La Veni i l'Albert
----------------------------------------------
Sota el pi
Sota el pi, cara al mar,
mare, s’han encès de maragda
els teus ulls de nit.
La fosca ha quedat amb les perdius,
i, fulla i aigua, l’aire
t’ha encès la mirada de verd i blau.
Guillem Viladot
Sovint
Sovint, sovint, l’home s’oblida
del més secret i del més gran.
Com un infant juga a la vida
i s’embriaga del seu cant.
Els dies vénen i se’n van.
Però de sobte, no previst,
allò més greu que dintre seu madura,
en el seu cor estranyament fulgura,
com un diamant trist.
Joan Vinyoli
- - - - - - - - - -
Bajo el pino
Bajo el pino, cara al mar,
madre, se han encendido de esmeralda
tus ojos de noche.
La oscuridad ha quedado con las perdices,
y, hoja y agua, el aire
te ha encendido la mirada de verde y azul.
Guillem Viladot
A menudo
A menudo, el hombre se olvida
de lo más secreto y lo más grande.
Como un niño juega a la vida
y se embriaga de su canto.
Los días vienen y se van.
Pero de súbito, no previsto,
aquello más grave que en su interior madura
en su corazón extrañamente refulge,
como un diamante triste.
Joan Vinyoli
-----------------------------
Post publicat per l'Albert
