lunes, 1 de enero de 2018

El pecat original



Diari d’hivern (1)

El pecat original.

Tothom sap, o hauria de saber, que el pecat i la transgressió, la desobediència i la irreverència són les eines bàsiques que alimenten el coneixement i el fan surar de l’asèpsia il·luminant la boira. També que el risc de tot plegat és el d’existir, de ser, de tenir una identitat, perquè tothom sap, o hauria de saber igualment, que tot allò que no és diferent és sempre indiferent. Per aquest motiu no ha existit ni existeix avui en dia ni existirà mai al món cap país que per ser-ho no hagi comés el seu corresponent pecat original. Espanya també.

Jordi Tardà, el diputat d’Esquerra Republicana al Congrés de diputats espanyol, ha repetit en més d’una ocasió que la República catalana serà democràtica o no serà, serà pacífica o no serà. És a dir, en conclusió: no serà. I no serà perquè segons sembla els catalans no estem disposats a cometre el pecat original que ens permetria ser una República independent en això que s’anomena “El concert de les nacions”.

La revolta catalana ha posat en evidència aquest fet singular, i alhora també ha aconseguit que caiguessin moltes màscares, les nostres, les dels europeus i, bàsicament, les dels espanyols que, lliures d’artificis, s’han pogut mirar al mirall tal i com són i sa mare els va dur al món quan Déu la va foragitar del Paradís. I... què han vist? Els ha agradat o tot el contrari? No en tinc ni idea del que deuen haver contemplat els espanyols reflectit a l’espill picat de casa seva i l’opinió que els hi ha merescut mirar-se nus, però, sens dubte, el primer que cal fer en aquestes circumstàncies, com recomanen Jordi Galves i Agustí Colomines parlant dels catalans, és un exercici de sinceritat col·lectiva.

En el nostre cas hem de reconèixer que no som pas un sol poble. No, no ho som, els catalans ara no som un sol poble.  

Però jo parlava de pecats originals que permeten ser el que vols i no el que volen altres. És una mena de pacte amb el diable que, paradoxalment, també t’obre les portes del cel. Aquest és el joc estrany de Déu i de la vida que els espanyols, com a poble, han practicat sempre sense saber-ho o sabent-ho, però com una veritat que mai cal esmentar a taula si no vols que l’àpat familiar acabi en una baralla. 

----------------


Diario de invierno (1)

El pecado original.

Todo el mundo sabe, o debería saber, que el pecado y la transgresión, la desobediencia y la irreverencia son las herramientas básicas que alimentan el conocimiento y lo hacen sobresalir de la asepsia iluminando la niebla. También que el riesgo de todo ello es el de existir, de ser, de tener una identidad, porque todo el mundo sabe, o debería saber igualmente, que aquello que no es diferente es siempre indiferente. Por este motivo no ha existido ni existe hoy en día ni existirá nunca en el mundo ningún país que por serlo no haya cometido su correspondiente pecado original. España también.

Jordi Tardà, el diputado de ERC (Esquerra republicana de Catalunya) en el Congreso de diputados español, ha repetido en más de una ocasión que la República catalana será democrática o no será, será pacífica o no será. Es decir, en conclusión: no será. Y no será porque al parecer los catalanes no estamos dispuestos a cometer el pecado original que nos permitiría ser una República independiente en eso que se llama "El concierto de las naciones".

La revuelta catalana ha puesto en evidencia este hecho singular, al tiempo que también ha conseguido que cayeran muchas máscaras, nuestras, de los europeos y, básicamente, las de los españoles que, libres de artificios, se han podido mirar en el espejo tal como son y su madre los trajo al mundo cuando Dios la expulsó del Paraíso. Y... ¿qué han visto? ¿Les ha gustado o todo lo contrario? No tengo ni idea de lo que deben de haber contemplado los españoles reflejado en el espejo picado de su casa y la opinión que les ha merecido mirarse desnudos, pero, sin duda, lo primero que hay que hacer en estas circunstancias, como recomiendan Jordi Galves y Agustí Colomines hablando de los catalanes, es un ejercicio de sinceridad colectiva.

En nuestro caso hemos de reconocer que no somos un solo pueblo. No, no lo somos, los catalanes ahora no somos un solo pueblo. 

Pero yo hablaba de pecados originales que permiten ser lo que quieres y no lo que quieren otros. Es una especie de pacto con el diablo que, paradójicamente, también te abre las puertas del cielo. Este es el juego extraño de Dios y de la vida que los españoles, como pueblo, han practicado siempre sin saberlo o sabiéndolo, pero como una verdad que nunca hay que mencionar en la mesa si no quieres que la comida familiar termine en una pelea.

1 comentario:

Unknown dijo...

Esteu buscant un prestador privat? Necessites préstec amb urgència? Tens un mal crèdit? Us puc ajudar a assegurar un préstec amb un tipus d'interès tan baix com un 2%. Finançament del 100% amb documentació mínima. La nostra empresa de préstec està disposada a proporcionar tot tipus de préstecs de la vostra elecció sempre que pugueu pagar. No necessitem cap tipus de garantia. La nostra taxa d'interès de préstec és flexible perquè donem els nostres fons de préstec a un tipus d'interès de 2%. Som una empresa creditícia fiable i us assegurem que, si segueix el nostre procediment pas a pas, obtindràs el préstec aprovat i transferit a tu. Si us plau, torna-me a través del nostre mail: {lucysmithloanfirm@gmail.com} si esteu interessat en obtenir un préstec per poder donar-vos més informació sobre els nostres termes i condicions de préstec

Per accedir a la vostra elegibilitat, proporcioneu-me els següents detalls:

Nom complet:
Adreça:
Ingressos mensuals :
Total del préstec:
Durada del préstec:
Objectiu del préstec:
Número de telèfon:
Edat:
ocupació:
Escaneja la còpia de la vostra targeta d'identitat i la vostra foto:
Data de naixement :

EMPRESA DE PRÉSTEC DE LUCY SMITH
(lucysmithloanfirm@gmail.com)