Veni (25-04-2008)
domingo, 25 de abril de 2021
Veni (25-04-2008)
viernes, 26 de febrero de 2021
Peret (26-02-2008)
Papa,
Ha passat just un any,
un any que un cranc em va mossegar.
Com va poder ser?
Ho deuria somiar?
No tenim sorra de platja,
tampoc riu rialler.
Potser un rabiós escurçó?
però, de quina sorra de desert?
La bèstia va entrar pel celobert,
i tu la vas esclafar.
La vas lligar a una canya,
com aquells crancs penjats
anant i tornant els diumenges
en els vaixells de joguina del port.
Aquelles naus sense veles
salpaven entre ones quietes,
entre peixos opacs i taques de petroli
que el sol reflectia com a diamants.
Enormes edificis marins
amagaven secrets,
i llunyanes sirenes
s’obrien pas cap a Istanbul.
Llavors, res estava escrit,
l’aventura era una imaginada certesa,
i el vent s’omplia de misteri,
més enllà de l’escullera on ens portava.
Amb tu res tenia que témer,
i el meu cap volava i volava
fent com els herois de paper,
de la ràdio i el cinema.
No vas permetre que el cranc fes mal a l’Albert,
i tu el vas esclafar, ben mort està.
Quan la nit tanca les seves ales
penso en els camins que s’esvaeixen
i que ens porten a les estrelles,
l’última aventura, el darrer vaixell.
Un dolç petó del teu fill. Albert
domingo, 26 de abril de 2020
Veni (25-04-2008)
Veni (25-04-2008)
jueves, 27 de febrero de 2020
Peret (26-02-2008)
Avui és diumenge!
viernes, 19 de julio de 2019
La muntanya
Light up
Under stormy night, tell nobody
I heard that you missed your connecting flight,
To the Blue Ridge Mountains, over near Tennessee
Let's drive to the country side,
Leave behind some green-eyed look-a-likes,
So no one gets worried, no
So no one gets worried, no
I'm sure it'll be fine
I love you, I love you,
Oh brother of mine
Where the shivering dog rests,
Our good grandfather
Built a wooden nest
And the river got frozen,
And the hole got snowed in,
And the yellow moon glowed bright
Till the…
sábado, 6 de julio de 2019
Sodoma, els mansos i els voltors del Temple.
sábado, 11 de mayo de 2019
L’Estat i els seus homes.
jueves, 25 de abril de 2019
Veni (25-04-2008)
jueves, 21 de marzo de 2019
La no batalla del riu Washita.
miércoles, 6 de marzo de 2019
Pijoaparte versus Mohamed
Pijoaparte versus Mohamed
Quin és el pitjor enemic d’un pobre?
Com afirma l’Enric Vila: “A mesura que una societat perd la capacitat de fer propostes constructives la gent busca l’oxigen en les seves febleses i traumes particulars i la cultura i la política es tornen comèdies impostades que omplen de palla els cervells prometedors. Quan tens un passat en runes, és més fàcil que l’esperança es redueixi a les qüestions pràctiques de la supervivència, i que la hipersensibilitat disfressi de paraules pomposes les manies persecutòries més absurdes.”
Per aquesta raó, tot i que Catalunya ha canviat molt en les darreres dècades, la seva cultura del greuge ha perdurat com ho fan les cançons de bressol, arribant a contaminar igualment als colons, que com a gossos marquen el territori de la colònia amb pixums pudents i que senten els seus privilegis d’hijosdalgo en perill al tenir que buscar-se la vida fora de casa i comprovar amb desolació que ja no queden ni Tereses ni Montserrats ni tampoc Nuries per seduir ni amb problemes d’identitat per rebatejar-les de nou amb aigua beneita de la Santa Verge del Pilar.
El seu esquelet mental es fonamenta i és manté erecte i ferm mentre es pensen que la jerarquia de la que formen gustosament part té encara la força suficient per protegir-los y allunyar-los de la casta dels intocables nadius i els acosta falsament a la dels senyors que els van expulsar de casa seva. Però ara, els intocables han mutat i estan començant a ensumar les seductores aromes de les Yolandes i les Vanesses. Tot plegat crea les condicions adients per cometre un error estratègic tràgic enemistant-se amb els seus propis hereus i pubilles que en l’actualitat venen del Magreb o de més enllà. Aquest és un error característic i redundant que també el veiem a altres terres, a França, a Holanda, al Regne Unit... i que queda posat en evidència quan apareixen els nous Marsé de color negre o amb ulls axinats i pell descolorida construint històries que generen tot un nou material simbòlic, un veritable futur esperançat i somnis plens de promeses. Però això els hijosdalgo no ho saben ni ho sabran mai perquè malauradament no són capaços de distingir del tot el seu passat en runes, les seves febleses i traumes que tot fill d’aquesta terra dissortada pateix, de les grans epopeies humanes que els seus avis, pares, i ells mateixos, han protagonitzat sense ser-ne cabalment conscients.
Després de la Teresa ha vingut la Yolanda i ja espera el seu torn la Fàtima amb més fam de justícia que les altres dues. Benvinguda a casa, noia, tu, la teva nissaga i el teu futur perquè a Espanya tot és vell, tant com la seva fam que no sempre és de justícia.
“Un altre pobre”, va respondre el Profeta, sia sempre lloat.










