Peret (26 - 02 - 2008)
El dia ha despertat i tota cosa viva ha obert els ulls.
El llit estira el llençol, el coixí recull les lletres dels llibres, i els fulls oberts escampen llamps i cants dels grills apagats.
El gall i els lladrucs del matí posen música al cafè amb llet, la melmelada i la llimona. Les llenties i el lluç que bull preparats per dinar.
Mentre es fa, amb un llapis com una llança faig un dibuix sobre un paper llis, una línia dibuixa el teu llavi coronat i, al costat, el senzill traç d’una llúdria amb el llom brillant i lluminós.
Em fixo en els coberts al costat del plat, tres línies paral·leles, la cullera solitària.
Llavors, amb la cullera i com un lladre he tret la terra que et colga, t’he agafat pel canell i hem anat a passejar ben lluny dels xiprers, fugint del silenci vell, dels llops i de la mort.
Ella, més avall, amb la mà ens ha dit adéu i no trigueu.
La nit és polida, llisa i lluent.
Un petó del teu fill Albert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario