lunes, 26 de septiembre de 2011

El peletero/La sargantana (39)

Males intencions

Al veure la fotografia et quedes sorpresa, sargantana, acostumada como estàs a noies nues que blasmen en públic contra l’ús de les pells per vestir.

Tu, que per no tenir no tens pèls ni a la teva bífida llengua, romans bocabadada al contemplar tota aquesta exuberància peluda que llueix de manera tan esplèndida la noia de la fotografia d’en Helmut Newton. L’arboreda del crani i la jungla de l’entrecuix, aquest majestuós i poblat parrús que amaga el centre de la terra, aquell indret secret on comencen els terratrèmols i d’on neix la font que alimenta els rius del cel i de la lluna.

I l’abric de guineu?, t’agrada l’abric confeccionat amb pells de guineu blau escandinau? Recorda, amiga meva, que de pells de rèptil es fan també abrics, bosses, cinturons i sabates.

Et quedes pensativa una estona i em respons que les guineus es mengen les sargantanes sempre que tenen una oportunitat, les molt golafres ens atrapen per fer-nos servir d’aperitiu o d’entremès.

Afegeixes, si més no, que no et sabria greu acabar convertida en un flamant cinturó amb una sivella de plata que simulés un drac, però que ets tan petita que la mida de la teva pell no donaria ni per fer una corretja de rellotge suís o japonès.

En canvi, afirmes, enlairant la cua, que el matoll de la noia de la foto suggereix alguna barba postissa o el niu d’un ocellet entremaliat.

És cert, sembla el millor cau per una merla tafanera i per a moltes de les idees que em venen al cap només de veure-la conilleta, qui sap si de la mateixa manera que també li venien a Anòfels Bofarull les seves males intencions, aquell sastre pelleter que es va especialitzar en vestits de pell humana, hàbit pseudo caníbal i antropòfag que molts continuen practicant en secret i d’amagat.

Jo no tinc pèls, ni a la llengua ni a la pell, em dius afligida i gelosa. Tant és, et responc, m’és ben igual, sense pèls ets més fina i suau, clara i neta, i els petons que et dono llisquen millor quan tremoles i sospires, sense barbes ni bigotis t’estimo més encara.

---------------------------------

Traducció al castellà

Malas intenciones

Al ver la fotografía te quedas sorprendida, lagartija, acostumbrada como estás a muchachas desnudas que censuran en público el uso de pieles para vestir.

Tú, que por no tener no tienes pelos ni en tu bífida lengua, permaneces boquiabierta al contemplar toda esta exhuberancia peluda que luce de manera tan espléndida la chica de la fotografía de Helmult Newton. La arboleda del cráneo y la jungla de su entrepierna, esta majestuosa y poblada alfombrilla que esconde el centro de la tierra, aquel lugar secreto donde se inician los terremotos y de donde nace la fuente que alimenta los ríos del cielo y de la luna.

¿Y el abrigo de zorro?, ¿te gusta el abrigo confeccionado con pieles de zorro azul escandinavo? Recuerda, amiga mía, que de pieles de reptil se hacen también abrigos, bolsos, cinturones y zapatos.

Te quedas pensativa un rato y me respondes que los zorros se comen a las lagartijas siempre que tienen una oportunidad, los muy glotones nos atrapan para usarnos de aperitivo o de entremés.

Añades, sin embargo, que no te sabría mal terminar convertida en un flamante cinturón con una hebilla de plata que simulara un dragón, pero que eres tan pequeña que el tamaño de tu piel no daría ni para una correa de reloj suizo o japonés.

En cambio, afirmas, izando tu cola, que el matojo de la muchacha de la foto sugiere alguna barba postiza o el nido de un pajarito travieso.

Es cierto, parece el mejor hogar para un mirlo curioso y para muchas de las ideas que me vienen a la cabeza sólo de verla desnudita, quién sabe si de la misma manera que también le venían a la cabeza a Anófeles Bofarull sus malas intenciones, aquel sastre peletero que se especializó en vestidos de piel humana, hábito pseudo caníbal y antropófago que muchos continúan practicando en secreto y a escondidas.

Yo no tengo pelos, ni en la lengua ni en la piel, me dices apenada y celosa. Tanto da, te respondo, me es bien igual, sin pelos eres más fina y suave, clara y limpia, y los besos que te doy se deslizan mejor cuando tiemblas y suspiras, sin barbas ni bigotes te quiero más todavía.

No hay comentarios: