viernes, 11 de agosto de 2017

Un gos, un bai i una tòrtora.

Túnel de Bracons

Diari d'estiu (9)

Un gos, un bai i una tòrtora.

------------------------

La generació egoista

En tots els fòrums econòmics, adverteixen que aquesta serà la primera generació després de la Segona Guerra Mundial que deixarà als fills un món pitjor que el que va heretar dels pares. Al meu entendre, el fort creixement demogràfic, les conseqüències del canvi climàtic i la substitució del treball humà per la robòtica, que ens arribarà a tots, visquem a Barcelona o a Sydney, ens portaran a ser la generació de la rectificació. Sense rectificació no hi haurà pensions, ni societat del benestar, ni inversió en la millora educativa, ni tampoc impuls a la innovació i la ciència. El tu­risme salvatge dominarà la nostra vida econòmica i cultural, i el populisme, suposadament compassiu, liquidarà tot canvi que afecti el seu lideratge basat en la por. Sense rectificació, la ciutat oberta assumirà la forma de ciutat fortalesa, capaç de deixar fora tot allò que fos sospitós de poder canviar la societat. La nostra generació, aquells que vam néixer durant els anys seixanta, a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en, ens hem instal·lat, sota pues d’eriçó que ens defensin de tota eventualitat, en una comoditat que ha afectat la nostra capacitat d’anàlisi fins a eliminar-ne qualsevol mena de pensament crític. Si no rectifiquem el nostre model de vida per canviar hàbits adquirits, les generacions futures els descriuran com a vicis.

L’estiu i el seu ritme lent ens permet deixar de cavalcar al llom d’un temps quotidià desbocat; és un bon moment per girar els ulls cap al mirall trencat en el qual, sense saber-ho, ens hem estat mirant, i adonar-nos que tenim una obligació moral i cívica amb el futur. Hem de recuperar la voluntat, instrument indispensable per a tot canvi, amb la qual els nostres pares van forjar el seu impuls de canvi, i oposar-la a la resignació que caracteritza la nostra generació. La nostra generació sembla haver abandonat tot camp de batalla. David Thoreau en la seva obra Walden o la vida als boscos escrivia: “Fa temps vaig perdre un gos, un bai i una tórtora, i encara en segueixo el rastre”.

Nosaltres hem abandonat, fa temps, tota esperança de trobar el rastre del que vam perdre, resignant-nos a acceptar que tot està escrit. Encara estem en con­di­cions de deixar enrere una generació egoista i convertir-nos en una generació que va saber rectificar a temps.

FÈLIX RIERA - La Vanguardia de Barcelona
08/08/2017 


La Vall del Silenci, el Bierzo


Diario de verano (9)

Un perro, un bayo y una tórtola.

------------------------

La generación egoísta

En todos los foros económicos, advierten que esta será la primera generación tras la Segunda Guerra Mundial que dejará a los hijos un mundo peor que el que heredó de sus padres. En mi opinión, el fuerte crecimiento demográfico, las consecuencias del cambio climático y la sustitución del trabajo humano por la robótica, que nos alcanzará a todos, vivamos en Barcelona o en Sydney, nos llevarán a ser la generación de la rectificación. Sin rectificación no habrá pensiones, ni sociedad del bienestar, ni inversión en la mejora educativa, ni tampoco impulso a la innovación y la ciencia. El turismo salvaje dominará nuestra vida económica y cultural, y el populismo, supuestamente compasivo, liquidará todo cambio que afecte a su liderazgo basado en el miedo. Sin rectificación, la ciudad abierta asumirá la forma de ciudad fortaleza, capaz de dejar fuera todo aquello sospechoso de poder cambiar la sociedad. Nuestra generación, aquellos que nacimos durante los años sesenta, poco a poco, casi sin darnos cuenta, nos hemos instalado, bajo púas de erizo que nos defiendan de toda eventualidad, en una comodidad que ha afectado nuestra capacidad de análisis hasta eliminar de ella cualquier asomo de pensamiento crítico. Si no rectificamos nuestro modelo de vida para cambiar hábitos adquiridos, las generaciones futuras los describirán como vicios.

El verano y su ritmo lento nos permite dejar de cabalgar a lomos de un tiempo cotidiano desbocado; es un buen momento para volver los ojos hacia el espejo roto en el que, sin saberlo, nos hemos estado mirando, y percatarnos de que tenemos una obligación moral y cívica con el futuro. Debemos recuperar la voluntad, instrumento indispensable para todo cambio, con la que nuestros padres forjaron su impulso de cambio, y oponerla a la resignación que caracteriza a nuestra generación. Nuestra generación parece haber abandonado todo campo de batalla. David Tho­reau en su obra Walden o la vida en los bosques escribía: “Hace tiempo perdí un perro, un bayo y una tórtola, y aún sigo su rastro”.

Nosotros hemos abandonado, hace tiempo, toda esperanza para encontrar el rastro de lo que perdimos, resignándonos a aceptar que todo está escrito. Aún estamos en condiciones de dejar atrás una generación egoísta y convertirnos en una generación que supo rectificar a tiempo.


FÈLIX RIERA - La Vanguardia de Barcelona
08/08/2017 



2 comentarios:

F.PUIGCARBÓ dijo...

Així és, com a un balneari decadent que som, només ens quedarà el turisme i serveis, i gràcies.

El peletero dijo...

Tal qual, Francesc. Un oncle em deia sempre una cosa que no es pot dir, una cosa terrible, ho deia mig en broma i mig en serio. Deia que cada generació necessita una guerra per fer net.