lunes, 20 de noviembre de 2017

The Labyrinth



Diari de tardor (8)

The Labyrinth

El passat dia 1 d’octubre, el dia del referèndum, Rafael Argullol publicava a l’Ara un article nostàlgic assimilant-se vagament al trist monstre, mig home i mig toro, que roman empresonat per sempre més en un laberint. El laberint era i és una bona metàfora per usar en aquests dies que ens ha tocat viure, laberíntics. Però Rafael Argullol ens parla de Kazantzakis, d’Alexis Zorbàs i de les interferències cinematogràfiques entre l’obra literària i la pel·lícula que tan magistralment va interpretar Anthony Quinn.

En arribar per primera vegada a Creta em vaig adonar fins a quin punt som guiats per les idees i imatges que tenim respecte a un lloc: tenia al davant les impressionants muntanyes que coronen l’illa però en realitat mirava cap al passat, a la recerca de records i de paraules adherides als records. Creta, per sobre de tot, era per a mi la veu d’un llunyà professor del col·legi i les pàgines dels llibres de Nikos Kazantzakis. La veu era d’un dels millors professors que vaig tenir al col·legi, un capellà alt, prim i pàl·lid que, segons sembla, estava enamorat de...

De qui estava enamorat aquest capellà? Rafael Argullol afirma que de la cultura minoica, però jo no m’ho crec pas. Vull pensar que estava enamorat d’una dona i que com el Minotaure de Frederic Watts no deixava de mirar, mirant Creta, el mar tot esperant veure la vela que anunciava la seva arribada. Però aquesta suposició meva no té cap mena de valor perquè jo no sóc pas massa més romàntic que els cocodrils femella del Serenguetti i els artistes pop.  

Fa cinc anys The New Inquiry va escollir una peça de The Labyrinth de Saul Steinberg per il·lustrar una pregunta retòrica que li feia a George Scialabba.

The New Inquiry preguntava: What, in brief, is the modern predicament? Which authors, and what lived experience in history, most shaped your understanding of it?

I George Scialabba responia: Modernity is the ensemble of changes – intellectual, political, economic, social, cultural, technological, aesthetic – that have altered the world drastically since roughly the 17th century, until which time the world was, in the above respects, far less different from the world of any previous epoch of recorded history than it is from the world of today. The modern predicament is the set of problems these changes have bequeathed us.

Aprofitant la seva reedició, The New York Review books publicava un munt de elogis sobre un artista i un llibre que ha estat dècades completament fora de catàleg i que jo tinc la sort de conservar en una prestatgeria que tota ella és un laberint:

De tots aquests elogis vull destacar els darrers de Deborah Solomon quan afirma aquesta característica primordial de Saul Steinberg: “in the process he helped pave the way for a culture of boundary-blurrers… He showed that literature can be created without using a single sentence.”

Potser per això el capellà del que ens parla l’Argullol no sabia distingir exactament entre Creta i l’amor eròtic.


No hay comentarios: