jueves, 8 de diciembre de 2016

Quina pinta fa un jueu?



Diari de tardor. (21)

Quina pinta fa un jueu?

Quin és l’aspecte dels jueus? Hi ha persones que deuen tenir molt clara la resposta a aquesta pregunta, tant la deuen tenir que en les seves expressions quotidianes, públiques i privades, fan sovint esment, sense complexos ni vergonya, i d’una manera completament desimbolta i desinhibida, a un imaginari iconogràfic universal que suposadament descriu correctament la fesomia dels jueus.

Amplament conegudes són les filmacions que la propaganda de Joseph Goebbels va fer famoses, i que establiren càtedra sobre aquesta qüestió, definint definitivament el cànon del prejudici mil·lenari sobre l’aspecte físic dels jueus, i que alhora és també una part i una derivació no menor de la característica judeofòbia cristiana a occident i molt més enllà.

Gràcies a l’Enric March he conegut els Seminaris internacionals sobre Antisemitisme que anualment es celebren al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En moments perduts que esgarrapo a les meves obligacions vaig sentint els vídeos de les diferents conferències.

Una de les més interessants del Seminari de l’any passat va ser la que va impartir Mattew Tree, un escriptor britànic establert a Catalunya i que parla el català perfectament per vergonya de molts catalans que el parlen pèssimament sense que se’ls hi vegi tampoc la voluntat de millorar. La seva intervenció estava dedicada a les diferencies que hi ha entre l’antisemitisme de dretes i d’esquerres.

Segons Mattew Tree en l’antisemitisme de dretes hi trobem tota l’argumentació de llarguíssima tradició que condueix a la Shoah, una argumentació clàssica però no sempre suficientment coneguda. En canvi, afirma, l’antisemitisme d’esquerres es caracteritza per negar hipòcritament el seu antisemitisme, emmascarant-lo i disfressant-lo amb l’ús de l’expressió “antisionisme”, una paraula que va molt més enllà del que hauria de ser la crítica legítima a les polítiques de l’Estat d’Israel, i que amaga, precisament, aquesta línia clàssica de raonaments que configuren tots els falsos mites i creences racistes i pseudocientífiques de l’antisemitisme de dretes que van dur a la tragèdia de l’Holocaust.

Aquesta línia, aquest sagnant sender, és un estrany fil d’Ariadna que trobem arreu, i que no ens porta a la sortida alliberadora del laberint, tot el contrari, ens condueix al seu interior impedint-nos, paradoxalment, saber quin és l’aspecte del Minotaure. Aquest breadcrumb és també el famós reguitzell de molles de pa del conte de Hansel i Gretel que conduïa directament a la casa de la bruixa com els trens de bestiar que transportaven jueus  a l’escorxador, jueus en la seva immensa majoria, però també homosexuals, testimonis de Jehovà, gitanos, opositors polítics... Un trajecte criminal que el veiem reflectit en el nostre dia a dia més quotidià, i en les persones que expliquen en espais públics com si res un acudit homòfob o en aquelles que fan esment graciosament a l’aspecte dels jueus.

En qualsevol cas no puc ni vull, ni em dona la gana tampoc suposar que ho facin de bona fe o sense ser-ne conscients. I no puc ni vull perquè fer-ho seria un judici de valor que no desitjo ni dec permetre'm.

----------------------------------------

Diario de otoño. (21)

¿Qué pinta tiene un judío?

¿Cuál es el aspecto de los judíos? Hay personas que deben de tener muy clara la respuesta a esta pregunta, tanto la deben de tener que en sus expresiones cotidianas, públicas y privadas, hacen a menudo mención, sin complejos ni vergüenza, y de una manera completamente desenvuelta y desinhibida, a un imaginario iconográfico universal que supuestamente describe correctamente la fisonomía de los judíos.

Ampliamente conocidas son las filmaciones que la propaganda de Joseph Goebbels hizo famosas, y que sentaron cátedra sobre esta cuestión, definiendo definitivamente el canon del prejuicio milenario sobre el aspecto físico de los judíos, y que a la vez es también una parte y una derivación no menor de la característica judeofobia cristiana en occidente y mucho más allá.

Gracias a Enric March he conocido los Seminarios internacionales sobre Antisemitismo que anualmente se celebran en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. En momentos perdidos que araño a mis obligaciones voy oyendo los vídeos de las diferentes conferencias.

Una de las más interesantes del Seminario del año pasado fue la que impartió Mattew Tree, un escritor británico establecido en Cataluña y que habla el catalán perfectamente para vergüenza de muchos catalanes que lo hablan pésimamente sin que se les vea tampoco la voluntad de mejorar. Su intervención estaba dedicada a las diferencias que hay entre el antisemitismo de derechas y de izquierdas.

Según Mattew Tree en el antisemitismo de derechas encontramos toda la argumentación de larguísima tradición que conduce a la Shoah, una argumentación clásica pero no siempre suficientemente conocida. En cambio, afirma, el antisemitismo de izquierdas se caracteriza por negar hipócritamente su antisemitismo, enmascarándolo y disfrazándolo con el uso de la expresión "antisionismo", una palabra que va mucho más allá de lo que debería ser la crítica legítima a las políticas del Estado de Israel, y que esconde, precisamente, esa línea clásica de razonamientos que configuran todos los falsos mitos y creencias racistas y pseudocientíficas del antisemitismo de derechas que llevaron a la tragedia del Holocausto.

Esta línea, este sangriento sendero, es un extraño hilo de Ariadna que encontramos por todas partes, y que no nos lleva a la salida liberadora del laberinto, todo lo contrario, nos conduce a su interior impidiéndonos, paradójicamente, saber cuál es el aspecto del Minotauro. Este breadcrumb es también el famoso reguero de migas de pan del cuento de Hansel y Gretel que conducía directamente a la casa de la bruja como los trenes de ganado que transportaban judíos al matadero, judíos en su inmensa mayor parte, pero también homosexuales, testigos de Jehová, gitanos, opositores políticos… Un trayecto criminal que lo vemos reflejado en nuestro día a día más cotidiano, y en las personas que explican en foros públicos como si nada un chiste homófobo o en aquellas que hacen mención graciosamente al aspecto de los judíos.

En cualquier caso no puedo ni quiero, ni me da la gana tampoco suponer que lo hagan de buena fe o sin ser conscientes de ello. Y no puedo ni quiero porque hacerlo sería un juicio de valor que no deseo ni debo permitirme.

8 comentarios:

Tot Barcelona dijo...

No se que pinta tiene un judío, ni un negro, ni un blanco, ni un chino, ni un catalán, ni un maño, ni un euskaldun.
Sólo se que que Neil Amstrong, cuando pisó la Luna divisó la Tierra como una unidad. Allí había terrícolas, nada más.
Salut

Rodericus dijo...

Has possat el dit a la nafra.

Portem mil.lenis de confusió entre etnia i fé, que no tenen res a veure.

I aquet antisemitisme de l´esquerra radical beu amb las mateixas fonts que la resta, la por i el deconeixement del altre, nome que ho amagan entre totas las minorias que consideran perillosas per l´estat, ja siguin homosexuals, religions, culturas monoritarias etc.

I a tot aixó afegim l´antisemitisme tradicional de l´esglesia católica, que considera la fe jueva com una competidora i mare de la fé cristiana, de la que renegan i voldrian fer desapareixer.

Conclusió, tenim antisemitisme per a un altre mil.leni.

Una abraçada.

El peletero dijo...

Es lo mismo que me sucede a mí, Miquel, cuando me voy a la casita de campo que tengo en la Luna a pasar los fines de semana y miro hacia la tierra sólo veo personas, terrícolas, con sus preocupaciones y sus cosas en la cabeza, nada más que seres humanos.

El peletero dijo...

Sí, Rodericus, malauradament l'antisemitisme viu en aquest inconscient que s'ha anat forjant durant mil·lennis i que configura una bona part de tots els nostres prejudicis. És molt trist, però així és.

Una abraçada.

Enric H. March dijo...

No puc estar més d'acord amb tu, Xavier. I sobre aquesta diferenciació tan encertada que fa el Mattew hi ha un rerefons molt pervers. El de la judeofòbia clàssica no cal aclarir-lo. Té unes arrels tan profundes i irracionals que fa que a Espanya existeixin judeòfobs (religiosos i racials) entre individus que durant segles no han vist mai un jueu i que probablement hauran compartit espai amb algun sense saber-ho, perquè la majoria de les vegades no és possible identificar-los: qui sàpiga veure en Paul Newman, per posar només un exemple entre milions, els trets racials jueus, que m'ho expliqui. I en el cas de l'antisionisme, s'hi amaguen posicionaments que, sent admissibles (la política dretana del govern d'Israel és més que criticable i els assentament il·legals són repudiables), amaguen una crítica que no es fa amb la mateixa virulència a altres estats del món. Aquesta mirada tan obsessiva sobre Israel (amb un desconeixement absolut del que és Israel) és molt sospitosa, i més quan no es posa el mateix accent en la política de Hamàs, per exemple.

Hi ha una part de l'esquerra que ha perdut el nord. Haurien de buscar on són les arrels del socialisme. I llegir i viatjar una mica més en lloc de repetir eslògans i tòpics.

El peletero dijo...

La gent és mandrosa de mena, Enric, tant a l’hora de viatjar com a la de buscar informació contrastada i a l’hora de pensar, és més còmode mantenir-se en el prejudici habitual que et dona la típica seguretat que busca el pusil•lànime mental.

Tots dos ja sabem del que parlem. Els meus darrers agents de Nova York, el fill i net d’un antic agent del meu pare eren pels rojos i ningú els hagués distingit de qualsevol altre nord-americà standard. És que fins i tot és lamentable tenir que esmentar aquests exemples. Exemples que, per altre banda, no canviaran el prejudici de gairebé ningú. Però en fi, s’ha d’insistir perquè no ens podem permetre deixar de fer-ho, per dignitat i per molt més.

Una abraçada.

Oliva dijo...

QUIN ASPECTE?...DONCS EL DE QUALSEVOL,PERO LO QUE HAN DOL,ES QUE RADERA EL FUM DEL SEMITISME,OBLIDEM ELS GITANOS,ELS GAIS,ELS DEBILS MENTALS,ELS IMPEDITS FISIC,ELS COMUNISTE,ELS ANRAQUISTES...QUANTS MIL-LIONS I VAN MORIR A MANS D'AQUELLS SATRAPAS?.

El peletero dijo...

La pregunta no és baladí, Oliva.

Si escoltessis la conferència del Mathew Tree amb atenció te n’adonaries que, precisament, l’argument que fas servir és un típic argument antisemita. El que dius, aquest fum del que parles, en fa menció el conferenciant d’una manera molt clara per denunciar el raonament que pretén afirmar que la denuncia dels morts jueus fan oblidar els altres morts.

El règim nacional socialista va assassinar a molta gent, en el meu text en faig menció explícita, però res comparable amb el que va ser la anomenada Solució Final que era un pla concebut específicament per la exterminació dels jueus com a poble.

La decisió de ser un o una antisemita és personal, però és bo ser-ne conscient i saber el significat dels arguments que es fan servir, i allà cadascú amb la seva responsabilitat.