lunes, 11 de julio de 2016

El cigne negre.


Diari d'estiu (4)

El cigne negre.

Les passades eleccions espanyoles han estat per a tots un bany de realitat i, en conseqüència, han enfonsat diversos llocs comuns que molts donàvem per certs. El fracàs estrepitós de les empreses demoscòpiques ha posat en evidència també una pràctica comuna que ens havia passat desapercebuda als que només som ciutadans vulgars: la tupinada abans de la tupinada, veritable jugada de mag o de tafur professional. És a dir, alterant a conveniència els pronòstics no cal ja falsificar les mateixes eleccions. Aquesta és una tàctica tan vella com el món, i àmpliament aplicada en les apostes fraudulentes i en els combats de boxa amanyats per pujar aquestes apostes en un sentit equivocat i diferent al que ens interessa, i així apostar el contrari.

No estaria de més veure si algú relacionat amb aquestes empreses ha apostat en contra del que elles pronosticaven guanyant una petita o una gran fortuna.

Sigui com sigui, no és bona època per a la demoscòpia en el sentit professional de la paraula. Com tampoc ho és per als analistes en general que no saben preveure tan sols si demà serà dimarts o dimecres o si som a Brussel·les o a Pernambuco. Això sí, els analistes ja ens estan advertint d'alguna cosa greu per a la vida animal i que aviat serà denunciat per tots els grups ecologistes en general i animalistes en particular. Els cignes blancs s’estan extingint d'una manera misteriosa sense que els cacin com sempre han fet monarques ociosos i sense escrúpols. En el seu lloc estan proliferant els cignes negres sense que ningú sàpiga tampoc per què.

La cosa, però, la raó de tot plegat, es troba en la crisi de l'anomenada Teoria del cigne negre que consisteix, segons la Viquipèdia, en l’avaluació i descripció dels esdeveniments estranys i rars, inaudits, donant a entendre que en el nostre món de primers del segle XXI estan deixant de ser-ho per passar a convertir-se en fets tan habituals com el paisanatge divers i completament heterogeni de moltes de les grans ciutats europees i americanes, tant en l'aspecte de raça i color, com en el de gènere, tot això en enriquidora i caòtica convivència babèlica. Així doncs, als estanys dels nostres bonics jardins públics no ens estranyi, metafòricament parlant, trobar cada dia més cignes negres i menys blancs, impedint predir amb exactitud el futur perquè deixarà de ser estadístic per esdevenir, simplement, inversemblant.

Deixem, doncs, el futur per a la ciència ficció que no va saber anticipar ni Internet ni els aparells de telèfons mòbils i quedem-nos, almenys, amb la petita història d'abans d'ahir o d'ahir, el passat/present pròxim, amb les dades de fa quatre dies que ens indiquen que les pensions sí passaran a ser del passat remot i llunyà, gairebé tan mític com Don Pelayo, perquè el futur, vulguis que no, arriba, i arriba com aquests bous de la fotografia en els Sanfermines, enduent-s’ho tot per davant com un tsunami animal.

Com la mort s'ha endut al pobre torero Víctor Barrio ahir a Terol i al que ara els miserables de torn estan insultant com si fos un rei que caça elefants.

-------------------------------------------

Diario de verano (4)

El cisne negro.

Las pasadas elecciones españolas han sido para todos un baño de realidad y, en consecuencia, han hecho desmoronarse diversos lugares comunes que muchos dábamos por ciertos. El fracaso estrepitoso de las empresas demoscópicas ha puesto en evidencia también una práctica común que nos había pasado desapercibida a los que solamente somos ciudadanos de a pie: el pucherazo antes del pucherazo, verdadera jugada de mago o de tahúr profesional. Es decir, alterando a conveniencia los pronósticos no es necesario ya falsificar las mismas elecciones. Esta es una táctica tan vieja como el mundo, y sobradamente aplicada en las apuestas fraudulentas y en los combates de boxeo amañados para subir esas apuestas en un sentido equivocado y diferente al que nos interesa, y así apostar lo contrario.

No estaría de más ver si alguien relacionado con esas empresas ha apostado en contra de lo que ellas pronosticaban ganando, en ello, una pequeña o una gran fortuna.

Sea como sea, no es buena época para la demoscopia en el sentido profesional de la palabra. Como tampoco lo es para los analistas en general que no saben prever siquiera si mañana será martes o miércoles o si estamos en Bruselas o en Pernambuco. Eso sí, los analistas ya nos están advirtiendo de algo grave para la vida animal y que pronto será denunciado por todos los grupos ecologistas en general y animalistas en particular. Los cisnes blancos se están extinguiendo de una manera misteriosa sin que los cacen como siempre han hecho monarcas ociosos y sin escrúpulos. En su lugar están proliferando los cisnes negros sin que nadie sepa tampoco por qué.

La cosa, sin embargo, la razón de todo ello, se encuentra en la crisis de la llamada Teoría del cisne negro que consiste, según la Wiquipedia, en la evaluación y descripción de los eventos extraños y raros, inauditos, dando a entender que en nuestro mundo de principios del siglo XXI están dejando de serlo para pasar a convertirse en hechos tan habituales como el paisanaje diverso y completamente heterogéneo de muchas de las grandes ciudades europeas y americanas, tanto en el aspecto de raza y color, como en el de género, todo ello en enriquecedora y caótica convivencia babélica. Así pues, en los estanques de nuestros bonitos jardines públicos no nos extrañe, metafóricamente hablando, encontrar cada día más cisnes negros y menos blancos, impidiendo predecir con exactitud el futuro porque dejará de ser estadístico para convertirse, simplemente, en inverosímil.

Dejemos, entonces, el futuro para la ciencia ficción que no supo anticipar ni Internet ni los aparatos de teléfonos móviles y quedémonos, al menos, con la pequeña historia de anteayer o de ayer, el pasado/presente próximo, con los datos de hace cuatro días que nos indican que las pensiones sí pasarán a ser del pasado remoto y lejano, casi tan mítico como don Pelayo, porque el futuro, quieras que no, llega, y llega como esos toros de la fotografía en los Sanfermines, llevándoselo todo por delante como un tsunami animal.

Como la muerte se ha llevado al pobre torero Víctor Barrio ayer en Teruel y al que ahora los miserables de turno están insultando como si fuera un rey que caza elefantes. 

4 comentarios:

Francesc Puigcarbó dijo...

el cigne negre o l'aneguet lleig. La Demoscopia falla des de sempre, el que succeeix és que ara hi ha més opcions, i la gent menteix més, a mi aquesta vegada no, però una altgra que m'ho varen preguntar vaig contestar PSC, hi havia votat ERC. No n'han de fotre res...
Ah! a l'any 1917 o per ahi, un català a Australia, oncle de Xavier Grasset, va escriure una novel·la de ciencia ficció en la que hi sortien telèfons mòbils, o quelcom similar.

salut

Tot Barcelona dijo...

.... porque el futuro, quieras que no, llega...
Y tanto que llega, y a medida que te vas comiendo el tiempo las cosas van importando con cierta relatividad. Ya nada es tan importante como la salud. Creemos que cambia el mundo y los que cambiamos somos nosotros.
Un abrazo

El peletero dijo...

Dons a mi, quan m'ho han preguntat simplement no he respòs, no tinc per que dir-ho ni tampoc mentir. Ningú m'obliga, així que callo. Tothom té dret a treballar i a que ningú els menteixi quan tampoc t'obliguen. És molt fàcil dir "No", prova-ho.

És bo saber això del Xavier Grasset, jo de jovenet era un amant de la ciencia ficció, ara ja no. Ara ho sóc amant de la ciencia, sense ficció.

Salut.

El peletero dijo...

Así es Miquel, cambiamos nosotros, pero los toros siguen teniendo los cuernos (con perdón) muy finos y afilados y los anuncios de TV cada vez los entiendo menos :-))

Un abrazo, Miquel.