LES ACÀCIES SALVATGES
Les
acàcies salvatges s’estan vora el camí,
esveltes, amb la vesta molt tènue i florida.
El capvespre de maig exhala un aire fi
i la flor queia, lenta, amb l’aroma esvaïda.
esveltes, amb la vesta molt tènue i florida.
El capvespre de maig exhala un aire fi
i la flor queia, lenta, amb l’aroma esvaïda.
Tal,
les dolces amigues, en la pàl·lida llum
d’algun record llunyà, esveltes i lleugeres:
el vent imperceptible fa un vol de cabelleres
i cada ombra diàfana deixa un poc de perfum.
d’algun record llunyà, esveltes i lleugeres:
el vent imperceptible fa un vol de cabelleres
i cada ombra diàfana deixa un poc de perfum.
Marià Manent
------------------------------------------------------------------
Las acacias salvajes
Las acacias salvajes viven junto al camino,
esbeltas, con la túnica muy tenue y florida.
El atardecer de mayo exhala un aire fino
y la flor caía, lenta, con el aroma desvanecida.
Así, las dulces amigas, en la pálida luz
de algún recuerdo lejano, esbeltas y ligeras:
el viento imperceptible provoca un vuelo de cabelleras
y cada sombra diáfana deja un poco de perfume.
Marià Manent
