat de l'art.
La veritat, per
a cadascú, és la resistència al dolor durant una vida sencera. Allà cadascú amb
la seva veritat.
No obstant això
la veritat per a tothom, és el temps que fa cada dia i el que en aquest temps
es pot veure perquè apareix a la vista de tots.
Per tant la
poesia no neix de la consciència del poeta, sinó del seu coratge.
I, en
conseqüència, la poesia no és obra dels homes o d'alguns homes sinó dels
meteors, els quals defineixen amb tota exactitud el que en cada moment es pot
veure.
Hi ha a més, una
altra poesia que sí és obra dels homes (o de la voluntat), però sobre ella hi
ha una enorme documentació periodística i una infinitat de departaments
universitaris que fan inútil qualsevol comentari".
Té tota la raó.
Nosaltres a la
nostra modèstia només puntualitzarem dues coses. La segona d'elles és
agosarada, però som valents i de vegades ens pot la nostra curiositat
científica.
Primera: no
sempre som capaços de veure això que els meteors defineixen amb tota exactitud. Quan això
succeeix, quan vam aconseguir veure-ho, uns en diuen miracle, altres en diuen
casualitats poètiques. Per a més
detalls veure "El pelleter miraculós"
Segona: La
veritat de l'art, anomenada també poesia, és la capacitat de suportar el dolor que
causa l'experiència del temps.
En l'experiència
del temps hi ha la mort i la mort és la frontera del món i el món, com ja
sabem, és el que fa al cas. Tot el que hi ha més enllà és tot allò sobre el que
és millor guardar silenci.
Arribats a
aquest punt comprendreu que hem de deixar d'escriure.
-----------------------------------------
7 Marzo 2007
Mucha gente se vanagloria de haber leído el Tractatus
Logico-Philosophicus de Wittgenstein. Para dar prueba de ello citan de
memoria la última frase, que como bien afirma Félix de Azúa en su “Diccionario
de las Artes”, siempre está transcrita de forma incompleta. La frase correcta
dice:
“Todo aquello que puede decirse, se puede decir con claridad; y sobre
aquello de lo que no podemos hablar, mejor es guardar silencio”
Nosotros no afirmaremos que nos hemos leído el “Tractatus…”, pero sí
diremos con orgullo que también sabemos citar la primera de las frases y que
dice:
“El mundo es lo que hace al caso”
Las dos frases son capitales. La primera del libro nos dice qué debemos
saber y la última nos alienta al afirmar que eso que debemos saber puede luego
ser dicho con claridad. También nos advierte que no debemos perder el tiempo en
batallas que no lograremos ganar. Aunque la poesía que contiene la frase es de
tal envergadura, que tal vez es lícito ver en ella el pudor del sabio que sabe
más de la cuenta. Pero eso, saber más de la cuenta, solamente lo sabe Dios que
no forma parte del mundo y que por lo tanto, no hace al caso.
El mundo es cognoscible y claro. Es necesario decirlo cuantas veces sea
preciso pues eso que decimos sobre el mundo es la verdad.
Hemos mencionado el Diccionario de las Artes de Félix de
Azúa y es obligado afirmar con rotundidad que es uno de los mejores textos
sobre Arte que se han escrito. Su precisión y claridad son excepcionales y el
lector exigente se siente reconfortado al leerlo.
La mejor entrada de este Diccionario es la referente a la Poesía. Como es
una entrada corta el señor Azúa nos permitirá que la transcribamos entera y que
luego la comentemos. Dice:
“Sobre la poesía, cuanto menos se diga, mejor.
La poesía es la verdad del arte.
La verdad, para cada cual, es la resistencia al dolor durante una vida
entera. Allá cada cual con su verdad.
Sin embargo la verdad para todos, es el tiempo que hace cada día y lo que
en ese tiempo puede verse porque aparece a la vista de todos.
Por lo tanto la poesía no nace de la conciencia del poeta, sino de su
coraje.
Y, en consecuencia, la poesía no es obra de los hombres o de algunos
hombres sino de los meteoros, los cuales definen con toda exactitud lo que en
cada momento puede verse.
Hay además, otra poesía que sí es obra de los hombres (o de la voluntad),
pero sobre ella hay una enorme documentación periodística y un sinfín de
departamentos universitarios que hacen inútil cualquier comentario”.
Tiene toda la razón.
Nosotros en nuestra modestia solamente puntualizaremos dos cosas. La
segunda de ellas es osada, pero somos valientes y a veces nos puede nuestra
curiosidad científica.
Primera: no siempre somos capaces de ver eso que los meteoros definen con
toda exactitud. Cuando eso sucede, cuando conseguimos verlo, unos lo llaman
milagro, otros lo llaman casualidades poéticas. Para más detalles ver “El
peletero milagroso”
Segunda: La verdad del arte, llamada también poesía, es la capacidad de
soportar el dolor que causa la experiencia del tiempo.
En la experiencia del tiempo está la muerte y la muerte es la frontera del
mundo y el mundo, como ya sabemos, es lo que hace al caso. Todo lo que hay más
allá es todo aquello sobre lo que es mejor guardar silencio.
Llegados a este punto comprenderéis que hemos de dejar de escribir.