viernes, 24 de marzo de 2017

Ximple és el que fa ximpleries.




Diari de primavera (1)

Ximple és el que fa ximpleries.

Jo pensava que un dels perills més grans del món, d’ara i de sempre, eren els il·lustrats despòtics i els dèspotes il·lustrats, aquesta mena de gent saberuda i suposadament lletrada, aficionada a l’alta cultura que no pot evitar donar-nos la pallissa sobre el bon gust, el bé i el mal o a l’inrevés, és a dir, sobre el mal, el bé i el mal gust. Però no, estava equivocat, després de llegir un article a l’Endavant me n’he adonat que els veritablement perillosos són el personatges Verbal Kint, com el que interpretava Kevin Spacey a la pel·lícula The usual suspects. Un paio que es feia passar per mig idiota i absolutament beneit i atemorit als ulls de qualsevol, fins i tot de la pròpia policia que l’havia detingut i a la que explicava una història completament falsa d’un imaginari gàngster anomenat Keyser Söze. La policia s’empassava sencera la bola i el deixava en llibertat i sense càrrecs. Segons Biel Figueras, l’autor de l’article, Verbal Kint ens recorda molt a un Presidente del Gobierno de España al que tothom menysté per ignorant, ximple i babau, però que en el fons amaga a una persona que supera a tota la resta en intel·ligència i astúcia. Existeix veritablement Keyser Söze o és només un invent de Verbal Kint? Naturalment que sí, Verbal Kint és Keyser Söze, amb aquest nom o amb un altre perquè, com tots sabem, el nom no fa la cosa.

I com no la fa, imitar ara a Verbal Kint se’n diu fer una Infanta, és a dir, quedar davant de tothom com una absoluta talossa ignorant. És curiós, en els temps que vivim de reivindicació dels drets de les dones, totes les que han aparegut al judici pel Cas Palau, esposes, germanes i filles, han fet una Infanta i s’han quedat tan contentes. En aquest judici també s’ha demostrat la relació que els rics mantenen amb el diner, una relació despreocupada i desinhibida, només calia sentir a les filles del senyor Millet quan parlaven del seu casori al comentar amb un somriure d’absoluta innocència i candor que mai de la vida se’ls hagués acudit preguntar quant costava el seu vestit ni tota aquella festassa.

Una cosa similar a la “no pregunta” que els japonesos es deuen fer sobre les seves despeses de defensa donat que no tenen exèrcit, exèrcit propi, vull dir. Exèrcit, aquesta mena de cosa tabú que exaspera la pulcra i càndida virtut de les ànimes puritanes progressistes de casa nostra quan algú intenta parlar de la qüestió en una futura República catalana. Comento això del Japó perquè el passat dia 17 de març el Japó va posar en òrbita el IGS Radar 5 (Information Gathering 5 o 情報収集衛星レーダ5号機), un satèl·lit espia des de la seva base de Yoshinobu a Tanegashima. Qui vulgui conéixer els detalls els trobarà en l’enllaç anterior. Només remarcar que malgrat dur el número 5 de sèrie és el quart de l’actual família de satèl·lits espia japonesos de nova generació. És a dir, Japó no té exèrcit, però sí satèl·lits espia. Naturalment, els japonesos no han de donar explicacions a ningú, potser només als americans que els hi fan de mercenaris a canvi d’alguna cosa, suposo. Però també, i com diu Salvador Cardús a l’Ara, als japonesos moderns, allunyats com els rics d’avui en dia de la pirateria dels seus avantpassats amb la que van fer les actuals grans fortunes, els hi deu passar el mateix que a les filles adinerades, que no s’han d’amoïnar pels diners ni fer preguntes impertinents al seu pare, com, per exemple: “Per què un nord-americà pot celebrar el Dia de la Independència i no ser independentista? Per què un espanyol o un francès poden clamar a favor del patriotisme i alhora abominar els nacionalistes catalans i bretons?” I la resposta: “qui té un estat que salvaguardi la independència de la nació pot deixar de ser independentista. I qui té una pàtria reconeguda pot deixar de ser nacionalista”. És a dir, pot deixar de ser totes aquestes coses dolentes però mai a la vida no pot deixar de tenir satèl·lits espia. Si ho fes, algú li podria vendre alguna història falsa com Verbal Kint a la policia o Garbo (el famós espía català), a Hitler, i això seria imperdonable i una ximpleria, perquè, com deia Forrest Gump, “ximple és el que fa ximpleries”, una cosa molt similar a la que un dia va dir Joan Sales referida als catalans quan va afirmar que: "Els catalans fem l'imbècil des de fa cinc-cents anys. Però no per això hem de deixar de ser catalans. L'únic que hem de fer és deixar de fer l'imbècil.



Diario de primavera (1)

Tonto es el que hace tonterías.

Yo pensaba que uno de los peligros más grandes del mundo, de ahora y de siempre, eran los ilustrados despóticos y los déspotas ilustrados, este tipo de gente sesuda y supuestamente letrada, aficionada a la alta cultura que no puede evitar darnos la paliza sobre el buen gusto, el bien y el mal o al revés, es decir, sobre el mal, el bien y el mal gusto. Pero no, estaba equivocado, después de leer un artículo en l’Endavant  me he dado cuenta que los verdaderamente peligrosos son los personajes Verbal Kint, como el que interpretaba Kevin Spacey en la película The usual suspects. Un tipo que se hacía pasar por medio idiota y absolutamente tonto y atemorizado a los ojos de cualquiera, incluso de la propia policía que lo había detenido y a la que contaba una historia completamente falsa de un imaginario gánster llamado Keyser Söze. La policía se tragaba entera la trola y lo dejaba en libertad y sin cargos. Según Biel Figueras, el autor del artículo, Verbal Kint nos recuerda mucho a un Presidente del Gobierno de España al que todo el mundo desprecia por ignorante, tonto y bobo, pero que en el fondo esconde a una persona que supera a todos los demás en inteligencia y astucia. ¿Existe verdaderamente Keyser Söze o es sólo un invento de Verbal Kint? Naturalmente que sí, Verbal Kint es Keyser Söze, con este nombre o con otro porque, como todos sabemos, el nombre no hace la cosa.

Y como no la hace, imitar ahora a Verbal Kint se llama hacer una Infanta, es decir, quedar delante de todos como una absoluta estúpida ignorante. Es curioso, en los tiempos que vivimos de reivindicación de los derechos de las mujeres, todas las que han aparecido en el juicio por el Caso Palau, esposas, hermanas e hijas, han hecho una Infanta y se han quedado tan contentas. En este juicio también se ha demostrado la relación que los ricos mantienen con el dinero, una relación despreocupada y desinhibida, sólo había que oír a las hijas del señor Millet cuando hablaban de su boda al comentar con una sonrisa de absoluta inocencia y candor que nunca jamás se les hubiera ocurrido preguntar cuánto costaba su vestido ni toda aquella fiesta.

Algo similar a la "no pregunta" que los japoneses se deben hacer sobre sus gastos de defensa dado que no tienen ejército, ejército propio, quiero decir. Ejército, este tipo de cosa tabú que exaspera la pulcra y cándida virtud de las almas puritanas progresistas de aquí cuando alguien intenta hablar de la cuestión en una futura República catalana. Comento esto de Japón porque el pasado día 17 de marzo Japón puso en órbita el IGS Radar 5 (Information Gathering 5 o 情報収集衛星レーダ5号機), un satélite espía desde su base de Yoshinobu en Tanegashima. Quien quiera conocer los detalles los encontrará en el enlace anterior. Sólo destacar que a pesar de llevar el número 5 de serie es el cuarto de la actual familia de satélites espía japoneses de nueva generación. Es decir, Japón no tiene ejército, pero sí satélites espía. Naturalmente, los japoneses no tienen que dar explicaciones a nadie, tal vez sólo a los americanos que les hacen de mercenarios a cambio de algo, supongo. Pero también, y como dice Salvador Cardús en el Ara, los japoneses modernos, alejados como los ricos de hoy en día de la piratería de sus antepasados ​​con la que hicieron las actuales grandes fortunas, les debe pasar lo mismo que a las hijas adineradas, que no tienen que preocuparse por el dinero ni hacer preguntas impertinentes a su padre, como, por ejemplo: "¿por qué un norteamericano puede celebrar el Día de la Independencia y no ser independentista? ¿Por qué un español o un francés pueden clamar a favor del patriotismo y a la vez abominar los nacionalistas catalanes y bretones?" Y la respuesta: "quien tiene un estado que salvaguarde la independencia de la nación puede dejar de ser independentista. Y quien tiene una patria reconocida puede dejar de ser nacionalista". Es decir, puede dejar de ser todas estas cosas malas pero nunca en la vida no puede dejar de tener satélites espía. Si lo hiciera, alguien le podría vender alguna historia falsa como Verbal Kint a la policía o Garbo (el famoso espía catalán), a Hitler, y eso sería imperdonable y una tontería, porque, como decía Forrest Gump, "tonto es el que hace tonterías", algo muy similar a lo que un día dijo Joan Sales referida a los catalanes cuando afirmó que: "los catalanes hacemos el imbécil desde hace quinientos años. Pero no por ello debemos dejar de ser catalanes. Lo único que tenemos que hacer es dejar de hacer el imbécil."


4 comentarios:

Rodericus dijo...

El nom de "Forças d´autodefensa" es enganyôs. Els japonesos tenen 230.000 efectius enrolats sota aquet nom tan inocent, i uns 60.000 reservistas

I millor equipats que l´ejercit espanyol.

Una abraçada.

El peletero dijo...

Sí, noi, així és, tal com dius.

Una abraçada igualment per tu. Bon cap de setmana.

Tot Barcelona dijo...

De aixó de l´ejercit, de veritat no se absolutament res de res...Sembla que és altra manera de treure calerets a la gent...
Una abraçada i estic en face larvaria amb aquet trasto
Salut

El peletero dijo...

Els diners sempre estan pel mig de qualsevol cosa, Miquel.

Els exèrcits a la manera convencional ja estan obsolets. L'intel·ligent és saber quines poden ser les noves amenaces per defensar-se. El terrorisme internacional és un dels més espectaculars, però la delinqüència organizada (extorsió, prostitució, tràfec de persones, drogues, contraban, compra venda de favors polítics, corrupció...) passa en bona part desapercebuda. Igual que el blanqueig de diners, les guerres comercials (amb les polítiques proteccionistes de Trump augmentaran), els robatoris d'informació de tota mena, inclosa la industrial, etc.

Això són amenaces de les que cal protegir-se. Per això els exèrcits són un esglaó ja superat.

Cal saber per poder opinar i no tenir opinions robades als altres.

Esperem que la fase larvaria ens dugui una bonica papallona :-)

Una abraçada.