Veni (25-04-2008)

 

Veni (25-04-2008)

Me'n vaig anar

una vegada més.
Dormies asseguda,
vaig apropar-me
per donar-te un petó.
Però em vaig estar, no et volia despertar.
Els teus ulls ja no em tornarien a mirar.
Mai més.
Mai més.
Mai més.
Un petó flotant que cada nit m'arriba
als llavis.
La nit que vas morir havia comprat ous,
absurdament blancs com la neu.
Com un avís.
Vaig recordar el mercat
quan de petit anàvem junts,
els ous transparentats per la llum.
Uns ous, una placenta, un cau calent.
Un llençol fred, un soldadet retallat,
la soledat.
La llegenda diu que un dia
tornaràs, batent la clara amb el rovell.
Escamparàs el teu carisma,
la teva bellesa,
i agafaràs la ma d'un vell.
Endavant princesa.
Un petó flotant m'arriba als llavis
mentre m'adormo.

El teu fill Albert

Peret (26-02-2008)

Peret (26-02-2008)

Negres ombres de silenci després de l’escaramussa i del parany d’on heu fugit. Et passes la mà per la galta que la gelada baioneta encara no ha afaitat, mentre la terra humida empastifa espardenyes i la camisa suada s’arrapa a la pell freda de la nit. Per una remor que només són herba i matolls, a les palpentes et fas atent a la veu de la boira. Escampats, els que resteu del pilot us arrossegueu i els ulls se us tanquen. A la matinada, la retirada forçada us ha portat a un camp de patates que devoreu amb pela i tot. El sol és aclaparador, branques retorçades fan figures de dolor a l’estómac i més avall, més avall et preguntes i no saps què més. Borinots i papallones penetren els cossos i l’olor ningú sap si es de sang o només és pensament. Et falta una dona i imagines la llar i uns fills. Però saps que ets viu i això cura del tot el futur perquè només et fan por les maleïdes bales. Des del sofà estant, no ens pots relatar els records que de paraula ja coneixem, ni veure les imatges que s’amunteguen tan nítides, lluminoses i a gran format. Un esdeveniment, un absurd, un destí dona voltes i més voltes. Les paraules et resten empresonades al cervell. Ens mires i plores per dins. Ens segueixes amb l’oïda, saps què fem, entens què et diem, la placenta que t’envolta la voldries foradar amb el fusell. El somni i el món que t’envolta, que et cuida i t’estima, son presències vives d’un miracle que no entens. El somni et porta arribant al poble, abraçant amb força el teu germà que gairebé també ha esquivat les bales. Quanta emoció, racions de blat, panís, pomes, préssecs i melons, omplen el dies que vindran, això i l’aventura de l’inesperat ha estat un altre destí viscut intensament. També ho ha estat la teva valentia i entusiasme que no són res de casual i que t’han portat victoriós a la fi. Una llum encegadora esclata molt més enllà.

Són paraules teves que m’arriben mentre s’acosta la foscor del dia y la claror de la nit, que un dia també arribarà.

Papa, un petó del teu fill Albert.