Diari d’estiu.
(5)
El terminador
A la Ronda de
Sant Antoni darrerament hi hagut canvis en l’ocupació de les cantonades que fan
les prostitutes que hi treballen. Algunes xineses han estat desplaçades per espanyoles i
llatinoamericanes que, com el meu arbre, viuen a la intempèrie sense cap mena
d’aixopluc ni finestres per obrir o tancar a causa de la calor o el fred.
Les xineses, ja
se sap, tenen un vocabulari simple i limitat on les paraules bàsiques del seu
repertori són molt poques, “chupar”,
“follar”, “goma”, “veinte euros” i
poca cosa més. Les de parla castellana, en canvi, se saben explicar millor. L’altre
dia vaig sentir a una que li preguntava a un possible client: “sí, pero... ¿qué enfermedad contagiosa dices
que tienes?, ignoro què li va respondre, no hagués estat educat parar-me a
escoltar la conversa.
Els clients
acostumen a ser la majoria ancians, joves de països musulmans i gent amb
minusvalideses físiques. A compta d’això val la pena llegir aquesta notícia de
la Vanguardia
que parla de l’assistència sexual a discapacitats, una qüestió completament
tabú del que ni les associacions més progressistes en parlen, gairebé més tabú que
la corrupció i la vida sexual en les més altes instancies de l’Estat.
Sexe gratuït o de
pagament, necessitat i virtud, chupar
o follar, amb goma o sense, a la
vista o d’amagat, tot plegat em duia l’altre dia a parlar dels orgasmes que sense
permís ens arriben dels veïns quan a l’estiu les finestres romanen obertes per
apaivagar la calor. Orgasmes, converses, baralles, i moltes coses més que, sens
dubte, és millor callar i preservar només en la memòria. En canvi, al meu arbre,
que viu també sense casa i sense finestres tot l’any, com un veritable homeless vocacional, no l’he sentit mai
ni una rialla ni una queixa, ni un acudit ni un lament. L’únic so que em
proporciona és el del vent movent les seves branques i fulles.
Qui sap si l’un i l’altre, si l’arbre i el
vent, mantenen una secreta relació gens efímera que, fora d’escampar les
llavors arreu, els permet trametre entre ells i els altres missatges dels que
no ens podem ni imaginar el que signifiquen, i dels que sabem de ben cert que
mai podrem tampoc desxifrar, com si perseguíssim un terminador massa prim.
El terminador, segons la
Viquipèdia, és la línia de separació entre la part il·luminada i la part en
ombra d’un cos celest, la línia de separació entre el dia i la nit. Segons els
astrònoms és el punt ideal per l’observació del relleu i les seves
irregularitats, muntanyes i valls, glaceres de metà gelat i cràters d’impacte.
Ja fa un any que
la New Horizons va
arribar a Plutó, el planeta nan d’òrbita excèntrica que viatja sense vent i
sense branques, acompanyant al sol que l’il·lumina vagament creant un
terminador blau i misteriós que ve i se’n va en silenci.
------------------------------
Diario de verano. (5)
El terminador
En la Ronda de San Antonio últimamente ha habido cambios en
la ocupación de las esquinas que hacen las prostitutas que trabajan. Algunas
chinas han sido desplazadas por españolas y latinoamericanas que, como mi árbol, viven a la intemperie sin ningún tipo de cobijo ni ventanas para abrir o cerrar
a causa del calor o el frío.
Las chinas, ya se sabe, tienen un vocabulario simple y
limitado donde las palabras básicas de su repertorio son muy pocas, "chupar", "follar",
"goma", "veinte euros" y poco más. Las de habla
española, en cambio, se saben explicar mejor. El otro día oí a una que le
preguntaba a un posible cliente: "sí, pero... ¿qué enfermedad contagiosa dices que tienes?, ignoro qué le
respondió, no hubiera sido educado pararme a escuchar la conversación.
Los clientes suelen ser la mayoría ancianos, jóvenes de
países musulmanes y gente con minusvalías físicas. A cuenta de esto vale la
pena leer esta noticia de la Vanguardia
que habla de la asistencia sexual a discapacitados, una cuestión completamente
tabú del que ni las asociaciones más progresistas hablan, casi más tabú que la
corrupción y la vida sexual en las más altas instancias del Estado.
Sexo gratuito o de pago, necesidad y virtud, chupar o
follar, con goma o sin, a la vista o a escondidas, todo ello me llevaba el otro
día a hablar de los orgasmos que sin permiso nos llegan de los vecinos cuando
en el verano las ventanas permanecen abiertas para apaciguar el calor.
Orgasmos, conversaciones, peleas, y muchas cosas más que, sin duda, es mejor
callar y preservar sólo en la memoria. En cambio, a mi árbol, que vive también
sin casa y sin ventanas todo el año, como un verdadero homeless vocacional, no lo he oído nunca ni una risa ni una queja,
ni un chiste ni un lamento. El único sonido que me proporciona es el del viento
moviendo sus ramas y hojas.
Quién sabe si el uno y el otro, si el árbol y el
viento, mantienen una secreta relación nada efímera que, aparte de esparcir las
semillas por todas partes, les permite enviarse entre ellos y los demás
mensajes de los que no nos podemos ni imaginar lo que significan, y de los que
sabemos de cierto que nunca podremos tampoco descifrar, como si persiguiéramos
un terminador demasiado estrecho.
El terminador,
según la Wikipedia, es la línea de separación entre la parte iluminada y la
parte en sombra de un cuerpo celeste, la línea de separación entre el día y la
noche. Según los astrónomos es el punto ideal para la observación del relieve y
sus irregularidades, montañas y valles, glaciares de metano helado y cráteres
de impacto.
Ya hace un año que la New Horizons llegó
a Plutón, el planeta enano de órbita excéntrica que viaja sin viento y sin
ramas, acompañando al sol que lo ilumina vagamente creando un terminador azul y misterioso que viene y
se va en silencio.
6 comentarios:
vagi llegir això de l'assitencia sexual a discapacitats, em va semblar extraordinari i en canvi s'en parla poc,. A vegades hi ha gent que és molt persona, però això no ven ni és noticia.
Amb el FRancesc .
Salut.
Ha de ser una feina difícil de fer, Francesc.
Salut
Salut, Miquel.
Tot és remor, Xavier. La de les fulles de l'arbre i les converses agafades al vol. Tot són sons llunyants als quals donem sentit per no sentir la nostra pròpia remor.
Tot és una remor, Enric, així és . Sento el vent que mou les branques del meu arbre fent ballar l’ombra,i sento també encara els batecs del cor de la meva mare de quan vaig viure dintre d’ella. Sé que m’acompanyen i m’acompanyaran fins el final.
Les putes de la Ronda, i tu entendràs la frase, són tota una institució que vaig conèixer també anant de petit agafat de la ma de la meva mare.
Publicar un comentario