martes, 19 de julio de 2016

El terminador




Diari d’estiu. (5)
                                         
El terminador

A la Ronda de Sant Antoni darrerament hi hagut canvis en l’ocupació de les cantonades que fan les prostitutes que hi treballen. Algunes xineses han estat  desplaçades per espanyoles i llatinoamericanes que, com el meu arbre, viuen a la intempèrie sense cap mena d’aixopluc ni finestres per obrir o tancar a causa de la calor o el fred.

Les xineses, ja se sap, tenen un vocabulari simple i limitat on les paraules bàsiques del seu repertori són molt poques, “chupar”, “follar”, “goma”, “veinte euros” i poca cosa més. Les de parla castellana, en canvi, se saben explicar millor. L’altre dia vaig sentir a una que li preguntava a un possible client: “sí, pero... ¿qué enfermedad contagiosa dices que tienes?, ignoro què li va respondre, no hagués estat educat parar-me a escoltar la conversa.

Els clients acostumen a ser la majoria ancians, joves de països musulmans i gent amb minusvalideses físiques. A compta d’això val la pena llegir aquesta notícia de la Vanguardia que parla de l’assistència sexual a discapacitats, una qüestió completament tabú del que ni les associacions més progressistes en parlen, gairebé més tabú que la corrupció i la vida sexual en les més altes instancies de l’Estat.

Sexe gratuït o de pagament, necessitat i virtud, chupar o follar, amb goma o sense, a la vista o d’amagat, tot plegat em duia l’altre dia a parlar dels orgasmes que sense permís ens arriben dels veïns quan a l’estiu les finestres romanen obertes per apaivagar la calor. Orgasmes, converses, baralles, i moltes coses més que, sens dubte, és millor callar i preservar només en la memòria. En canvi, al meu arbre, que viu també sense casa i sense finestres tot l’any, com un veritable homeless vocacional, no l’he sentit mai ni una rialla ni una queixa, ni un acudit ni un lament. L’únic so que em proporciona és el del vent movent les seves branques i fulles.

 Qui sap si l’un i l’altre, si l’arbre i el vent, mantenen una secreta relació gens efímera que, fora d’escampar les llavors arreu, els permet trametre entre ells i els altres missatges dels que no ens podem ni imaginar el que signifiquen, i dels que sabem de ben cert que mai podrem tampoc desxifrar, com si perseguíssim un terminador massa prim.

El terminador, segons la Viquipèdia, és la línia de separació entre la part il·luminada i la part en ombra d’un cos celest, la línia de separació entre el dia i la nit. Segons els astrònoms és el punt ideal per l’observació del relleu i les seves irregularitats, muntanyes i valls, glaceres de metà gelat i cràters d’impacte.

Ja fa un any que la New Horizons va arribar a Plutó, el planeta nan d’òrbita excèntrica que viatja sense vent i sense branques, acompanyant al sol que l’il·lumina vagament creant un terminador blau i misteriós que ve i se’n va en silenci.

------------------------------

Diario de verano. (5)

El terminador

En la Ronda de San Antonio últimamente ha habido cambios en la ocupación de las esquinas que hacen las prostitutas que trabajan. Algunas chinas han sido desplazadas por españolas y latinoamericanas que, como mi árbol, viven a la intemperie sin ningún tipo de cobijo ni ventanas para abrir o cerrar a causa del calor o el frío.

Las chinas, ya se sabe, tienen un vocabulario simple y limitado donde las palabras básicas de su repertorio son muy pocas, "chupar", "follar", "goma", "veinte euros" y poco más. Las de habla española, en cambio, se saben explicar mejor. El otro día oí a una que le preguntaba a un posible cliente: "sí, pero... ¿qué enfermedad contagiosa dices que tienes?, ignoro qué le respondió, no hubiera sido educado pararme a escuchar la conversación.

Los clientes suelen ser la mayoría ancianos, jóvenes de países musulmanes y gente con minusvalías físicas. A cuenta de esto vale la pena leer esta noticia de la Vanguardia que habla de la asistencia sexual a discapacitados, una cuestión completamente tabú del que ni las asociaciones más progresistas hablan, casi más tabú que la corrupción y la vida sexual en las más altas instancias del Estado.

Sexo gratuito o de pago, necesidad y virtud, chupar o follar, con goma o sin, a la vista o a escondidas, todo ello me llevaba el otro día a hablar de los orgasmos que sin permiso nos llegan de los vecinos cuando en el verano las ventanas permanecen abiertas para apaciguar el calor. Orgasmos, conversaciones, peleas, y muchas cosas más que, sin duda, es mejor callar y preservar sólo en la memoria. En cambio, a mi árbol, que vive también sin casa y sin ventanas todo el año, como un verdadero homeless vocacional, no lo he oído nunca ni una risa ni una queja, ni un chiste ni un lamento. El único sonido que me proporciona es el del viento moviendo sus ramas y hojas.

Quién sabe si el uno y el otro, si el árbol y el viento, mantienen una secreta relación nada efímera que, aparte de esparcir las semillas por todas partes, les permite enviarse entre ellos y los demás mensajes de los que no nos podemos ni imaginar lo que significan, y de los que sabemos de cierto que nunca podremos tampoco descifrar, como si persiguiéramos un terminador demasiado estrecho.

El terminador, según la Wikipedia, es la línea de separación entre la parte iluminada y la parte en sombra de un cuerpo celeste, la línea de separación entre el día y la noche. Según los astrónomos es el punto ideal para la observación del relieve y sus irregularidades, montañas y valles, glaciares de metano helado y cráteres de impacto.

Ya hace un año que la New Horizons llegó a Plutón, el planeta enano de órbita excéntrica que viaja sin viento y sin ramas, acompañando al sol que lo ilumina vagamente creando un terminador azul y misterioso que viene y se va en silencio.

6 comentarios:

Francesc Puigcarbó dijo...

vagi llegir això de l'assitencia sexual a discapacitats, em va semblar extraordinari i en canvi s'en parla poc,. A vegades hi ha gent que és molt persona, però això no ven ni és noticia.

Tot Barcelona dijo...

Amb el FRancesc .
Salut.

El peletero dijo...

Ha de ser una feina difícil de fer, Francesc.

Salut

El peletero dijo...

Salut, Miquel.

Enric H. March dijo...

Tot és remor, Xavier. La de les fulles de l'arbre i les converses agafades al vol. Tot són sons llunyants als quals donem sentit per no sentir la nostra pròpia remor.

El peletero dijo...

Tot és una remor, Enric, així és . Sento el vent que mou les branques del meu arbre fent ballar l’ombra,i sento també encara els batecs del cor de la meva mare de quan vaig viure dintre d’ella. Sé que m’acompanyen i m’acompanyaran fins el final.

Les putes de la Ronda, i tu entendràs la frase, són tota una institució que vaig conèixer també anant de petit agafat de la ma de la meva mare.