lunes, 30 de enero de 2017

Un món sense Hitler

Pintura de l'Adolf Hitler


Diari d’hivern (7)

Un món sense Hitler

Hi ha qui acusa amb ironia a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena de ser la causant de la II Guerra Mundial i de les tragèdies que va comportar. Argumenten que si el tribunal que va examinar Hitler l’hagués admès res del que va venir després hauria succeït. El món tan sols sumaria un mal artista més a la llarga llista que acumula d’artistes pèssims i rancuniosos de no ser reconeguts, i aquell jove estúpid i gandul únicament hauria acabat allà on va estar apunt de fer-ho, convertit en un pòtol sense sostre o vivint de la caritat pública en una residència per a homes asocials i sense recursos. La seva ràbia només s’hagués projectat en el seu limitat i escàs entorn íntim, reduint la dimensió de la seva perillositat a unes poques persones. 

Aquesta és una especulació que es fa sovint amb humor intentant conjecturar com hauria estat el món sense ell. En el mateix sentit també s’han escrit algunes obres de ciència ficció de viatges en el temps per enviar un assassí a matar-lo, a ell o a sa mare, i evitar així tota la terrible història posterior de la que, sens dubte, va ser el protagonista principal.

El món està ple d’individus similars, de saberuts rancuniosos, que formats en la lectura desordenada de quatre coses mal digerides fan discursos superbs i alliçonadors com Hitler els hi feia als seus companys de la residència d’indigents de Viena on vivia, i que havien de suportar a aquell pesat que sabia de tot i que no parava de pontificar i donar-los lliçons, quasi com fem molts de nosaltres a les xarxes socials. Però Hitler és alguna cosa més que un de tants, és, com diria un fan de Star Wars, una emergència en el costat fosc de la força, una emergència i una tràgica suma de fets atzarosos estadísticament molt poc probables.

Sigui com sigui, ara ja no cal que especulem més, tampoc fa falta que ningú enviï dins d’una màquina del temps a un assassí per acabar amb la seva vida, ara ja podem saber amb precisió com hauria estat un món sense Hitler. Com?, només cal mirar el nostre, el present actual amb tot el que està passant. Per això ens estem equivocant molt quan comparem a Trump amb Hitler, seria millor, en tot cas, fer-ho amb Mussolini, els seus posats histriònics d’home falsament fort i segur de sí mateix l’acosten més a l’italià que a l’alemany.

Ja sé que la meva tesi té trampa, tot el que està inventat no ho podem desinventar, tot el que ha succeït no desapareix, el passat configura el present i Hitler és una ombra que no s‘esvairà, però com argument retòric crec que és vàlid. El món, doncs, que estem vivint, amb el nou President del EEUU, amb la Marie Le Pen, amb el Putin i tota la colla llarga de xenòfobs i ultradretans disposats a assaltar el poder, és un món molt similar al que haurien estat aquells anys trenta sense l’Adolf, si a aquell mal dibuixant l’haguessin acceptat a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena.

La pregunta conseqüent, però, és com acabarà tot plegat, ho ignoro, però dintre d’un temps, no sé quant, podrem conèixer el desenllaç. En aquells anys va succeir el que era molt improbable, ara, en canvi, el que estem vivint és el previsible.

------------------------------------------

Diario de invierno (7)

Un mundo sin Hitler

Hay quien acusa con ironía a la Academia de Bellas Artes de Viena de ser la causante de la II Guerra Mundial y de las tragedias que comportó. Argumentan que si el tribunal que examinó a Hitler lo hubiera admitido nada de lo que vino después habría sucedido. El mundo sólo sumaría un mal artista más a la larga lista que acumula de artistas pésimos y rencorosos de no ser reconocidos, y aquel joven estúpido y gandul únicamente habría acabado allí donde estuvo a punto de hacerlo, convertido en un mendigo sin techo o viviendo de la caridad pública en una residencia para hombres asociales y sin recursos. Su rabia sólo se hubiera proyectado a su limitado y escaso entorno íntimo, reduciendo la dimensión de su peligrosidad a unas pocas personas.

Esta es una especulación que se hace a menudo con humor intentando conjeturar cómo habría sido el mundo sin él. En el mismo sentido también se han escrito algunas obras de ciencia ficción de viajes en el tiempo para enviar un asesino a matarlo, a él o a su madre, y evitar así toda la terrible historia posterior de la que, sin duda, fue el protagonista principal.

El mundo está lleno de individuos parecidos, de sesudos rencorosos, que formados en la lectura desordenada de cuatro cosas mal digeridas hacen discursos soberbios y aleccionadores como Hitler les hacía a sus pobres compañeros de la residencia de indigentes de Viena donde vivía, y que tenían que soportar a aquel pesado que sabía de todo y que no paraba de pontificar y darles lecciones, casi como hacemos nosotros en las redes sociales. Pero Hitler es algo más que uno de tantos, es, como diría un fan de Star Wars, una emergencia en el lado oscuro de la fuerza, una emergencia y una trágica suma de hechos azarosos estadísticamente muy poco probables.

Sea como sea, ahora ya no es necesario que especulemos más, tampoco hace falta que nadie envíe dentro de una máquina del tiempo a un asesino para acabar con su vida, ahora ya podemos saber con precisión cómo habría sido un mundo sin Hitler. ¿Cómo?, sólo hay que mirar el nuestro, el presente actual con todo lo que está pasando. Por eso nos estamos equivocando mucho cuando comparamos a Trump con Hitler, sería mejor, en todo caso, hacerlo con Mussolini, sus ademanes histriónicos de hombre falsamente fuerte y seguro de sí mismo lo acercan más al italiano que al alemán.

Ya sé que mi tesis tiene trampa, todo lo que está inventado no lo podemos desinventar, todo lo que ha sucedido no desaparece, el pasado configura el presente y Hitler es una sombra que no se esfumará, pero como argumento retórico creo que es válido. El mundo, pues, que estamos viviendo, con el nuevo Presidente de los EEUU, con Marie Le Pen, con Putin y toda la pandilla larga de xenófobos y ultraderechistas dispuestos a asaltar el poder, es un mundo muy similar al que habrían sido aquellos años treinta sin Adolf, si a aquel mal dibujante lo hubieran aceptado en la Academia de Bellas Artes de Viena.

La pregunta consecuente, sin embargo, es cómo acabará todo, lo ignoro, pero dentro de un tiempo, no sé cuánto, podremos conocer el desenlace. En aquellos años sucedió lo que era muy improbable, ahora, en cambio, lo que estamos viviendo es lo previsible.




4 comentarios:

Rodericus dijo...

Dins de la biografía coneguda o bè oficial de Hitler desprès de la primera guerra mundial, hi han algunas inexactituds.

No va ser desmovilitzat del tot de tornada de las trinxeras. Treballaba pels serveis d´informació del que quedaba del ejercit alemay. Es va infiltrar dins del Partit Socialista dels Treballadors per observar a aquell partit minoritari i extremista i aixecar informes de las sevas activitats. I va acabar controlan aquell grapat d´extremistas violents en benefici propi

Fora de protestar o participar en alguna manifestaciò, poca cosa podem fer contra el que estem visquen ara mateix. Nomès votar i pregar a cualsevol deu perque no s´extengui a Europa aquesta nova ediciò del feixisme.

Trump es egòlatra i autoritari, pero inteligent. El seu objetiu es minar l´unitat europea.

Una Europa feble li es molt convenient en tots els aspectes, i en el "Bréxit" anglés ha trovat la falca adecuada per fomentar la desunió i els problemas a l´unió.

I lo fotut es que la senyora May será una titella alas sevas ordres.

A veure si tenim prou habilitat per establir un tallafocs, i que tot aixó no provoqui el colapse de la Comunitat Europea que ja va proclaman el senyor Trump.

Salutacions

Tot Barcelona dijo...

Amb RODERICUS en la majoria de les seves afirmacions.

El curiós , almenys pel meu, que pobles que han estat sotmès al jou del feixisme, del nazisme i del totalitarisme es tornin una altra vegada a muntar en el mateix vaixell. Així, Itàlia en el Venetto; França amb Li Pen, i Hungria, Polònia, Sèrbia, Croàcia...
Crec que l'ésser humà és inconciente i inestable.
Salut

El peletero dijo...

Aquestes coses que comentes del Hitler, Rodericus, crec que ja se saben molt bé. Ell va intentar mantenir-se dins de l'exèrcit tot el temps possible perquè no tenia on anar ni mitjans de supervivència. Fins i tot la seva actitud en la revolta espartaquista no va estar gens clara. Primer el van posar a intentar "reciclar" a soldats que havien format part de la revolta, i després ja li van encarregar el que dius, investigar i procurar infiltrar-se dins de partits d'extrema dreta ultranacionalistes.

En relació al que dius de l'ofegament o trencament de la UE tens tota la raó, i amb el vist i plau també de Rússia. L'actitud de l'OTAN en relació els ex paisos soviètics del Bàltic i amb Ucrania no ha estat massa clara.

Una abraçada.

El peletero dijo...

L'interrogant que presentes, Miquel, és molt important i molt encertat. La resposta a mi se m'escapa, però intentaré respondre-la en una altra ocasió.

En tot cas, em sembla a mi que els arguments que fem servir per explicar el que és la política i la relació que la gent hi estableix estan equivocats, com si a una rentadora de roba li demanéssim que també fos un rentaplats, o viceversa.

Una abraçada.