El talent de Mrs. Arrimadas

Diari d’hivern (2)

El talent de Mrs. Arrimadas

La controvèrsia bàsica del famós test de Turing, que intenta esbrinar si una màquina és o no intel·ligent, es fonamenta en la paradoxa que la tal màquina avaluada supera amb èxit la prova quan pot enganyar a l’interrogador imitant ser una persona, convertint, doncs, la simulació i el fingiment en els requisits principals de la intel·ligència, humana o no.

Els misteris de l’aparença i l’engany amaguen raons que la mateixa raó ignora al ser barates al temperament i disposició de les persones. Per aquest motiu, el caràcter és el destí i el destí no és pas altra cosa que un dilema moral al que tothom hi està abocat més d’hora que tard.

La disfressa, la duplicitat i la falsedat, la infiltració, son també els instruments cardinals de qualsevol policia o servei d intel·ligència que vulgui ser eficaç. Els seus membres han de saber que la mentida i la impostura serà el seu pa de cada dia. Els principals damnificats, però, quan un espia o un infiltrat és descobert, són la seva pròpia família i amics, ells els primers enganyats.

Però aquesta no era pas la qüestió que amoïnava a un dels grans personatges de la literatura, Tom Ripley, extraordinària creació de Patrícia Highsmith, l’heroi amoral que suplanta com si res a la seva víctima fent-se passar per ell i vivint com ell.

Moltes de les coses que s’han escrit de Ripley posen l’accent en l’ús del crim i l’assassinat com a eines desproveïdes de moralitat i que es poden fer servir a conveniència. Però per a mi l’important, el veritable talent de Ripley, no és pas el de matar amb encert i sense remordiments de consciència, sinó el de suplantar, el d’imitar amb eficàcia qui no ets. 

Per això tinc la sensació que a gairebé a ningú se li acudiria presentar-se com a candidat a la presidència d’una comunitat autònoma espanyola fent només vuit o deu anys que hi vius. Totes elles, les terres d’Espanya, tenen un fons històric, cultural i social tan profund i ric que és impossible d’assolir en una dècada. Fer-ho no només és pretensiós i superb, és també, penso jo, un insult als seus habitants, una ofensa greu. Malgrat aquesta opinió merament personal i intransferible i feta de bon rotllo, Mrs. Arrimadas ha obtingut el primer lloc en les passades eleccions catalanes, cosa que em permet afirmar que és sens dubte una persona amb molt talent. O no, no ho sé, el cas és que a mi no em cal cap test per descobrir la burda suplantació. Només necessito no caure en aquell prejudici famós que, apart del concepte merament administratiu i burocràtic, dicta que és català tothom que viu i treballa a Catalunya.

-------------------

Diario de invierno (2)

El talento de Mrs. Arrimadas

La controversia básica del famoso test de Turing, que intenta averiguar si una máquina es o no inteligente, se fundamenta en la paradoja de que la tal máquina evaluada supera con éxito la prueba cuando puede engañar al interrogador imitando ser una persona, convirtiendo, pues, la simulación y el fingimiento en los requisitos principales de la inteligencia, humana o no.

Los misterios de la apariencia y el engaño esconden razones que la misma razón ignora al ser baratas al temperamento y disposición de las personas. Por este motivo, el carácter es el destino y el destino no es otra cosa que un dilema moral al que todo el mundo está abocado más temprano que tarde.

El disfraz, la duplicidad y la falsedad, la infiltración, son también los instrumentos cardinales de cualquier policía o servicio de inteligencia que quiera ser eficaz. Sus miembros deben saber que la mentira y la impostura será su pan de cada día. Los principales damnificados, sin embargo, cuando un espía o un infiltrado es descubierto, son su propia familia y amigos, ellos los primeros engañados.

Pero esta no era la cuestión que preocupaba a uno de los grandes personajes de la literatura, Tom Ripley, extraordinaria creación de Patricia Highsmith, el héroe amoral que suplanta como si nada a su víctima haciéndose pasar por él y viviendo como él .

Muchas de las cosas que se han escrito de Ripley hacen hincapié en el uso del crimen y el asesinato como herramientas desprovistas de moralidad y que se pueden utilizar a conveniencia. Pero para mí lo importante, el verdadero talento de Ripley, no es el de matar con acierto y sin remordimientos de conciencia, sino el de suplantar, el de imitar con eficacia quien no eres.

Por eso tengo la sensación de que a casi nadie se le ocurriría presentarse como candidato a la presidencia de una comunidad autónoma española haciendo sólo ocho o diez años que vives en ella. Todas las tierras de España, tienen un fondo histórico, cultural y social tan profundo y rico que es imposible de lograr en una década. Hacerlo no sólo es pretencioso y soberbio, es también, pienso yo, un insulto a sus habitantes, una ofensa grave. A pesar de esta opinión meramente personal e intransferible y hecha de buen rollo, Mrs. Arrimadas ha obtenido el primer lugar en las pasadas elecciones catalanas, lo que me permite afirmar que es sin duda una persona con mucho talento. O no, no lo sé, el caso es que a mí no me hace falta ningún test para descubrir la burda suplantación. Sólo necesito no caer en ese prejuicio famoso que, aparte del concepto meramente administrativo y burocrático, dicta que es catalán todo el que vive y trabaja en Cataluña.